Page 8 -
P. 8

IMATGES DE LLORET

Autor: J. B. Gallissà. Procedencia: SdAM, col-leccio Gallissà (donació familia Sala).

L'hora de la migdiada                                                                  No nos arrepentimos de haber puesto en práctica tamaña idea, ya que
                                                                                       esta suerte pudimos presenciar con más perfección los diversos y vari
Aquesta fotografia, que forma part del fons d'imatges Joan B. Gallissà, s'ha           matices que presentaba el camino que conduce a Las Alegrías. Desde la
extret d'una antiga placa de vidre de 15 x 10 cm. Els Gallissà eren una reco-          petada dama, hasta la humilde sirvienta; desde la doncella de 15 abr
neguda familia de Barcelona que regentava un corriere de cera i que, l'any             ilusiones llena -, hasta la sesentona - del mundo desengañada -; de
1887, captivats per la bellesa de la nostra població, es varen fer construir           abundaba en los carruajes que, aunque en gran número, eran insufic
un noble edifici al carrer del Castell de la nostra vila. Entre els anys 1890 i        para la conducción de tanto gentío. Una vez llegados al término de nues
1915 el senyor Joan B. Gallissà, gran afeccionat a la fotografia, va retratar          excursión, confirmamos más y más lo apuntado anteriormente; pues, e
molts indrets de Catalunya (Montserrat, Barcelona, el Montseny... ); però,             ción hecha de algunos galantes jóvenes atraídos por las faldas, mujere
sobretot va fotografiar els actes, les festes i els paratges de Lloret de Mar:         más mujeres era lo que sobresalía por todos lados.
balls de placa, processons, inauguracions... Fins i tot, segons s'escriu en el
diari "El Distrito Farnense", pel setembre de l'any 1893 el senyor Gallissà va         Aprovechando las sombras que alrededor de la capilla ofrecen las corp
fer una exposició de fotografíes on mostrava les ermites que hi havia al vol-          tas encinas, muchas familias, teniendo por único asiento el musgo q
tant de Lloret de Mar.                                                                 vegetación floreciente prodiga a cada paso, se entregaban a la diosa A
                                                                                       con modestas y sabrosas comidas. Otros, después de rezar el santo R
A la imatge que hem escollit, però, no hi surt cap deis elements representa-           y dirigir sus preces a la Virgen, alargaban su viaje hasta "La Torre", s
tius de Lloret: no hi han barques, ni platges, ni ermites, ni processons... sino       esta casa á poca distancia y al occidente de la susodicha ermita.
que hi surt un bosc d'alzines sureres i un grup de persones descansant i fent
tertulia. A fináis del segles XIX i comencaments del nostre segle (data apro-          Movidos por la natural curiosidad, propia de los que por primera vez vi
ximada d'aquesta fotografia), la nostra població estava voltada per boscos             un país cualquiera, hicimos nosotros lo mismo, y ¡qué panorama más h
frondosos de pins, roures i, molt especialment, d'alzines sureres. Aquesta             so se nos presentó al llegar a la cúspide de la colina! Los frondosos bo
fotografia, dones, es devia fer en algún dels boscos que voltaven la nostra            de alcornoques y pinos, contrastando con el azulado mar que aparecía
població.                                                                              el horizonte, dábannos una idea sublime de las mil maravillas que por d
                                                                                       ostenta la naturaleza."

Per tal de situarnos una mica més en el context de la fotografia, vai la pena          Segons aquest escrit, i per la positura que adopten tots els protagonistes de
conèixer un escrit que apareix al diari "El Distrito Farnense" del dia 15 de           la fotografía, es podría assegurar que era l'hora de la migdiada.
setembre de 1895, on dos estiujants (com ho era la familia Gallissà) descriuen

l'antiga processò a Termita de Les Alegries: "Aferrados a lo antiguo, pues muy

antiguo ha de ser el andar a pie, tuvimos el capricho de correr "pédivus andan-

do" el trayecto que separa la rica Lloret de la pintoresca ermita.                                                                             SdAM.

Edita: Servei d'arxiu municipal de Lloret de Mar. Redacció: C. Josep Lluhí, 24, 1er. Tel.: 972 36 84 57. Coordinado: Joaquim Daban i Massana.
Preimpressió: Imatge i Lletra, 8.1. Impressió: Impremía municipal de Lloret de Mar. Tiratge: 2000 exemplars.
   3   4   5   6   7   8