Page 4 -

Tm
juny Tema del mes 2002
Platges, O supermercats a la sorra
El reclam turístic de la costa cada vegada es veu més inva'it pels serveis. Cal pregunlar-se si realment
entre I'oci i el negoci en necessitem tants.
d urant uns mesos a I'any, les platges de
Blanes, Lloret i Tossa es converteixen
en el punt de mira de molts ruristes avids de
sol i platja, que, cansats de la monotonia del
seu clima, venen a la recerca del nostre
patrimoni naltlral: sol, platja, entoro i. ..
alguna cosa més.
Les platges d'aquesls tres municipis, el
nastre rec1am turistic-, són també un punt de
negoci per a alguns ciutadans mentre que per
a les autontats competents les platges es
convertcixen en l'objeetiu de mantenir en
bon estat.
A Blaoes I'ocupació de la platja, tret d'un
petit cstablimcnt a Sanl Francesc, és nuHa,
pel que fa a equiparnents turístics. Són cinc
quilómetres amb dos-cents metres de platja,
els que té la població, comen~t per la
pUOla de la Tordera, s'AbaneU. la Badia de
Blanes, Santa Auna, Sant Francesc i
s' Agulla~ com a e~ais més visitats.
A Blanes, el problema de la platja, gira tot temporada, una platja a plmt per als tudstes i
al voltant de I'assentament de la sorra i les
consecutives destrosses que pateix, sobretot,
el passeig de s' AbaneIJ.
Són ilmpliament coueguts els problemes
que any rere any"pateix la zona del pa'lscjg
de mar deis pins, on un, forts temporals
s'enduien i engolien mar endins tot el rnurde
contcnció i la zona per als vianants del pas-
seig. És un problema de fa anys. El ministe-
ri té promes el compliment del projecte ela-
borat per estudiosos de la Universitat de
Barcelona al voltant de la eonsbucció dedos
cspigons amb dues "palomeretes" (dues il1es
artificials) que haOOen de trencar onades i
protegir-ne la fa""na litoral. Aquest és un
project.e que no arriba, tot i la imminencia en
que s'ha anunciat en algun moment.
Ara, pero, s'ba girat la tl'uita, i els tempo- L10ret des de la dos anys. DavIDll eI'aquesta
rals 00 ataquen la pIDi sud de la costa bla-
nenca. Arrel deis temporals de novembre, un
dels raeaos mes emblematics i tuóstics de
Blanes, la zoua de.sa Palomelll, es va quedar
sense sorra. La Direcció General de Ports
treballa intem;ament per restaurar aqnest sec-
tor anlb la sorra que ha quedat acwnu]ada.
també pels temporals, al port del municipio
~actuació passa per treure la sorra amb un
vaixell j transportar-la amb canllons fins a ~
Palomera. Aquesta és una de les opcions en
que es treballa per deixar, abIDlS de la plena
visirants.
En un trebaU publicat a la Revista BIIDIda,
de I'arxiu municipal de Blanes (núm. 1) i ftr-
mat per Isidre Serra,ja apuntnV3 que ¡'actua-
ció de 1'borne sobre la natura provoca, inde-
'o 52,m~r-----------------------
fuctiblemen~ algun canvi. Així. el fet que
Blanes, afirma, Iiagi esdevingnt una pobla-
ció turí>tica, fa que s'hagi augmentat la pres-
si6 urbarústica a primera línia de mar, a mes
de la necessitat d'una considerable platja
com a oferta basica aJ paquet turístic,
bavent-Ia de reposar, en diverses ocasions.
O'aquesta manera, dones, ens trobem una
platja molt més artificial que natural, i amb
una baralla constant, d'un estira i arroll.'*!,
entre el mar i la terra.
El problema de la sorra també el pateix
situació de manca de sorra, la regidora de
Medi Ambienl de l'Ajuntament de Lloret,
Rosa Maria Santarnaria ha dit que eada tem-
porada es plantegen interroganls sobre 1'0-
ferta, com anirilla temporada, si hi b~ altres
mercats mes competitius, peró afmna que
mai uingú es planteja que passaria si no tin-
gnéssim ~p1atja. Aquests darrcrs dos anys ha
passat per causes naturals, peró també la
pressió urbanistica i la degradació que pot
causar la massificació de persones j servcis
ho pot provocar. Santarnaria afIrma CluC cal
fer aquesta roflcxió.
A L!oret, pero, els serveis que acullen les
platges de la poblacíó a I'estiu i el gran
nombre de gent obliguen a fer compatible