Page 20 -
P. 20
Els articles
Quan va arribar a Lloret ja l’havien enterrat i es va trobar que
de l’edifici que havia estat casa seva –una casa de lloguer– havia
desaparegut tot el que tenia un cert valor.
Quan es pogué tornar a quedar a Lloret, fou acollit per la
família Sais, el cap de casa de la qual era el popular “recader
Sais” (Joan Sais Armengol), que vivia al carrer del rector Coch,
cantonada amb el carrer del Carme. La seva esposa, la Lola
Planet –tia, doncs, d’en Salvador– hi tenia una fruiteria. El
matrimoni tenia una filla, anomenada Cecília, i un fill, en Josep,
destacat practicant d’Acció Catòlica, que tothom recorda pel
protagonisme que tingué en els actes que es van muntar per la
vinguda de la mare de Déu de Fàtima a Lloret el 30 de maig
de 1950. Curiosament, pocs dies després d’aquesta efemèride,
en Josep Sais Planet va morir de sobte, als 24 anys. Era el dia
27 de juny. Possiblement per això el matrimoni Sais encara va
posar més afecte en la persona d’en Salvador, ja que no els
quedava cap fill mascle. Ell, d’altra banda, va trobar-hi el pare
que no havia conegut i la mare que havia perdut de jove. Solia
afegir, encara, que havia guanyat una germana, referint-se a la
Cecília, que més tard es casà amb un sastre de Sils i anà a viure
a aquell poble.
La perruqueria Comas es trobava al C. Cervantes. No cal dir que la repressió de la postguerra també afectà en
Salvador. Va ser detingut pels franquistes i tancat a la presó de
Procedència: SAMLM – fons Comas. Girona on –segons explicava posteriorment– les condicions
eren dures, l’ambient era insalubre i cada dia vivien amb
s’havien instal·lat a la nostra població l’any 1902 i van restar-hi l’angoixa de ser cridats i afusellats. “Cada dia al matí –relatava
fins a l’any 1920. Ben aviat va mostrar la seva predisposició en Salvador– en cridaven uns quants i ja no tornaven.”Va tenir la
per la música i la seva mare va destinar uns petits estalvis per sort, mentre estava pendent de judici, que un capellà de Lloret,
comprar un vell piano, que ja no servia, que havia animat les possiblement Mn. Josep Mundet, testificà a favor seu declarant
gales d’un local de varietats de Barcelona i que, darrerament, que provenia d’una família religiosa. Segurament que la relació
havia amenitzat les vetllades del cafè de La Nyerra. Un piano de Mn. Mundet amb en Salvador venia de l’època de l’escolania
que la Maria Assumpció ha heretat i encara conserva com una que aquell clergue havia fundat a la parròquia. Un dels escolans
relíquia.Va començar a fer les pràctiques musicals, però va haver que en formaven part, en Joaquim Creus Sala, ara de 97 anys,
d’interrompre la seva vocació per l’esclat de la Guerra Civil. recorda perfectament que en Salvador Comas també hi cantava.
En aquells moments, en Salvador Comas treballava a la fàbrica En Salvador, doncs, amb la recomanació de Mn. Mundet va ser
tèxtil de Jaume Sayrol i, efectivament, en un passaport de 1935 declarat innocent però, tot i això, fou enviat a obrir carreteres a
figura com a “tejedor” de professió. També consta el domicili on pic i pala durant quatre anys.
llavors era: el número 7 del carrer Peligros.
En tornar a Lloret va treballar a la barberia de Can Paco
En Salvador, d’altra banda, ja tenia, en aquells moments, les Gelabert i, més tard, va decidir anar a Barcelona a aprendre
seves inquietuds ciutadanes: era soci del Casino Industrial, de l’ofici de perruquer de senyores a Can Bordallo, una de les
signe catalanista, i els anys 1934 i 1935 s’havia integrat com a poques acadèmies de perruqueria de prestigi que existien a la
dirigent a la junta de l’entitat que presidia Fèlix Botet i Albertí. Ciutat Comtal, els amos de la qual eren estiuejants de Lloret. I
en acabar, va decidir obrir una perruqueria de senyores a Lloret,
en una època en què, possiblement, només n’hi havia una
En esclatar la revolta de 1936, en Salvador, situat òbviament a
Catalunya, a la zona que s’havia mantingut fidel a la República,
fou mobilitzat pels republicans que, possiblement, veient la
seva capacitat intel·lectual, el van fer “comissari” a dit, i el van
posar a treballar a les oficines on podia desplegar millor la seva
formació. Això devia afavorir-lo, per tant, i evitar que hagués
d’anar al front. A en Salvador, que era un home pacífic, aimant
de la tranquil·litat, la situació ja li anava bé, però el càrrec de
comissari, en general, era mal vist perquè els que tenien aquesta
consideració eren els que enviaven els soldats a lluitar. En
Salvador, però, assegurava sempre que tenia la tranquil·litat de
no haver mort mai ningú.
Durant aquest període de la seva vida i mentre era fora de Targeta postal de promoció de la perruqueria Comas.
Lloret, va rebre el comunicat de la defunció de la seva mare.
Procedència: SAMLM – fons Comas.
20 A b r i l 2 0 1 6