Page 6 -

EL FONS DE LA UNIVERSITÄT DE LLORET
I ELS DOCUMENTS ENTREGATS PEL SR. JOSEP M. COLL I ROBERT
Administrado i govern de les viles a la
Catalunya del s. XIII
Des de començaments del segle XIII a bona part de les
parròquies del principat de Catalunya hi havia el comú, conseil
o Universität (col-lectivitat), que agrupava tots eis caps de casa
del terme parroquial. Eis veïns, amb la prèvia autorització del
barò o deis seus représentants (batlle o pabord), es reunien
en assemblea i tractaven sobre diferents temes que afectaven
a la col-lectivitat: elegien síndics o représentants per a gestio-
nar béns o resoldre plets, decidien sobre l'acceptació de
determinades exaccions, creaven censáis, redimien deutes...
El barò o senyor jurisdiccional, tal i com explica l'historiador i
arxiver Josep M. Pons i Guri1, també convocava les assemblées
quan volia treure'n un profit o una prestació especial: ajut
economie per fortificar alguna de les seves viles, dotar un fili
o una filia que s'havia de casar, contribuir en un donatiu
voluntari al rei i, sobretot, pagar deutes, cancel.lar
empenyoraments, censáis morts, etc...Eis vassalls, corn a con-
trapartida, demanaven privilegis, correccions de conductes de
funcionaris, noves ordinacions per al seu bon govern i
resolucions de greuges en general; tot això es formulava en
forma de capítols, que eren contestats pel senyor a continuació
de cada un d'ells. Així es creava un dret paccionat, a manera
del de les corts, però amb el benentès que, a l'igual que les
ordinacions baronials, no podien infringir el dret comú, els
usatges ni les constitucions generáis de Catalunya.
Mes endavant, quan les viles començaren a tenir alguna
importancia, els barons van reformar les universitats i la
transformaren en un organisme permanent, amb eis seus
cònsols, jurats o paers, amb un clavari, oïdors de comptes i un
nombre limitât de consellers, elegits per insaculació. Les
universitats van perdurar fins al décret de Nova Planta, l'any 1716.
La Universität o el comú de Lloret
La parroquia de Sant Roma de Lloret i una part de la de Sant
Esteve de Caulès, pertanyien a la baronia del terme del castell
de Lloret. El barò, o senyor jurisdiccional, era el capítol de
canonges de la seu de Girona, que regia la seva jurisdicció
mitjançant el canonge pabord. La baronia tenia el govern del
terme del castell, judicial, civil i administratiu, amb la potestat
de dictar ordinacions i bans. La jurisdicció criminal, però,
pertanyia a la casa deis Monteada des de l'any 1325.
La primera referencia documental on s'esmenta l'existéncia
del «comú» o «Universität» de Lloret la trobem en un pergami
de l'any 1346, on es dicta sentencia arbitral sobre el dret que
tenien els homes del port de Lloret per poder tallar la llenya
del bosc, que pertanyia a la Universität. Aquest document, ens
presenta la primera relació del «prohoms» o caps de casa
lloretencs:
Pere Bruguera, Marc Andreu, Guillem Rifret, Pere
Mascaros, Jaume Bonet, Pere Puig, Simó Ciureda,
Guillem Botet, Pere Oliva, Salvador Pujol, Guillem
Duray, Bernât Salvador, Ramon de Camps, Guillem
Florit, Bernât Jaupí, Jaume Ça Parera, Nicolau Pia,
Guillem Riera, Guillem de Pia, Pere Agut, Bernat Vidal,
Bernât Garrofa, Jaume Cabanyes, Vicens Esteve, Arnau
Coli, Bernat Domènech, Pere Aulench, Guillem Mir,
Bernat Casa, Arnau Domènech, Pere Ferrer, Guillem de
Llagostera, Ramon Castellò i Guillem Pradell de Nuy.
Les reunions o assemblées del comú de Lloret es convocaven
a «so de corn» o a «toc de campana» i es feien, al principi, a la
sagrerà de l'església parroquial de Sant Roma (actualment
Termita de les Alegries) i, més tard, a la platja de Lloret.
Lògicament, l'organització i el funcionament de la universitat
0 comú de Lloret comportava la creació del seu propi arxiu
perqué, qualsevol activitat humana té la nécessitât de conser-
var els seus documents escrits com a testimoni probatori de
les múltiples activitats individuáis o col-lectives (compra-vendes
de patrimoni, privilegis, sentencies judicials, nomenaments
de representáis...) Malauradament, però, tenim constancia que
una part d'aquest arxiu va desaparèixer a causa deis forts
temporals que afectaren la nostra població durant l'any 1607
1 que, tal i com ens descriu el rector Jaume Felip i Gibert,
ocasionaren l'esfondrament de la torre de defensa on es
guardava una part d'aquest fons documental:
«la torre de la vila (que era una de les belles fortalezes hi
agués en estes parts maritimes) feu moviment i molt
poch après se bada per lo mig com una magrana, de tal
manera, que de la una part anà la meytat en vers mar ab
los assentos deis Jurats, quant teñen Conseil, dins lo
quai escont, y dins les caixes dell tenien scriptures, y
casi cent lliures de la Vila, que tot se es perdut, restant
encara en peu la altre part de dita torre, en vers la vila,
aont están los torrions y barbacana de pedre picada, y la
campaneta del conseil, y de rebato deis moros, y de les
guardies, ab les pesses de artillería conservades»2.
No obstant aixó, aquesta no fou l'unica causa de la desaparició
de bona part del fons de la universitat de Lloret. Pel que sembla,
en els segles XVIII, XIX i XX, es produïren altres fets que també
perjudicaren aquest fons documentai. L'anomenada «revolta
deis joseps», les guerres contra els francesos i els anglesos, les
guerres carlines, la guerra civil, els nombrosos trasllats
d'immobles... Totes aqüestes circumstàncies degueren afectar
molt directament al fons documentai de la universitat de Lloret.
El fons de la universitat de Lloret
Malgrat totes aqüestes vicissituds, bona part d'aquest fons s'ha
pogut conservar gracies a la protecció de la familia Coll, que
durant força temps, ha estât la responsable de la seva custòdia.
Sens dubte, la cura i l'estima que la familia Coll ha mostrat
envers aquesta documentació ha permés que, actualment, el
fons estigués en molt bones condicions de conservado. La seva
preocupació i Sensibilität queda ben palesa amb l'encàrrec que
realitzaren al senyor Antoni M. Aragó i Cabanas (que fou
sotsdirector de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i persona molt
vinculada a la nostra població) per tal que fes un extracte o
transcripció d'alguns dels pergamins d'aquest fons.
Temps endarrera, la familia Coli ja s'havia mostrat partidaria
d'entregar aquest fons de la universitat de Lloret al nostre
Ajuntament, amb l'unica condicio que hi hagués un servei
d'arxiu que s'encarregués de custodiar i conservar tota aquesta
documentació. Afortunadament, TAjuntament de Lloret de Mar
ja pot oferir a tots els ciutadans un servei d'arxiu amb plenes
garanties, especialitzat en Tadministració, custodia i divulgació
del patrimoni documental del municipi.
Amb aquesta entrega, el fons de la universitat de Lloret
s'amplia a 87 documents (manuscrits en pergami) que abra-
cen un période de temps prou ampli: des del segle XIV fins al