Page 14 -
P. 14

UN PROBLEMA DE BANYES

Permeteu-me, amics lectors, que deixi una mica de ban- passat el dia d'autos. Això dels autos, mai estarà tan ben dit,

da el meu tema preferit -la història- i escrigui, en aquest cas, perquè tota la polèmica venia de si les autoritats tossenques

un comentari festiu. A les 10 del matí del dia 13 de març - havien fet fora o no un auto que portava propaganda tauri-

sort que era dimecres i no dimarts- vaig assistir al judici a na.

què ha estat sotmès el meu amic l'alcalde de Tossa, el Sr.     Sempre s'ha dit que s'ha d'anar molt en compte amb les

Telm Zaragoza Raig. Hi vaig assistir no pas per morbositat banyes. A Tossa, ja sabeu que, en un moment determinat,

ni per tafaneria. Ho vaig fer perquè recordo perfectament els va agafar per declarar-se antitaurins. I van guanyar-se la

que quan se'm va jutjar a mi pel tema de les plataformes fama arreu del món. Fins i tot la Brigitte Bardot va fer-se

fixes a la platja de Fenals (és a dir, per haver lluitat perquè amiga d'en Telm, que prou que li empipava això a Na

no es construís obra fixa en lloc públic) ell i la Maria Dolors Marguerita, la dona de l'alcalde. Però, a diferència de l'Ava

Oms, llavors alcaldessa de Blanes, van ser els únics ele- Gardner, la Bardot em sembla que no es va deixar veure

ments destacats del món polític (de fora de Lloret) que van gaire per Tossa.

tenir l'elegància de venir-me a mostrar la seva solidaritat i  El fiscal i l'acusació particular asseguraven, pel que vaig

van estar presents a la sala. Jo també he volgut fer costat a arribar a entendre, que, per donar compliment a la procla-

en Telm. És clar que el tema era molt diferent. El de les mació antitaunna del consistori, algun guàrdia municipal havia

plataformes era molt problemàtic i punyent i el d'en Telm fet sortir del poble el cotxe de la propaganda de la plaça de

era, en el fons, de pa sucat amb oli. La prova està en el braus de Girona i havien retingut el conductor. Els acusats,

veredicte. Jo, per defensar el poble i ser el cap visible d'un alcalde, regidora i guàrdies, asseguraven que l'havien fet

Ajuntament que                                                                marxar perquè
                                                                              estava mal apar-
havia  pres

l'acord, vaig re-                                                             cat i perquè,

bre una inhabili-                                                             d'altra banda, tot

tació per set                                                                 tipus de propa-

anys. En Telm, al                                                             ganda estava

final, -tot i que li                                                          prohibida, se-

havien arribat a                                                              gons una orde-

demanar inhabili-                                                             nança munici-

tació a perpetuï-                                                             pal, dins del nu-

tat-, n'ha sortit                                                             cli urbà. I que si

amb una multa                                                                 havia anat a la

de quinze mi                                                                  casa de la Vila

pessetones                                                                    era gairebé per

Sembla que el                                                                 gust propi o per

altres inculpats -                                                            preguntaren era

una tinent d'al-                                                              l'aparcament,

calde i tres poli-                                                            motiu pel qual

cies- han obtin-                                                              havia acompa-

gut la mateixa                                                                nyat un guàrdia,

condemna. Per                                                                 sol.lícitament. El

tant, ara els                                                                 ector, natural-

tossencs ja no                                                                ment, que pensi

podran presumir                                                               el que vulgui.

que Tossa està                                                                En Telm,

per sobre de tots                                  El pase de pecho           amabiI í ssi m
els móns, com                                                                 amb els magis-

diu la cançó del                                                              trats, va compor-

Pelegrí. Què són quinze mil pessetes? Res de res.              tar-se com un veritable patró. Res de deixar en calçotets els

He de començar dient que a l'audiència les coses han mi- seus subordinats. Recolzament total. Quan l'acusació parti-

llorat molt amb el temps. Jo recordo que, en el meu judici, hi cular li va demanar la seva versió dels fets, ell, impertèrrit,

vaig patir força d'esquena. El "banquillo de los acusados" no va preguntar: -Quina versió ? Si ja l'han explicada tots els

tenia respatller -ja et condemnaven implícitament abans d'ho- acusats. Jo, com a bon alcalde, -va dir- no he de fer res més

ra- i ho vaig passar malament. Va ser semblant al dia del que recolzar la dels meus guàrdies. L'advocada prou que

meu casament, que també vaig haver d'asseure'm en un protestava: "Senoría, el acusado no contesta a mi pregun-

tamboret en el prebiteri de l'església de Porqueres i em vaig ta". "Claro que contesto -li va respondre en Telm amb un

sentir força incòmode. Ara tot ha canviat. En Telm, la seva castellà que hauria encantat en Vidal Cuadras-. Lo que pasa

tinent d'alcalde i els tres policies van asseure's còmodament es que no digo lo que Vd quiere que le diga." Més clar,

a la primera fila de butaques de la sala, com si anessin a l'aigua

una revista del Paral·lel amb lloc preferent reservat, i des   El problema d'aquest món és que hi ha uns senyors que

d'allà van sotmetre's a l'interrogatori. Com que, com passa es diuen periodistes que tenen la mania d'escriure tot el que

sempre en els judicis d'aquest país, les coses que jutgen passa. I és clar, l'afer de Tossa, l'endemà del dia de autos ja

han passat fa la tira de temps, tots feien esforços de memò- havia sortit al Punt Diari i allà en Telm deia el que no deia ara

ria per mirar de recordar -o de no recordar !- el que havia davant de l'audiència. Enfrontat al maleït retall de diari, que

— 14 - LLORET GACETA Núm 635
   9   10   11   12   13   14   15   16   17   18   19