Page 14 -
P. 14
fií nom do, íes nost/ies ma^ (4)
Agustí Ma. Vila Galí
083 - Pollacra JUNO
Tornem a recórrer a la mitologia. Juno, va ser 115 - Pollacra-goleta DARIA
l'exessa romana, assimilada a la deessa grega Hera,
que amb Júpiter (Zeus en la mitologia grega), el seu Daria, formosa donzella, vestal del temple de
espòs, i Minerva, integrava la triada capitolina. Se- Minerva, la qual va ser escollida per Polemi, il lustre
gons la mitologia grega era filla de Cronos (Saturn) i notable d'Alexandria, entre moltes altres donzelles,
de Rhea, i esposa i germana de Zeus. Segons uns demés de la seva bellesa, per les seves gracioses
autors Hera (Juno) va ser devorada pel seu propi pare, maneres, saviesa i prudència, per enviar-la al seu fill
havent seguit la mateixa sort dels seus germans, però Crisant que professava la religió cristiana, amb la fi-
el seu pare la va retornar, tot seguit, a la vida. A la nalitat que les virtuts i bellesa de Daria captivessin
llíada se la rodeja del respecte de tots el altres deus Crisant i assolissin que abdiqués de la seva fe. Però
de rOlimp, i és considerada allí com a reina i senyo- va ser Crisant qui va persuadir Daria perquè abdi-
ra. Va ser l'única deessa de l'Olimp realment casada qués dels ídols, i professés la fe cristiana. En veure's
i per això, tant en la mitologia grega com en la roma- els dos units amb els llaços de la religió van decidir
na, se la té com la deessa del matrimoni i dels naixe- unir-se també amb els del matrimoni, jurant abans
ments. guardar la seva virginitat.
En l'estatuària i en la pintura es representa Van sofrir martiri a mans de l'emperador
Juno (Hera) en figura de dona de posat majestuós, Numecià, el qual va manar enterrar-los vius un cop
edat madura, front esvelt, ulls grans i expressió sere- van ser apedregats, càstig que es donava a les ves-
na i greu, tot el que infon respecte. tals infidels.
En aquest cas se'ns poden presentar alguns Recordem que en la Roma pagana les donze-
dubtes perquè també, segons la geografia antiga, una lles que eren escollides per a vestals, a més de les
illa propera a l'Estret de Gibraltar portava el nom de qualitats abans esmentades, havien de ser pures i
Juno, illa que corresponia a l'actual de San Fernando. verges, virtuts que obeïen, segons Ovidi, a què Ves-
Igualment portava el nom de Juno el cap que actual- ta, era també l'única deïtat adornada amb aquestes
ment porta el nom de Trafalgar. Hom creu que en qualitats en el Panteó politeista.
aquests punts podien haver-hi existit temples dedi-
cats a la deessa Juno. A aquests noms hi hem d'afegir d'altres dels
quals en parlem en altres apartats per tenir altres in-
092 - Bergantí EOLO terpretacions o per constar com a sobrenoms de vai-
xells, com són Pèlops, Egeria, Zenòbia.
Segons la mitologia grega existiren diversos LES NOSTRES NAUS I LA NOVEL LESCA
personatges heroics que portaven aquest nom, si bé
sembla que el més important va ser el fill d'Hippotes, 033 - Pollacra DULCINEA
rei d'Etòlia, i de Melanippa, el qual va ser tingut com
el rei de tots els vents. Tal vegada els armadors, Vilardaga, Julià i
Reynals, de Barcelona, volgueren recordar el nom que
Homer, en l'Odissea, ens diu que Eol va ser el Quixot dóna a la dona dels seus pensaments, la
pare de sis fills i sis filles, casades amb els seu ger- vilatana Aldonza Lorenzo, idealització de l'etern fe-
mans. Aquests dotze personatges eren la personifi- mení portada a l'estrem pel Caballero andante, el qual
cació dels 12 vents que Eol tenia tancats en un odre ha de tenir una dama a qui adorar, a la manera que
de pell de bou que va lliurar a Ulises, el seu hoste, en els cavallers antics adoren les seves dames en els
reembarcar-se cap a Itaca. Només va deixar lliure a llibres de cavalleria.
Cefir, el qual l'havia de acompanyar a aquella ciutat.
Però els companys d'Ulises, els molt trapassers, Qui sap si un dels parçoners que va suggerir
mentre aquell dormia van obrir l'odre on creien que hi el nom imaginari de Duicinea li recordava un amor,
trobarien vi, però allí s'hi trobaven els altres onze tal vegada ocult, que havia alimentat en algun port
vents, els qual, en veure's lliures, s'escamparen en- llunyà i volia mantenir en secret.
furismats i desencadenaren la tempesta que s'em-
portà la nau fins les costes d'Eòlia.
14 - LLORET GACETA Núm 661
