Page 6 -
P. 6
Tm
juny 2002
manca absoluta de serveis el i guardia jw1rt i també cxigdx
un pagament per accedir
seu principal atraetill. Són sobre rodes a una cala que
aquelles cales que per la seva dista uns do< quilómetres.
inacces.~ibilitat per terra --o
per la ineomoditat que el seu Adena ~ de les plaIges
accés comporra- s1han
En motiu de I'arribada
mantingut prneticamcnt ver-
gcs i lIiures de tota especllla- d'una nova temporada turisti-
ció urbanística: Cala
Morisca, Sot d'en Boada, ca I'agrupacio WWF/Ad<:na
Cala d'en CarIes, Cala va fer públie un informe que
indieava que el litoral eatalá é5
Moltó, Cala Futadera, fins a
eert pw,!. Finalmen~ podri- una de les zones més degrada-
em parlar d'un tipus de cales
que estan a mig cami entre des del Mediterrani. A través
els dos tipus abans esmen- d'aquest informe I'entitat
adverteix que tot i la diversitat
tats. Són aquelles cales amb
un aeeés molt dificultós per de la costa banyada pel
lerra, peró qlle la possibilitat
,=..::\.'1!""'l..l.".3Llx Mediterrani i la riquesa de
d'ancoralge ha p055ibilitat
I'existencia d'algulls serveis fauna i flora, el litoral medite-
-basicament, bar- com rrani espanyol esta mostrant
són els casos de Porto Pi i de
Cala Bona. símptomes de degradació
El principal servei que es ambiental i de saturació de
troba a faltar en moltes d'a- I'espai tlsic. És per aquest
questes platges situades fora
del ilueli urM és la seva motil! que WWF/Adena apro-
accessibilitat. r no ens refe- fita I'esludi per propasar una
moratoria en la consn-ucció
rim a aquelles cales que tan W'banística a la co~ta i la
i..mplantació d'una ecotaxa
soIs són accessibles per mar
turística.
sinó a aquelles cales i platges Segons Pentitat ecologista.
que per estar situades prop la Costa Hrava, la Costa
d'uroanitzacions o d'irrees
Daurada i el Maresme 56n les
edifieades presenren obsta-
eles de lot tipus per al visi- tres arees que pateixen la
tant ocasional. En pIe estiu major pressió urbanistiea de
bom troba barreres f¡siques a
Salions, Futadera, Giverola, tot el litoral catala.
Pola, platges de Llevador,
Llorell i Porto Pi (Martossa). El trebalJ estableix que hi
ba ur} port esportiu cada cinc
Si el visitant novell insisteix, en el millar
quilómetres de costa i que la
deis casos pot aconsel;uir que el vigi1ant de
transforrnad6 del medi natu-
tom accedeixi a dei.xar-Io passar -si aparca
primer l'automóbil- i fcr a peu un recorre·- Fe/Ix A0nd8 ra1 per la seva adequació al
gut fms a la cala. en albruns casos eu pendent turisme inclou grans
vo a distimeies que superen el quilometre. i que no pertanycn a I'il.mbit especific de instal'laeions destinades a
Blanes, Lloret i Tossa --pertanyen de fel a
En a1tre~ casos, els vigiJants - i alguns resi- r ocio Adena també considera que la Costa
Santa Cristina d'Aro-, són aeeessibles des
dents en les urbanitzaeions- parlen de plal- deTossa i responen al perfil de cala que bus- Brava, per les seves caratterístiques mono-
quen algWlS banyistes. Vallprahona ha esde-
ges privades amb accés restringit, ignorant logiques, és la que presenta un millar estat
vingut el que podríem anomenar una mena
per eomplerlla L1ei de eo.1e5 del 1988 per la de camping naturista -no regulat- amb de eonservaeio de tot el liloral eatala. Per
qual totes les platges de I'estat espanyol són una platja OD es por prdcticar el nurusme. una
públiques i per tant accessibles a tolbom. L I'entitat ecologista, els pcnya-segats i l'ab-
aetivitat que també es pot practicar a la cala
fins a cert pum les institucions en són COrtl;- del seayor Rmuon. Toles dues cales oterei- senda de platges molt extenses han salvat el
plices cn no -senyalitzar els accessos a aques-
tes platges ¡ en no garantir-m l'accés deis xe~ amés, servei de bm. Rosamar, corn que litoral gironí d'un creixement turistic-vertigi-
ciutadans. és una urbanitzaci.ó. presenta els habituals nos eom el que ba patilla costa ~gonina.
Pero, com a contrapartida, la Costa Daurada
Finahnem bem volgut indoure en aquest serveis de platja. Dues de les tres cales pre-
article llna serie de cales - Vallprahona, té una de les zQnes naturals més ben conser-
senten, pero, diferents obstacles per accedir
Senyor Ramon i Rosamar-Canyet- que, tot per [erra; el Senyor Raman presenta una vades de tol el litoral catala. La sobreexplo-
porta tancada a pany i c1au només franqueja- tació pesquera, amb una especial adverten-
ble amb automobil i pagant abam: uns sis cia a la pesca il'legal, la pressio urbanistiea i
euros. No possibilita I'accés aIs vianants ni ulrist.ica, la contaminació deIs recursos o la
als minusvalids. Rosal11ar clisposa de barrera regeneració i creació de platges artificials,
son alguns deis aspecles que Adena exposa
com a causes de la degradació del litoral.
Q. RutIIant, A. Gibet\ J. MW1det Blanes, l.Jon!t Tossa •
le rg,¡,~----------------- _
