Page 7 -

TREBALLS REALITZATS AMB DOCUMEIMTACIÓ DE L'ARXIU MUNICIPAL
Autor: Roissin. Procedencia: SdAM.
LLORET 1 8 5 0 - 1 9 1 5 . E L DESENVOLUPAMENT URBÀ I L'ACTIVITAT CONSTRUCTIVA.
Autor: Jordi Padilla Delgado
Treball per a la titulació en arquitectura tècnica.
Tutor: Ramon Ripoll i Masferrer
Qualificació del tribunal: Excellent.
Hi ha una còpia d'aquest treball a l'arxiu municipal a
disposició deis qui el vulguin consultar.
La ciutat és probablement la creació material mes característica de l'èsser
humà com a tal. Si agafem una ciutat i n'estudiem el desenvolupament físic
al llarg d'un période de temps, serem capaços de determinar amb força detall
l'actitud dels seus habitants vers el fenomen urbà que ells mateixos protago-
nitzen. Aquest treball intenta fer exactament el mateix, agafant com a sub-
jecte la vila de Lloret, i com a interval els seixanta-cinc anys compresos entre
1850 i 1915. La nostra intenció és desxifrar les lleis generatrius del creixe-
ment urbà de la població, però anant mes enllà de la mera expansió física i
aturant-nos en les circunstancies que encerclen aquest creixement i, essen-
cialment, en l'entom del món de la construcció privada.
El cor central del treball és, per tant, l'activitat constructiva residencial: el seu
carácter, les sèves fîtes mes importants, la seva evolució. Tot allò, en fi, sus-
ceptible de contribuir a l'objectiu d'aconseguir una visió el més completa i tan-
cada possible de la vida urbana del poble, del continu fer ciutat al llarg de la
segona meitat del segle XIX i els primers anys del segle XX. No és aquesta una
tria aleatòria. Hem escollit un période clau en la vida de la població, un période
en el quai el poble fa unes determinades eleccions de solucions urbanistiques
concretes en détriment d'altres, sota la influencia d'un context socioeconòmic
particularment favorable, cornu a molts altres nuclis de la Costa Brava i del
Maresme. Sera el moment en que el poble es definirà i assentarà les bases que
canalitzaran l'extraordinari allau demografie de la segona meitat del segle XX.
No podem dir que aquests seixanta-cinc anys formin un conjunt homogeni i
compacte; ben al contrari, un dels alicients més atractius a mesura que es
desenvolupa l'anàlisi de la situado és comprovar com evoluciona, com canvia
de forma sempre progressiva i ferma.
Per engegar i continuar el procès analític del fenomen urbà, les nostres inves-
tigacions han girat sempre entorn de tres branques principáis:
•La parcellació del sòl, la forma de dividir l'espai per poder dedicarlo
a l'ocupació de l'èsser humà.
-La urbanització, la infrastructura viària que comunica les diferents
cellules habitacionals, bé de forma orgànica o bé de forma prèviament
planificada.
-L'edificació, és a dir, el disseny i la construcció de l'habitat humà.
Aquests tres éléments són els factors generatrius de tota modalitat de creixe-
ment de la ciutat, actuant en diversos graus i amb caractéristiques molt diver-
ses i donant com a résultat múltiples casos reals. En qualsevol cas, nosaltres ens
hem inclinât per emfasitzar els dos darrers i, especialment, el tercer, mitjançant
l'estudi de l'activitat constructiva residencial com a focus espeeifie del treball.
El treball s'estructura en un total de cinc capitols, que tracten altres tants
aspectes intégrants de la problemàtica fonamental:
-En el capítol I fem un cop d'ull a la gènesi urbana de la vila de Lloret,
els motius, lleis i tendències del seu naixement com a nudi urbà con-
solidât i del seu posterior desenvolupament fins arribar a l'inici del
période intrínsecament estudiat. Ens servirà per a posarnos sobre
antécédents, per familiaritzar-nos amb el subjecte sotmès a estudi.
-El capítol II el dediquem al procès de creixement urbà entre 1850 i
1915 mitjançant per una banda l'aplicació de projectes i plans muñid-
pals de carácter public i per altra la propia iniciativa privada en la cons-
trucció d'habitatges..
-El nou corpus legislatiu municipal en matèries urbana i urbanística
protagonitza el capítol III. A partir de les Ordenances Municipals de
1857, Lloret entra en una nova situado urbana molt diferent a la que
havia viscut fins llavors.
•El capítol IV està ocupat integrament per les dades de l'activitat cons-
tructiva residencial entre 1850 i 1915, i constitueix el nudi dur del
treball, la seva aportació particular més original. Engloba les informa-
cions i les gràfiques elaborades a partir del buidatge dels Expédients
d'Obra Privada conservats a l'Arxiu Municipal de Lloret.
-Finalment, al capítol V podem seguir l'evolució de l'entom sociocultural
de l'activitat constructiva, en les seves múltiples manifestacions: res-
tructura professional; els coneixements i els recursos desplegats a Chora
de projectar i construir; el dibuix i el grafisme; les principáis tipologies edi-
f¡catones; els estils arquitectònics aplicats. Tot allò, en fi, que humanitza
i dona eos a les xifres sempre fredes i abstractes de les estadístiques.
Projecte d'eixample urbà de Lloret de Mar realitzat i'any 1878. Autor de la fotografia: U.
Riera. Procedència: SdAM.
El période estudiat va ser decisiu en la conf ormació del Lloret que coneixem avui
dia (molt més del que ens pensem). El poble realitza el seu particular transit entre
els modes de vida preindustrials, mercantils, i els que es desencadenen a partir de
les diverses revolucions humanes (cientifiques, économiques, politiques) que
tenen Hoc a la segona meitat del segle XVIII. Tot i que la infrastructura viària ele-
mental té un origen medieval, durant la segona meitat del segle XIX el poble pateix
una profunda transformació, a una escala òbviament proporcional al seu tamany,
que sera cabdal per la futura progressió del nudi urbà ja durant el segle XX.
Jordi Padilla Delgado