Page 17 -

FVLLS D£L M€V CALENDAKl cxcií

Novament el plat de cargols propietat de Lloret.
I com que amor amb amor és paga,
Ben assenyat l'adagi: "el saber no ocupa lugar",
i be podem afegir-hi: "el llegir posa al descobert promptament, arribà la delicadesa de l'autoritat
delicadeses retribuïdes". lloretenca de retornar el diàleg i companyia, sentant-
se en altre taula, per compartir, junts i amb harmonia,
Ves por on, llegint "Blanes-Cronologia històrica, en un nou sopar, el mateix pa i sal.
segle lli a. C.-segle XX", treball fecund i agradable
del bon amic Jesús Crous i Collell, editat a l'any 1994, El lloc privilegiat ara fou el Park Hotel de Lloret.
a Blanes, a les diferents notes marginals de la pàgina Ací quedà ben palesa l'amistat entre Lloret i Blanes,
320, hi deixa unes ratlles de recordança d'una de les que be podem afirmar que encara perdura i amb èxit
actes de l'Ajuntament de Blanes que be mereixen creixent.
també un dels "Fulls del meu calendari".
El monument al gran escriptor Joaquim Ruyra,
Tot el seu missatge i contingut és el cara i creu presentat en el camí de pujada a l'ermita de Santa
d'un fet històric i tradicional, plenament lloretenc. Un Cristina, es altre testimoniatge ferm d'aquesta amistat
record més del passat. Vegeu, doncs, el contingut i actual entre els dos pobles. Així ho demostrà, l'Obrer
motiu d'aquest document municipal. major, Sr. Joan Domènech, amb el seu parlament en
el moment de llur inauguració. Sens dubte, aquesta
L'escrit, amb extensió considerable, manifesta es la lliçó i finalitat el d'aquest monument blanenc entre
la preocupació del Consistori per certes complicacions nosaltres.
vilatanes, però també respira notes satisfactòries al
comprovar que els governants de fa 76 anys, no tenien La prudència del Sr. Jesús Crous, ens deixa amb
prejudicis sobres les diferències, que, segons la gent, el dubte de si en aquest darrer sopar, novament, les
havien fet presència entre els Ajuntaments de Blanes diferent Autoritats, saborejaren un ric plat de cargols
i els de Lloret. No és cap secret per nosaltres. Perdura per festejar i rubricar aquest lloable aconteixement.
difícil oblidar l'imprudència que per un plat de cargols
i un got de vi s'arribés a la venda d'un dels paratges Manuel BOADAS i NUALART
millors de la Costa Brava, el bell i encisador racó de
Santa Cristina. Aquest és l'historial perenne. Així,
sempre ens ha sigut transmès... Però, com que
sempre és millor pacificar els fets, el 19 de juliol de
1976, han transcorregut ja vint-i-u anys, en el
restaurant Roca Grossa de Lloret, fou celebrat un
sopar entre les Autoritats de Blanes i les de Lloret.
Prudent festeig. La idea, d'aquesta festiva trobada,
va sorgir d'un comentari del nostre estimat Joan
Domènech, conseller, en aquella circumstància, de
Lloret, fent referència a aquest discutit plat de cargols.
Per desbaratar els intents d'aquest malentès, i del
contingut de l'acta de l'Ajuntament de Blanes, del 15
de maig de 1914, foli 33, el Sr. Jordi Bacardit i Puig,
batlle del Consistori blanenc, és dirigí al de Lloret,
aleshores, el Sr. Josep M^ Clua i Viladrich, i decidiren
aclarir tot aquest dubte, assolint enllaçar,
definitivament, l'amistat entre les dues poblacions.

Encaixà la prudent i bella consigna en la minuta
del restaurant, amb el lema "L'amistat ens farà forts",
agermanada amb triple escuts: el de Blanes, Lloret i
Catalunya. Perfecta nota decorativa i d'excel·lent
encert. Fins i tot, foren trameses unes plaques
commemoratives i haguérem prudents i encoratjadors
parlaments, de grat record!

Com a cloenda, el tinent d'alcalde de cultura de
Blanes, el Sr. Jesús Crous, demostrà que
històricament. Santa Cristina, sempre ha estat

LLORET GACETA Núm 664-17 —