Page 10 -
P. 10
febrer Ps 2002
El pers'onatge
Quique Ballesteros, director del Centre d'Estudis Avan¡;ats de Blanes (CEAB)
"La construcció de la dessaladora evidencia
un problema de manca de planificació"
a magar entre Rlanes i Lloret, juSt a la Quique Ballesteros, al seu dQspatx ElISABETH GISPERT
, can'etera que puja de ['Hospital ha creat dos centres nous, un al'Autónoma i uná seixantena de persones.
CornJircal de la Sel va, hi ha un lloe descone- un a BarcelQn3, ¡ aquí ens hem quedat soIs.
gllt per malLo par< de la pohlació. És el Centre Cosa que ens va 'molt bé, perquesi abans érem -Quin és el volum de projectes queporteu?
quatre o cinc biólcgs rnarins, ru:a en som 30 O --Una vintena.
d'Estlldis Avanl'ats de Blanes (CBAB). Potser 40. 1 lIavars ens dediquem, nonomés a biolo- -1, actualment, cls més rellevants?
a la gent h sanen campanes i sahen que bi ha -Ara en pOltem un, d'estudi de eanvi eh-
gia marina, sinó que hcm ampliat el noStre
alguna cosa així~ pero... qui ha sap que és en eamp amb tot el qUé Ndemdir-ne d'ecologia mntic, que hp fan. principalmcnt"la gent d'al-
aquest lloc on s'.Iii ha trob~t elements que aju-
aguatica. Així, :;1.] Ceab es fa ecologia aquati- ta muntanya. perqué són e1s ambients mes sen-
daran en la Huita contra el canter i contra la ea, tand'aigües marines com,dalees. sibles a canvis ambientals. A més, hi ha un
Sida? abé, :fins i tat, que reconegudes revis- sediment que no es belluga mai, com és als·
-En quincs zones trehalla el Centre Pirineus, per exeml?le, on hi podem data'r fets
tes de pre~1igi intemacional (C0111 el Sciencea d'Estudis de·Blanes? de 15 mil anys enrem. Aixó et pé)IDet compa-
bé el Nature) han parla! de Blanes gracies als rar i saber si anem a un refred..'lment de la terrn,
equips de científics que treballen ~n aquest -Estcm per Jot el mÓn. Evidentment 01 que Ull escalfament, s.i hi ha contaminants q,ue
Centre? treballem més és la zona d'aquí. La majaria ahans no bi eren i ara hi són, 'Com afecta als
d'invcstigadors marins treballcm en la zona de organismos... En qücstions de rius treballem
Quique Ballesteros n'és el director des del la Mediterr:\nia , Costa catalana i balear; la gent en Veure la retenció de nutdents a les C<'lpry'ale-
desembre del 1-998. Té 43 anys, és bioleg maIÍ de rillS· treballa: en ríus catalans i les scves con- res dcL'iJius illcdiwqanis. És.a d.iI~ cotn actuen
i, tot i que va néixer a Barcelona, viu a Tossa di,ions paI1iculars; i el grup d' aigües estanca- COlIl. a depurador;; naturals de substill1cies que
de Mar. Ballesteros ens presenta el Centre i ens provoquen canvis als 1-ius i el seu enriCluiment
parla dels projectes que s'bi ducn a leonc. La des do lees treballen els Pirineus. cspccialment. en nutI1ents. O sigu~ rius bn.1ts·o Dets.l-aquest
dessalador'd, l' efeete del turisme, l' estat de la catalans. Els marins·i els de liacs, tarnhé treba-
linia costanera a la nostra zona ObéJaJnultitud llem ca altres l1ocs, eom són els llacs deis A1ps, equip ha trel LUl treball molt importan! a la
de trcballs que es porten a terme des del Ceab, o els mars de ~Índic, el Carib o el Paciftc.
revista Sci~Dce, una de les millors del móo.on
s.ón algun.es de les qües!ions que ens explica. -Quanta gent hi trebaUa.?
-Que és el Centre d'Esludls Avan~ats demostren que les capc;aléres deis rius són
~De plantilla fenüll 15 biólegs, uns C011-
de Slanes? malt efieicnts depurant I'aigua. En paraulcs
tractats que sempre sún, més O menys, els planes. 1 en coses de mar, donc:,;... tcnim· els
-El Coab és un institnt de recerca que per- mateixos, 10 O 12; 15 becaris i tot el personal grup~ més diversificats. Actualment cls projcc-
tany al Consell Superior d'Investigacions de serveis generals j administració. En total
Científiques, el Csic. Aquesl és l'organisme
de recerca per exceHencÍa f d'excel·lencia de
l'Esta! espanyo!. L'bbjecte que existeixi el
esie és perque hi hagi represenfants d' estu-
diosos de toteS" les arees, des de história. de
l'art a medicina, música, quimica, energia ató-
mica, biologia marina, etcetera; perqué a
E'spanya bi hagi gent que s~ eu qualsevol
mament s'ha de treballar en un call1p~ dones
bi bagi especiálistes que ho pnguiD fer.
-1 el Ceab?
~Va $cr creat coro un centre pluridiscipli-
nar~ qn hi tenien cabuda arees d'intei'ligeucia
artificial, astrofisiea i bialogia marina. Aix6
ha.anat evoluciohant i els grups d'~ofisica i
mtel'ligeneia artificial han ana~ creixent, i aix6
-----------1~---------
