Page 7 -

^ e e JOAN PRADO ROMA

HA DE COBRAR-SE PER ÉSSER

ALCALDE DE LLORET?

En el darrer número del 13 de desembre del setmanri Presencia, el Consellen de Cultura del nostre
Ajuntament, en Joan Domènech Moner, fa una sèrie de consideracions, sobre el càrrec tant impor-
tant, con és per a un poble el de Alcalde. Deixan entreveure, que aquest càrrec àuria d assignar-se-li
una paga.

El senyor Domènech, aprofita l'enquesta de la revista, " Un Alcalde per a un Poble " per anahtzar
de forma genèrica, al mateix temps que fa una sèrie de consideracions, sobre aquest càrrec. Amb tot,
crec que el. senyor Domènech, a mesura que escrivia la carta, anava plasman, en el seu subconscient,
els problemes que te plantejats el nostre poble.

Ens diu, que la majoria dels que contesten l'enquesta, demanen que les condicions principals que
hauria de reunir un alcalde, son les següents: " Que sigui popular, representatiu, elegit sense compro-
misos, honrat, actiu, humà, complidor, fidel, obert al diàleg, demòcrata, amb idees, de visió europea,
just, senzill, servidor, conegut pels fets, intel·ligent, polític, amb sentit social, amb independència eco-
nòmica e t c

Amb creureu, si vos dic, que m'he trencat la closca, buscant en el llista telefònica de Lloret, aquest
ésser superterrenal, que 'ens descriu en Domènech. Crec que en un poble como el nostre, de set mil ha-
bitants, això que demanen aquest senyors, es molt difícil de trobar. Aqui i podrieni aplicar l'anècdota
que 's conta del filòsof Diogenes, que amb ple sol, anava amb una llanterna ensesa, al preguntar-li que
feia, contestà, estic buscant un home, amb l'ampli sentit de la paraula.

D'existir, que sempre es posible, no crec que es quedés a Lloret, esperant quéTpresentessin per Al·
calde.

En March, que sempre va a la recerca d'homes d'empresa, que reuneixin aquestes virtuts, el fixaria
de seguida, com H va passar, a un ciutadà, extremadament honrat, que treballava com a Director en
una Banca de Mallorca. El vell March, habia intentat, varies vegades subornar-lo. Vist que aquell home
no hi havia manera de fer-lo claudicar, va dirse; aquest home m Interessa, i va oferir-li un alt càrrec,
en une de les seves empreses, i no pas per 6 anys, com seria la duració del càrrec d'aquest Alcalde, que
reunís totes aquestes condicions, que demanen els que han contestat a l'enquesta, i que! senyor Do-
mènech descriu en la seva carta.

Apunta també, que la majoria dels que contesten l'enquesta, demanen pel càrrec. Independència
econòmica. A lo que ell respon," Llavors l'acces a l'Alcaldia, seria sols per les persones econòmica-
ment fortes, dels financers o pertanyent a la classe social mes elevada. Com volem, aleshores, que el
nostre alcalde sigui popular, sense compromisos, sense interessos, servidor, polític i amb sentit social?
Potser en un temps en què capacitat i riquesa es confonien podria acceptar-se això que siguin perso-
nes independents econòmicament. He pensat, de vegades, si no hauria de ser el propi càrrec el qui
independitzés l'alcalde."

Jo li pregunto a n 'en Domènech, quin sou se li hauria d assignar, a un home, que reunis totes aques-
tes qualitats ?

L'article 64 de la Llei de Regim Local diu: " Serà gratuito el desempeflo de la función de Alcalde.
Solo en los municipios de mas de 10.000 habitantes, podrà asigíiarle el Ayuntamiento, para gastos
de representación, una cantidad fija, inherente al ejercicio del cargo y que no excederà de! 1 por
ciento del Presupuesto ordinario de.ingresos."

Segueix dient: " Si en comptes d'això, la llei determinés que els alcaldes tinguessin una assignació
coneguda per tothom i aprovada, digna però sense ser excesiva, i a tenor de les hores de dedicació
plena, potser tindríem més consciència que treballen per al poble, que se Is pot exigir i que no han
de caure en la temptació de sucar de l'olla. No crec pas que es presentesin gaires candidats per alcaN
de, com pot semblar a primera vista. Hi anirien els qui tindrien autèntica vocació, igualment.

Perquè ara, tal com està l'article, afavoreix de forma declarada els alcaldes de.poblacions grans,
inentre que els de les petites, que exigeisen també la seva dedicació per fer-se grans, si no de mida de
condicions, no tenen cap estimul en absolut. Potser algú dirà que soc materialista. N'estic molt lluny.
Tampoc no vull ésser alcalde. Però l'experiència m'ensenya que si les coses continuen com estan,
tindrem sempre alcaldes pertanyents a grups interessats i a clans financers i no ens estranyi, llavors,
que cada alcalde vulgui fer el seu port esportiu o que s'infringeixin les ordenances urbanístiques, en-
tre d'altres coses."

Si en els moments actuals, que no els hi donen ni per " pipas " hi han quasi bofetades, perquè tots
tenen ànsia, per demostrar el seu sacrifici an favor del poble, que passaria si el càrrec tingués una
assignació ?

Jo crec amb la bona fe de la gent, hi tots som bons, fins i tant, no hi haigi algú, que'ns demostri
lo contrari.

Tal vegada si slnfringcixin Ics ordenances urbanístiques, no deu ésser per mala fe, o fan segurament
per donar treball a la construcció, i com diuen:" el donar de mi'njar, al que te fam, es una obra de
misericòrdia "; i que els permisos d'obres no afiuixin, hi han moltes despeses al nostre ajuntament.

' LLORET GACETA 7