Page 2 -

La parada de Sesmond

Però en realitat fou més enllà quan va persistir en la tradició Portada del llibre La marina mercant de Lloret de Mar.
de la monografia positivista i d’idealització del passat
de Lloret de Mar, al mateix temps que s’apropava a les importància de la cultura material que envoltava a la gent
preguntes i vies explicatives que es feia la historiografia de mar i ho va fer incloent reproduccions de quadres dels
acadèmica especialitzada en el comerç colonial. Això es vaixells construïts a les drassanes de Lloret i/o pertinents o
mostra ja en el prefaci de Navegants i mercaders, signat per comandats per gent de la vila.
Carles Martínez Shaw, i, com he esmentat, en la presentació
del llibre feta per Josep M. Fradera. L’obra de Pierre Vilar La seva vocació de crear espais d‘intersecció entre les
Catalunya dins l’Espanya Moderna havia situat, entre famílies que preserven el llegat dels seus avantpassats i la
altres realitats, el comerç colonial com un dels factors que cada cop més àmplia comunitat d’historiadors sorgits de
explicaven el sorgiment de la Catalunya moderna i de la seva les aules universitàries, que s’apropen a la història local
industrialització. Un seguit d’autors –Josep M. Delgado, des de la tradició de cercar estudis de cas per resoldre
Josep Maria Fradera, Carlos Martínerz Shaw, José M. determinades problemàtiques historiogràfiques, el va portar
Oliva, Jordi Maluquer de Motes i, més recentment, Martín a fer donació del fons familiar a l’Arxiu de Lloret, culminant
Rodrigo, entre molts altres– han analitzat els determinants així una trajectòria marcada per la vocació de contribuir en
dels fluxos colonials catalans –construcció i indústria naval, la reconstrucció de la pròpia identitat i d’aquells amb qui
mercaderies, armadors-mercaders-empresaris...– i les seves havia compartir els seus millors moments vitals.
conseqüències en els sorgiments del capitalisme a Catalunya,
vista com la fàbrica d’Espanya. Des de l’àmbit local, a La
marina mercant de Lloret de Mar. Segles XVIII i XIX, Agustí
M. Vilà col·locava en el centre del seu objecte d’estudi el cas
específic de Lloret, situant la vila com el subjecte a historiar.
El seu interès fou reconstruir i inventariar la complexitat del
món mariner lloretenc, amb especial esment a la relació amb
Amèrica, i dedicant una atenció preferent a la construcció
naval, la propietat i finançament dels velers, els consignataris,
l’organització del treball i les nissagues marineres. En
haver situat Lloret en el centre de l’anàlisi, es veié obligat
a introduir apartats específics dedicats a aquells que eren
“forasters” i “vinculats amb la nostra marina” per resoldre la
complexitat de la realitat marinera que es resistia a cenyir-se
a una localitat específica.

I tot això ho feia amb la capacitat d’incardinar en una
metodologia que li exigia contrastar les seves aproximacions
al tema des de múltiples fonts documentals. Va explorar
fonts patrimonials pròpies o de diverses famílies locals, junt
amb documentació administrativa, institucional, notarial,
d’escrivania de marina de Barcelona i Mataró, cedularis
de velers del s. XVIII. Però, sobretot, va incidir en la

Presentació del llibre La Marina Mercant de Lloret de Mar, d’Agustí M. Vilà i Galí,
amb l’assistència de l’autor, de l’alcalde, Josep Sala i Montero, de Joan Domènech i de Josep M. Pons i Guri.

Procedència: SAMLM (autor desconegut)

2 Abril 2016