Page 7 -

ANYS

'de teatre

en el Casal

Per JOAN DOMÈNECH I MONER

Quan l'agrupació del Casal va posar-se en marxa l'any 1952 jo només tenia nou anys.
Suficients, però, per a recordar la progressiva formació d'aquest grupo que originaria
l'elenc teatral més durader de Lloret. Concretament recordo una colla de joves fent
teatre al Cinema Modern. Tinc presents com si els veges ara en Pere Cortada i l'Onofre
Gispert representant "L'Orgull del Gec" de Albert Llanas, la Carme Austrich i en Pepi-
to Planas en una escena amorosa em sembla que de "Una noia per casar" i a l'altre Pla-
nas - el germà gran - fent de criat en una comèdia molt divertida on anunciava la visita
d'un sefiyor que tenia nom d arbre fruiter i al qual unes vegadas anomenava Prunera,
d'altres Parera i d'altres encara Pomera,produint, com es natural, la conseqüent hilari-
tat entre el públic. Sói els primers records personals, aillats i força imprecisos, que tinc
de l'activitat teatral al nostre poble. Suposo que d aquest grup devien sortir els qui junt
amb l'avui monjo de Montserrat Andreu Maria Soler fundarien l'agrupació que, per raó
del local, s'anomenaria Casal de l'Obrera. En realitat el Casal de l'Obrera era un centre
creat i construït mercès a la iniciativa filantròpica d unes dames Uoretenques, capitane
jades per la senyora Lluisa Duran i Corredor, que pretenia oferir estatge social a les
noies treballadores perquè a hores de nit poguessin completar els seus estudis. Els diners
per a la financiació del local sortiren de vetllades benèfiques, caritats, tómboles, etc.
SInaugurà l'anv 1926. amb la presencia del Bisbe de Girona. Aquest local pertany al
Bisbat i l'activitat inicial s'hi va portar a terme durant una colla d'anys a partir del 1926.
Les noies assistien a les clases al vespre i de passada, a la sortida, els joves de la vila les
anaven a esperar i les acompanyaven bo i dedicant-les sonores serenates, segons algú m'ha
explicat anecdòticament . Diu que els qui més ho feien van passar a ser coneguts sota el
nom de "La Colla del Llanto"....
Uns anys desprès el Casal de l'Obrera va perdre la seva finalitat principal. Per aquesta raó
tots l'hem vist servir posteriorment per a coses diverses. El grup teatral que comentem
va usar-lo com a local social. Entre setmana Mossèn Torrent hi feia col-legi. Avui dia, s'hi
diu missa els dissabtes i encara a l'estiu s'hi reuneixen les noies que treballes en els hotels
de la població - tornant una mica a la finalitat primitiva -.
El fet és que - descomptat el local de Talia on en aquells moments no podia reunir-se el
grup de joves - el Casal va significar un lloc magnífic perquè aquella obra juvenil no es
perdés com d-altres que per no tenir una llar i un caliu adequats van d aquí d allà i aca-
ben extingint-se. Aquest és, encara, el mal del Lloret actual per manca d'un centre
aglutinador.
De llavors ençà l'activiat teatral del grup casalcncha estat ben variada i, sobretot, ha mos-
trat una continuïtat ben interessant. En el meu arxiu no tinc programes de les primeres
èpoques, però sospito que a tenor del promig d'obres representades habitualment per
temporade, s'hauran fet més d'un centenar de funcions, algunes notablement reeixides
i que han deixat un grat record.

LLORET GACETA 7