Page 1 -
P. 1
SESMOND
Butlletí del Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar
Núm. 5 Novembre 2005
LA PARADA DE SESMOND de Mar - Vilobí d’Onyar”. Esperem que, ben aviat, els ciutadans que ho desitgin
puguin estudiar-los i analitzar-los convenientment al nostre Arxiu Nacional de
Un retorn històric que s’ha fet esperar Catalunya.
Com a reflexió global sobre el que fins ara ha significat la lluita pel retorn dels
L’alegria que es manifestà a la tribuna del Congrés dels Diputats, el passat dia papers, cal dir que és un episodi que hem d’inserir en una àmplia operació
15 de setembre, pels volts de la una del migdia, serà difícil d’oblidar per als qui encaminada a recuperar la memòria històrica i a fer justícia –sens ànim de
formaven part de la comitiva de la Comissió de la Dignitat desplaçada a Madrid. revenja ni oblit de cap víctima de la violència– a tots els qui encara no han
El vot majoritari de la cambra a favor de retornar el gruix dels documents catalans estat prou reconeguts. Quan Xile i Argentina estan en un procés clar de demanar
espoliats per Franco permetia que, finalment, una reivindicació perseguida llargs responsabilitats per les barbaritats de Pinochet i Videla, i quan Àfrica del Sud fa
anys es fes realitat. El primer que vingué al cap dels presents van ser tots els qui una dècada que ja va cloure el procés catàrtic de rehabilitació de les víctimes de
havien patit les conseqüències dels espolis –indirectament i directa– i tots els l’apartheid amb judicis –més morals que no punitius– als seus botxins, no pot
qui han lluitat per aconseguir el retorn dels documents des de la mort de Franco. ser que encara s’actuï amb acomplexament davant dels sectors nostàlgics del
Però també ens quedà la perplexitat de no saber exactament per què no tornen franquisme. La vergonya és que casos com els dels “Papers” no es resolguessin
tots els papers. fa trenta anys, l’endemà de morir Franco. El fet que s’hagi hagut d’actuar ara, i
encara de forma imperfecta, demostra el greu dèficit democràtic que ha hagut de
Aquest retorn, a més de la reparació d’institucions, entitats i persones, significa suportar l’Estat –i encara suporta– alhora que evidencia la falta de reconeixement
també una reparació col·lectiva del Principat de Catalunya pel fet obvi que la que hi ha encara envers les víctimes del franquisme. No debades, el mes de juny
requisa també es va fer contra el nostre dret a l’autogovern. Per això, ara serà passat, Marcelo Risi –destacat periodista uruguaià de la BBC– va descriure la
el nostre govern nacional qui serà el receptor de tota la documentació i qui en Transició espanyola com “un cas insòlit d’impunitat”. Cal esperar que, en el futur,
farà la devolució. Això no treu que coincidim amb aquells qui diuen que la Llei no sols sigui una prioritat dels polítics esmenar-ho, sinó que a tots els catalans
aprovada no pot ser el tancament d’una porta i un punt i final al tema dels i catalanes se’ns assegurin les mateixes condicions de sostenibilitat nacional i
espolis franquistes i les seves macabres conseqüències. En aquest aspecte volem respecte democràtic de què gaudeix la resta de ciutadans de les nacions lliures
remarcar el deure especial que té el govern de la Generalitat Valenciana, tal del món. Tornar tots els papers que Franco es va endur dels Països Catalans
com preveu la llei en una disposició addicional, d’establir amb el de l’Estat els –i d’altres comunitats– en serà un bon punt d’arrencada, i caldrà estar-hi ben
mitjans per retornar tots els documents espoliats al País Valencià des dels centres amatents.
d’espoli de Vinaròs, Castelló, Alacant i València. No fer-ho seria un acte contrari a
l’acord pres la primavera del 2004, per unanimitat de les Corts Valencianes, de Josep Cruanyes
qui depèn la seva legitimitat avui. I un acte, també, contra el mateix poble que Toni Strubell
diu representar.
Membres de la Comissió de la Dignitat
Per altra banda rebutgem que se’ns digui que no han de recuperar els seus
documents ni els ajuntaments ni el Govern basc. Els “arguments” que s’han Façana principal de l’Arxiu de la Guerra Civil a Salamanca.
donat per justificar-ho són absurds i mostren tanta garreperia ideològica com Procedència: www.esfazil.com/.../ 6300_archivo_salamanca.jpg
insostenibilitat jurídica. Els ajuntaments són també institucions democràtiques que
van ser desposseïdes de part dels seus arxius institucionals i, en recuperar el seu
funcionament democràtic, tenen tot el dret a completar-los. No fer-ho seria refusar
una afirmació de continuïtat democràtica i donar legitimitat a la persecució política
franquista. Encara que hi hagi pocs documents de tipus municipal als arxius de
l’Estat, caldria poder recuperar-los. Si l’Estat ha de retornar els documents de la
Generalitat de Catalunya i de tots els particulars (partits, sindicats, particulars,
etc.), és inconcebible que no es faci el mateix amb aquests i d’altres documents.
Així ho hem fet constar des del primer moment.
Voldríem assenyalar, però, que entre la documentació que conforma el fons
de la Generalitat, hi ha diversos documents relacionats amb Lloret, com una
“Documentación varia relativa a incautaciones hechas en la comarca de La
Selva. Caldes de Malavella-Maçanet de la Selva”, uns “Expedientes de asuntos
municipales de la comarca de La Selva. Amer - Sant Miquel de Cladells” i
“Expedientes de constitución de ayuntamientos de la comarca de La Selva. Lloret
