Page 18 -
P. 18

EL MIRALL

         En Daniel és un rodamón, més ben dit, un          mateix una vegada i una altra.
rodamón potser no, perquè, como ell mateix diu, un                 He sabut que havia treballat de paleta i que
rodamón no està gaire temps en un mateix lloc i en
canvi ell no es mou mai d'aquí. En Daniel, pel que         havia estat un bon professional, però la seva roda
he anat sabent, és un pobre home caigut en                 de vida anà fent uns girs terribles, va perdre la feina
desgràcia que ha anat rodolant per pendent de la           i va anar a l'atur, al cap de poc el van fer fora del pis
misèria sense força per posar-se dret. En Daniel no        per no poder pagar el lloguer i en poc temps es va
causa pena, en Daniel causa menyspreu. Va brut i           trobar sense feina i sense casa. Va venir a parar
esquinçat i amb uns cabells i una barba ben llargs.        aquí i ara, als seixanta anys, ja no espera res de la
                                                           vida. Fa poc temps que parlem (qui sap qui sóc li
        Ja fa anys que el conec i veig com va              parla sense menyspreu), però el conec de vista des
empitjorant lentament dia a dia. Està ressentit contra     que va arribar Al principi ja em cridava l'atenció veure
tothom i diu que la gent es fica amb ell, però a mi em     aquell home anant amunt i avall per passeig amb un
sembla que és ell qui es fica amb la gent perquè           aspecte trist, abatut diria jo, mirant les papereres.
quan ell veu que algú el mira més del compte o sent        Ara, quan el comparo amb aquell que uns deu anys
parlar algú de prop ja es molesta i diu que parlen         enrera havia cridat la meva atenció, veig com l'ha
d'ell i que la gent s'aparta quan passa, i a mi no         anat ensorrant la vida, com l'ha anat trepitjant la roda
m'estranya gens que la gent s'aparti perquè fa mitja       maleïda.
por amb aquests cabells i aquesta roba foradada que
va ensenyant el cul.                                               En Daniel és un home del país. Pel que m'ha
                                                           dit en alguna ocasió va néixer en una població
        En Daniel viu al carrer, dorm qui sap a on i       propera a Barcelona i noto en ell reminiscències
menja qui sap què (cada vegada són més les                 d'una certa cultura, d'una certa formació, si bé la mala
persones que es troben en aquesta situació). Els           alimentació i la vida al carrer l'ha degradat moltíssim
dilluns i els dijous passa pel local de Càritas on li      fins al punt de fer-li perdre la xaveta, i és que dormir
donen una bossa amb menjar i ell m'ha dit que té           en un racó de platja o sota un arbre una nit i una
una paga mensual d'unes vint-i-cinc mil pessetes i         altra i menjar el que li donen, que no deu pas ser
què pot fer un home amb aquesta porqueria al mes           gaire, i el que troba, restes d'entrepans i altres
sinó el que ell fa, passar gana i viure al carrer, ijo li  deixalles, sense menjar mai un plat de sopa, o
he dit més d'una vegada que hi ha pobres que no            verdura, o peix o llegums ha d'acabar amb l'home
reben ni això i que ell és més afortunat que molts         més fort. Quan menja una truita en Daniel? Quan
altres i ell diu que i una merda!, que d'alguna cosa       menja un tall de carn? Déu ho sap.
deuen viure. M'explica sovint que ell té una gran
fortuna, però que l'Estat o la Generalitat s'ho ha                 La roda de la vida porta alguns homes a
quedat tot i tan sols li donen aquella misèria perquè      situacions ben difícils, i avui he mirat en Daniel com
així es posi malalt i es mori aviat i es puguin quedar     si em veiésjo mateix en un mirall, perquè quan vaig
ells amb tota la seva fortuna. I que és una gran           anar a parar a l'atur em vaig veure el futur molt negre
injustícia que solament li donin'vint-i-cinc mil peles     i em vaig pensant que podria acabar anant a captar
mensuals quan ell tenia molts diners i que tots són        pels carrers. Veient-lo a ell m'he vist a mi mateix, i
una colla de lladres. I és que ell amb el que té podria    com hagués pogut ser la meva vida si, gràcies a Déu,
viure com un príncep i en canvi ha de menjar com           no m'haguessin sortit tantes feinetes. I és que ningú
un gos a les escombraries, i em preguntava que             no escull la misèria (tampoc en Daniel), però cada
quant cobra en Pujol, que segurament cobraria              dia són més els homes i les dones que es troben en
milions mentre ell cobrava aquella porqueria, que tots     situacions similars.
són uns lladres i uns malparits i uns estafadors i uns...
Així anava parlant en Daniel, repetint sempre el                                                     Juan SALA GASCONS.

  MERCAT                                                                       P          A          S€                               ^ d^
MUNICIPAL                                                                                                                      PESCA
                                                             LaWRI* PESCADERh  CARNICERh   POLLERIA                                   CHARCUTERlA  PANADERlA
Lloret deMar                                                                                         r/^OOME3TIBLE8 SALADA
                                                           1^                  f                                                      à
                                                           PELUQUERIA FRUTASY
                                                                                LBICERh
                                                           UMSEX  VERDUM8                 PERniHERlA DROOUERh ZARfOERlA

18 - LLORET GACETA Núm 664
   13   14   15   16   17   18   19   20   21   22   23