Page 7 -
P. 7
Tmgener 2002
del Tordera mijlá i baix, el problema creixeot funcionament de la potabilitzadora va supo- Boixeda. 1 per L'altra banda "penalitza"
de la salinitzaeió, lasobreexplotació d'alguos sar un encariment del servei, que va passar també el, graos eonsumidors que sobrepas-
de les 38,59 a les 49,40 pessetes el metrc sen el mínim, a partir del qual el metre cúbie
peas i la contarninaci6 motiven que sigui d'aigua arriba a costar 0,48 euros (80 pesse-
necessari l'adopció de les mesures correctores eúbic d'aigua Durant I'any 2002 el metre tes). Totes les factures resuiten gravades amb
eúbic d'aigua passara a costar 0,32 euros (53 dos trams d'NA (7% i 16%), i també s'biha
opOrtunes per par! de l'Agencia Catalana de pcsscles). Segons Boixeda, quau entri en
l' Aigua per tal d'assegurar la disponibilitat funcionament la dessaladora durant I'estiu d'afegir el canon o taxa de sanejament, que
del recurs'·. del 2002, és ''previsible'' un 110U encariment es paga tant si hi ha conswn d'aigua Qom si
del'aígua. Com quela gestió del servei d'ai- no, i és recaptat per la Generalitat per fer
L'infonne, en cap mamen!, cita les extrac- /Tont a la despesa de les depuradores i a
gües lIoretenc és municipal i per tant públic, obres d'infraestruchrres com la dessaladora.
cions de la par! alta, més elevades cada dia, i, aquest encariment el marcara només la
El cánon afecla sobretot als negocis de tem-
a més, separa de forma administrativa i sensé Generalitat a traves de l'Agencia Catalana porada, i espcciaIment als hotels. Si per a un
\lisió de conjunt el riu en la canea alta, milja- de l' Aigua. La finalitat principal de la nova consumidor mínim el conjunt deIs impostos
planta és aconseguir una menor explotació ve a representar la meirat de la factura de
na i baixa, oblidanl que el que passa a dalt i al de I'aqilifer i recuperar uns nivells accepta- I'aigua, per als grans consumidors la propor-
migté influéncia dlrecra i óbvia en I'aigua que ció es dispara..Prcnent com exemple un hntel
arriba al delta, entre Blanes i Malgral., i en els bies de salinitati cabal. Durant la temporada de 73 habitación., i com a base el mes de
pous d'aquesta zona. de més baixconsum corresponent a I'hivern, gener del 2001 quan I'botel era tancat, es
la ulilització de l'aqüífer sera la mínima
D'aquesta manera, el sindicat Unió de comprova que sobre una factura_ trimestral
Pagesos ha presentat aHegacions a I'infonne capa9 de "remineralitzar" I'aigua que prové
de l' Agéncia Caralana de l'Aigua i ha plante- de la dessaladora. de 43.929 pessetes, nnmés 4.896 pesseles
jat un seguit de.qüestions. En primer 1100, una
moratória en els plantejaments urbanJstics L'actual sistema de gcstió económica del corresponen al mínim de ]'aigua i la resta,
deis municipis que s'abasteixen de la conca, servei 1I0retenc "penalitza". pcr una banda
fins que es trobi uoa solució amb un millor cls conswnidors que no arriben a un consum 39.033 pesoetes, sÓn. impostos.
minim, de 10 llletre cúbics mensua15. pero Per al vicepresident del ¡''fCmí d'botelcrs 110-
repartiment deis recursos hidries del rio. l. en es VCUCll obligats a pagar-lo. explica
segon 1100, un pla d'ordcnació d'extraccions, relenc, Franch1 aquesta és una qüestió que ha
generat molra disconformital en el sector, peró
que passi per un pla bidrológic que no exc1o- no s'ha fetmai cap proposta conjunta a I'admi-
gui la par! aIra del riu. La problemática de la nístraeió que pagues conduir a resoldre el pro-
Tordera tan sois acaba d'eselarar. La platafor- blema. Tot i que genera un cost de rnanteui-
ma "Salvem la Tordera" organitzará, periódi- men! afegit, que a I'bostalcria supera el5 6
carnent, mobilitzacions per reclamar solu- euros (1.000 pesseres) per habitació menire
cions, ja que acosen d'inoperativitat (qui dia I'establiment es. tancat. Altres grans consumi-
passa, any empeny) a l'administració perri- dnrs són el Golf de I'Ángel, que"t,ti.litza aigua
nent. Mentre, peró, continuaran trobant ¡'ai- legenerada de la depuradora per regar les ins-
gua cada cop més avall. taHacions, el Golf Papalús, que disposa de dns
pous propis degudament legalitzats per par! de
Filtradó d'aigua salada a lloret la Generalitat i algunes urhanitzacions que
encara estan conncctades de forma comunitária
Segons el responsable del servei d'aigües a la xarxa mlUlicipal d"aigües, a trnves de les
1I0retenc, Miquel Boixeda, la sobreexplota- Entitats de ConSctvació. Segons Jaurne Gruart,
únic representanl en aeJiu de l' Associació de
ció continuada deIs acuffers, havia provocat Pagesos L1orelenca, els nivells deis pons de reo
han pttiat considerablement els darrers anys, a
que I'aigua salada del mar penetres fins als causa sobretot de la davallada de I'activitat
nivells on es troben alguns pous i dipósits,
deixant-ne inservibles les aigües pel consum agricola. El jove pages lloretene te els camps
de boca. Des del mes de juliol del 2000,
segons el mateix responsable, la potabilitza- repa'tilS entre Lloret i Blanes 00. disposa de
pous propis dcgudamcnt legalitzats i d'aigua
dora deles aigtics de Lloret i Tossa1 situada regenerada de la deptrradora en el cas de Lloret.
R. Girol\, Q. RuUlant i R, Cotrino 810nes, LlDret •
a Gelpí, al tenne mtmicipal de Tordera,
"garanteix la qualitat de l'aigua" i la dessala-
dora que estal-il situada a Blanes, en "garan-
tira la qU8ntitaf'.
Pel consumidor Iloretenc, l'entrada en
--------------1~----------
