Page 12 -

MOSSÈN JOSEP BENET HA MORT

Just quan acaba de sortir a les pàgines de
Lloret-Gaceta el reportatge sobre el comiat que
Lloret havia fet a Mossèn Benet, només vint
dies després, ens arriba ja la nova de la seva
mort. Realment, cap dels qui vam intervenir
en aquell acte entranyable no ens ho podíem
imaginar. Ens falten, ara sí, paraules per ex-
plicar-ho i ho hem hagut de compensar amb
les llàgrimes -no ens sap greu confessar-ho-
que no hem pogut contenir.

Intuíem, de totes maneres, que ÍVIn. Josep
estava més greu del que es deia. Un acaba-
ment tan ràpid, però, ha estat una patacada
per a tots i no ens ho sabíem acabar quan, la
tarda del diumenge, el contemplàvem de cos
present. Una nota simpàtica ens convidava a
la resignació. Al seu costat, a la tauleta de nit,
l'acompanyava la imatge de Santa Cristina que
li havíem regalat.
Aquest diumenge era la Pentecosta, la festa
de la vinguda de l'Esperit. Com una premoni-

Aqui descansen les despulles del que
fou el nostre Rector. (Foto A Comas)

ció. L'Esperit ha tornat i, aquesta vegada, ha
vingut a buscar el seu.

En una ocasió li vaig lliurar una cançó -un
«Pare nostre»- amb lletra del poeta Salvador
Perarnau i música del meu oncle Domènec
Moner. Li va plaure molt i la va fer cantar en
més d'una missa.
Una de les estrofes diu:

« Quan s'acosti la mort, que vindrà,
feu que sigui un matí dolç i clar,
que en les carenes tot sigui ginesta.
Feu que voli cap al cel
i brilli com nou estel
en vostra Festa.»

L'estrofa s'ha fet realitat d'allò més. Ha mort
en un matí dolç i clar, en dia de festa, mentre a
l'església parroquial, a missa de dotze, pregà-

Molts lloretencs van despedir a Mossèn Benet. (Foto A Comas)
— 12 - LLORET GACETA Núm 661