Page 20 -
P. 20

Els articles

                                                                        Quan va arribar a Lloret ja l’havien enterrat i es va trobar que
                                                                        de l’edifici que havia estat casa seva –una casa de lloguer– havia
                                                                        desaparegut tot el que tenia un cert valor.

                                                                        Quan es pogué tornar a quedar a Lloret, fou acollit per la
                                                                        família Sais, el cap de casa de la qual era el popular “recader
                                                                        Sais” (Joan Sais Armengol), que vivia al carrer del rector Coch,
                                                                        cantonada amb el carrer del Carme. La seva esposa, la Lola
                                                                        Planet –tia, doncs, d’en Salvador– hi tenia una fruiteria. El
                                                                        matrimoni tenia una filla, anomenada Cecília, i un fill, en Josep,
                                                                        destacat practicant d’Acció Catòlica, que tothom recorda pel
                                                                        protagonisme que tingué en els actes que es van muntar per la
                                                                        vinguda de la mare de Déu de Fàtima a Lloret el 30 de maig
                                                                        de 1950. Curiosament, pocs dies després d’aquesta efemèride,
                                                                        en Josep Sais Planet va morir de sobte, als 24 anys. Era el dia
                                                                        27 de juny. Possiblement per això el matrimoni Sais encara va
                                                                        posar més afecte en la persona d’en Salvador, ja que no els
                                                                        quedava cap fill mascle. Ell, d’altra banda, va trobar-hi el pare
                                                                        que no havia conegut i la mare que havia perdut de jove. Solia
                                                                        afegir, encara, que havia guanyat una germana, referint-se a la
                                                                        Cecília, que més tard es casà amb un sastre de Sils i anà a viure
                                                                        a aquell poble.

               La perruqueria Comas es trobava al C. Cervantes.         No cal dir que la repressió de la postguerra també afectà en
                                                                        Salvador. Va ser detingut pels franquistes i tancat a la presó de
                                      Procedència: SAMLM – fons Comas.  Girona on –segons explicava posteriorment– les condicions
                                                                        eren dures, l’ambient era insalubre i cada dia vivien amb
s’havien instal·lat a la nostra població l’any 1902 i van restar-hi     l’angoixa de ser cridats i afusellats. “Cada dia al matí –relatava
fins a l’any 1920. Ben aviat va mostrar la seva predisposició           en Salvador– en cridaven uns quants i ja no tornaven.”Va tenir la
per la música i la seva mare va destinar uns petits estalvis per        sort, mentre estava pendent de judici, que un capellà de Lloret,
comprar un vell piano, que ja no servia, que havia animat les           possiblement Mn. Josep Mundet, testificà a favor seu declarant
gales d’un local de varietats de Barcelona i que, darrerament,          que provenia d’una família religiosa. Segurament que la relació
havia amenitzat les vetllades del cafè de La Nyerra. Un piano           de Mn. Mundet amb en Salvador venia de l’època de l’escolania
que la Maria Assumpció ha heretat i encara conserva com una             que aquell clergue havia fundat a la parròquia. Un dels escolans
relíquia.Va començar a fer les pràctiques musicals, però va haver       que en formaven part, en Joaquim Creus Sala, ara de 97 anys,
d’interrompre la seva vocació per l’esclat de la Guerra Civil.          recorda perfectament que en Salvador Comas també hi cantava.
En aquells moments, en Salvador Comas treballava a la fàbrica           En Salvador, doncs, amb la recomanació de Mn. Mundet va ser
tèxtil de Jaume Sayrol i, efectivament, en un passaport de 1935         declarat innocent però, tot i això, fou enviat a obrir carreteres a
figura com a “tejedor” de professió. També consta el domicili on        pic i pala durant quatre anys.
llavors era: el número 7 del carrer Peligros.
                                                                        En tornar a Lloret va treballar a la barberia de Can Paco
En Salvador, d’altra banda, ja tenia, en aquells moments, les           Gelabert i, més tard, va decidir anar a Barcelona a aprendre
seves inquietuds ciutadanes: era soci del Casino Industrial, de         l’ofici de perruquer de senyores a Can Bordallo, una de les
signe catalanista, i els anys 1934 i 1935 s’havia integrat com a        poques acadèmies de perruqueria de prestigi que existien a la
dirigent a la junta de l’entitat que presidia Fèlix Botet i Albertí.    Ciutat Comtal, els amos de la qual eren estiuejants de Lloret. I
                                                                        en acabar, va decidir obrir una perruqueria de senyores a Lloret,
                                                                        en una època en què, possiblement, només n’hi havia una

En esclatar la revolta de 1936, en Salvador, situat òbviament a
Catalunya, a la zona que s’havia mantingut fidel a la República,
fou mobilitzat pels republicans que, possiblement, veient la
seva capacitat intel·lectual, el van fer “comissari” a dit, i el van
posar a treballar a les oficines on podia desplegar millor la seva
formació. Això devia afavorir-lo, per tant, i evitar que hagués
d’anar al front. A en Salvador, que era un home pacífic, aimant
de la tranquil·litat, la situació ja li anava bé, però el càrrec de
comissari, en general, era mal vist perquè els que tenien aquesta
consideració eren els que enviaven els soldats a lluitar. En
Salvador, però, assegurava sempre que tenia la tranquil·litat de
no haver mort mai ningú.

Durant aquest període de la seva vida i mentre era fora de              Targeta postal de promoció de la perruqueria Comas.
Lloret, va rebre el comunicat de la defunció de la seva mare.
                                                                                            Procedència: SAMLM – fons Comas.

                                                                        20 A b r i l 2 0 1 6
   15   16   17   18   19   20   21   22   23   24   25