Page 11 -
P. 11
DE BARBERIES
A la ciutat flamenca de Louwen s'hi troba un famós cafè es parlava de coses serioses, sobre tot quan en Paco o algun
d'estudiants. El sostre reposa damunt d'una enorme biga de dels seus ajudants li feia la barba o el cabell a algun mossèn.
fusta lleugerament corbada. Al llarg de la biga pot llegir-s'hi A can Paco podia hom dissentir de la majoria culera sense
una inscripció:" Man hat hier zowel gelogen dat deze Balken perill d'agressió física. La verbal era sempre possible. El local
hat zich gebogen" (II). Si a can Cintet hi hagués hagut un gran era un model de democràtic i esportiu lliberalisme. Jo he
biga segur que s'hauria també corbat per les grandioses i considerat sempre aquell establiment com l'antecessor de la
grandieloqüents mentides que allà es contaven. La major part Penya Barcelonista, només que molt més animat i divertit.
de la parròquia dels Alsina eren caçadors, caçadors de veritat,
no com aquestos del nostre temps, que no són sinó matadors Permeteu, Oh Muses! que reposi uns moments i re-
d'animals. Llavors no hi havia cotos com ara. Calia caminar prengui alè per a cantar la glòria d'una institució de curta, però
tres 0 quatre hores darrera el gos per poguer abatre una perdiu esplendorosa vida: LA FARMÀCIA. No la del senyor Enric,
0, més freqüentment, un conill. Allò era esport. A la barberia digna també d'una elegíaca crònica, sinó la de Trinitari Matas,
Cintet el meu pare hi presencià la més gràfica descripció de la conegut millor pel Tari. Institució la sevaque es trovaba també
mort d'un senglar. Un habitual de la casa entre grunyiments i a la Vila, just davant de les capelletes de Sant Joan. Tari, que
xisclets es rebolcava pel terra del establiment encatifat amb malgrat aquest nom no era cap xorisso, ni bailaor ni cantaor,
els pèls xullats durant la tarda del dissabte. Quan, morta la sinó un excel·lent paleta, que els dissabtes al vespre i els
bèstia, el brau caçador s'aixecà portava damunt tant de pèl Diumenges al matí feia de barber. Tenia per muller una dona
com un veritable senglar. Manel Alsina era també un extraor- magnífica, la Florentina, qui per aquelles calendas havia portat
dinari pescador i expert en suredes. Molts antics tapers i altres a n'aquesta vall de gemecs una dotzena de criatures. Bonís-
encara en exercici, hortolans i vinyetaires eren fidels parro- sima cuinera havia instal·lat a l'extrem d'una espaciosa habi-
quians de la casa que no tinc ben clar si estava sota la tació un taulell de taberna i dues o tres taules. A l'altra extrem
advocació de Sant Hubert, Patró dels caçadors o de Santa el seu home hi tenia el silló d'afeitar i altres estris de l'ofici. Els
Plastofemia que ho és dels mentiders. parroquians, majorment bosquerols i vinyetaires-ja vos he dir
que ni havia molts llavors- esperaven torn menjant-se una
Caminàveu dos minuts o poc més i vos trobàveu a Can porció de peus de porc, seques amb butifarra, conill amb allioli,
Cinto Feliu. Don Jacinto Coll i Coll, Alcalde de esta Villa, tripa i peus, cargols i altres especialitats de l'art coquinària
cridava Antoni Illa el nunci, no l'Apostòlic, sinó el Municipal. La ibèrica, tan sabrosa i tan rica i generosa en sentors també.
parròquia era a Can Cinto molt barrejada: hi havia polítics del
moment, algun rentista o americano del veinat i altre gent que - A qui toca ara?, cridava el Tari.- A mi, però que passi
vivia per aquells voltants i a l'altra banda de Riera, barri, com qui vulgui. Això s'ha de mejar calent, responia una boca en
el de Venècia, amb fets diferencials notoris. Com acan Cintet plena masticaciò. Haver-hi a la barberia una guitarra penjada
i a Can Paco, casa de la que parlarem tot seguit, Cinto Feliu a la paret, era freqüent als temps jovenívols del meu pare, però
servia professionalment a alguns malalts de la Clínica Mental uns taberna-restaurant en una barberia era quelcom fora de lo
als quals el Doctor Bernat i Carreras, amb molt bon criteri, habitual. I era llàstima que ho fós.
permetia baixar al poble per afeitar-se, anar al cine i pendre
cafè. No recordo que mai cap d'aquells malats hagués creat Tari degué amb els anys sofrir una crisis mística, donat
cap problema sigut actor de cap escena desagradable. Quan que al cap d'uns temps se n'anà amb la família a fer d'ermità
Cinto Coll deixà la barberia, aquesta fou portada algun temps a Santa Bàrbara de Blanes. Incansable, li feu a la Florentina
per un parent seu. Després l'establiment passà a mans de dotze infants més. No recordo bé qui va dir que la sexualitat és
Josep Casas, un empordanès que li donà categoria i bon nom, moltes vegades una forma de misticisme vicariant.- SOPHAS
DE LLORET.
I ara, al començament del carrer de Sant Baldiri ens
trobem aCan Paco. Francisco Gelabert fou successor de Pan- (/;.- Famós cabaret, crec que al carrer Nou de la Rambla.
chito Coll i la seva fou la primera barberia moderna a Lloret; Segons Gustu de Molí, gran amic del meu pare, era el millor de
sillons americans, massatges, tovalloletes calentas i una secció Barcelona.
per senyores. Paco heretà una bona part de la parròquia de Per Parlament divertit s'entenia aquell dels Maura, Lerroux,
Panchito i atragué una part de la juventut. La conversa, molt Romanones, i més encara, Castelar, Cànoves i altres. No
sovint, tractava de temes esportius, principalment futbol. També aquest aburriment d'avui.
(II). - Aquí tant i tant s'ha mentit que aquesta biga s'ha "torcit".
f^ ^
òt Hm H
%
RESTAURANTE GASTRONOMICO BARCA DOR
BODAS, BAUTIZOS Y CONGRESOS
CENTRO DE CONVENCIONES DE LA COSTA BRAVA
SALAS DESDE 15 A 600 PERSONAS
A P E R T U R A 7 DE ENERO AL 30 DE NOVIEMBRE
DESCUENTOS ESPECIALES A LOS RESIDENTES EN LLORET DE MAR
Tel. (072) 36 52 00 - FAX 37 04 11 • Tèlex 57015 RGATE - PLATA DE FANALS - LLORET DE MAR (COSTA BRAVA) Girona
N" 567 - 568 - LLORET GACETA - 11