Page 15 -
P. 15

Joan Domènech Moner

  #' "^ '^W\ 1 ^ 1 ^ ^                                                                   setes són, realment, de poca entitat. En general, aquesta
           IM'SÍQ^^^                                                                     qüestió suposa una despesa molt superior. Celebro, però,
                                                                                         que a l'amic Telm se li hagi resolt d'una forma planera. Ara
   ^K.^2^                                                                                no m'estranyana que un dia d'aquests, els empresans de la
                                                                                         zona li organitzessin un sopar d'homenatge, per la defensa
                     ; 0 ' ^') '^                                                        que va fer de l'empresa privada -inclosa la de la plaça de
                                                                                         "toros"- i del respecte que li tenia.
                                                                                      V
                                                                                             El desplegament del judici fou bilingüe. Un antic guàrdia
                             Rematando un quite                                          municipal tossenc, avui flamant militant d'Unió de Lloret, va
                                                                                         donar la nota positiva declarant sempre en català. Els altres
recollia les declaracions fetes a cop calent -tot i que l'alcalde                        ho van fer segons la seva llengua, però en Telm i la regido-
tenia la sort d'haver estat fora de Tossa quan van succeir els                           ra, a estones, amb el nerviosisme a flor de pell, s'oblidaven
fets- el pobre Telm va esforçar-se a torejar l'embestida mi-                             del pais que trepitjaven i, emportats per l'idioma de la pre-
llor que el Jesulín de Ubrique o, per dir-ho amb termes                                  gunta, queien a la trampa. Se'ls pot disculpar D'altra banda,
autitaurins, a fer més driblings que en Prosinetky, per sortir-                          s'ha de destacar l'actitud del president del tribunal, que li va
se de l'aparent contradicció. Però el contrari també jugava, i                           recordar a en Telm que podia seguir parlant perfectament
quan semblava que ho tenia mig trempejat, -derivat de tremp,                             en català.
no de trampa!- vet aqui que criden a declarar el periodista
que ho havia escnt i l'home es ratifica pràcticament en tot.                                  L'any que ve, per Sant Sebastià, vull veure en Telm, la
aleshores, la fiscal li pregunta al Sr. Fuentes -que aquest                              tinent d'alcalde i els tres guàrdies fent de pelegri de Tossa a
era el cognom del periodista- "de qué fuentes saco la                                    Santa Coloma de Farners. Seria tot un detall per agrair al
información". Ja ho podeu imaginar. Amb tantes "fuentes" hi                              sant protector el desenllaç del judici. I seria una bona previ-
va haver un mullader de ca l'ample.                                                      sió lligar bé els bous, les vaques, i si hi ha algun brau també,
                                                                                         de les cases de pagès per allà on passa el pelegnnatge. No
   Afegim-hi al sainet que, com que en Telm s'havia oblidat                              fos cas que, en veure noves banyes, es tornessin a sentir
d'ensenyar als guàrdies que un cop s'ha declarat ja no es                                il·luminats i tornessin a aplicar la inquisició contra els braus.
pot dir res, de tant en tant, quan declarava el promotor del                             Que no deixaria de ser, a la vegada, una forma de continuar
judici, un dels guàrdies tossencs s'indignava i a tall d'espon-                          ficant la banya.
tani -perdona, Telm, la terminologia taurina- cridava des del
seu lloc: "No zenó, ezo no é verda".                                                                                                         Joan Domènech Moner

    Magistrats i lletrats d'ambdues parts s'ho van passar for-                                 NOS CUIDAMOS DE TODO
ça bé A estones s'endevinava, en la jutgessa, una rialleta
per sota el nas. Per cert. Un judici aixi dóna gust. Tres for-                                    PARA MÀS INFORMACIÓN
moses dones, tres, va tenir a l'estrada l'amic Telm. I jo, po-                                     Y RESERVAS LLAMEN A
bre de mi, al meu temps, tot homes. Ara, almenys, podies
mirar i fer comparacions, quina et resultava més a g r ^ a b l e ,                                   CAROL. Tel. 3 6 8 1 0 8
la morena o la rossa; quina havia anat a la "pelo" o ?havia                                                  Y 36 42 14
maquillat millor, quina gastava "Rouge baiser" o quina sabia .
aplicar millor el rimel, etc.

   Portàvem un parell d'hores de "toma y daca" quan el pre-
sident del tribunal va decretar un "receso". Vaig aprofitar per
anar a fer una diligència i quan hi vaig tornar, fiscal i acusa-
ció particular ja estaven elevant les conclusions a definiti-
ves. Ja ho veia jo que m'ho perdia. Per això vaig apressar el
pas pel carrer de la Força. Em vaig topar amb els alumnes
d'una escola i amb una mestra coneguda. -On vas tan ra-
bent ? va preguntar-me. I jo, sense perdre pistonada, li vaig
contestar: "Al Jutjat a veure com es resol un problema de
banyes!". Va quedar més que parada. Per tranquil litzar-la,
vaig afegir, mentre feia camí."-No pateixis, que no em sepa-
ro pas".

   Els problemes de banyes que es resolen amb 15.000 pes-

                                                                                         LLORET GACETA Núm 635 - 15
   10   11   12   13   14   15   16   17   18   19   20