Page 8 -
P. 8
Má..s a..LLá. de La. nOtiCia..
LES PARAULES DE te XVI per haver rea litzat el qu e alguns con -
sideren "comentaris ofensius" contra l' Islam .
BENEDICTE XVI
Ca ps religio sos de di versos pals os var en acu sar a Be-
jih - hahd- Jiha d ne dicte XVI de rev iure l' esp erit de les "Croades" i va n
- Yihad: conce pte arri bar, fins i tot , a cornpara r-ho amb Adolf Hit ler per
essencial de l' lslam relacionar a l' Islam am b la violencia. El Papa va qua-
i que tradutt literal- lificar d'''irracional'' a la Jihad i aq uest conflicte marca
ment sig nifica esforc, un greu distanciament entre el cri stianism e i l' islam.
Encara i que es tracti El Sant Pare i la Santa Seu intenten sua vitz ar les seves ex-
d'un terme amplia- pression s i si és necessari tam bé desdiure-les ja que les de-
ment debatut perqu é
es po t interp retar de cIaracions de l Papa han tingut repercussions en el m ón sen-
v áries ma neres , el Jihad pot traduir-s e com una batalla pe rso-
nal contra "inclinacions ma lvades" o per " redrecar mal s" . La cer encara que la seva intenció no hag i volgut ser ofensiva.
paraula en árab també po t traduir-se com " Iluitar" o "esgotar
I'es forc". Aquest esforc pot ser indivi dual o col ·lectiu i pot B enedicto XVI es va entrevistar am b el primer ministre
aplicar-se a co nduir una vida vi rtuosa o ajudar a aItres mu- turc, Rece p Tayyip Erdogan, amb el que va mantenir una
sulmans am b carit at, amb leducaci ó o amb d 'altres mitjans. tro ba da d'aproximadament 20 minuts en el mateix aeroport.
En aq uesta breu reunió, Ben edicte XVI va assegurar que
E l tenne acostuma a apareixer al Coran en la for mula desitj ava viatjar a Turquia perqu é aquest paí s s' ha con vertit
"esforc en el camí de Deu", sentit desforc pe r a de- en u n pont entre re ligio ns i va subratllar la necessitat vita l
fensar l' Islam . És important ente ndre que l' Islam , al de que es produeixi el diáleg interrelig iós entre musulmans
contrari que d 'aItres religions, no predica la passivitat i crist ians , del que depén en gran mesura el nostre futuro Va
ni la mansuetud sinó la lluita ind ivid ua l i col ·lectiva. posa r de rell eu "la veritat comú" entre am bdu es cree nces: El
car ácter sag rat de la d ignitat de la pe rsona , ba se del respecte
En un a epoca en la que es viuen ten sion s a tot el món : co n- i estimac ió recí proca i la col-laboraci ó al servei de la pau
flicte s bél-lics, terrorisme i fu ndamentalisme , Bene d icte XVI entre nac ions i pobl es. També es va reun ir amb el pre sident,
i la Sa nta Seu fan front a un proc és diplom átic-religi ós pe r a A hmet N ecdet Sezer, am b qui el Pon tífex va inte ntar reforcar
que no destru e ixin els vinc les religiosos ex istents (un gua ny " I' enteniment i la cooperaci ó" entre la Sa nta Se u i Turqu ia .
de Juan Pabl o 1I) entre Orient i Occiden t. En una recen t vis i- A li Bardakoglu , máxim res po nsable d 'afers re lig iosos ha as-
ta a la seva natal Alemania, el Papa va tornar a la seva antig a senyalat en rece nts entrevistes que la v isita del Papa " no sa -
llar acad émica (Universita t de Rat isbona) i va do nar una nara les ferides ober tes" pero sí que constituir á un pasposi tiu
cla sse de teol og ía sota el títol "Fe, ra ó i universitat. Records per a de senvolup ar el di áleg entr e I' Islam i el cri stianisme.
i reflexions" . L'objectiu central va girar en to m al vincle qu e
ex iste ix entre la fe i la raó , és a dir, la racionalitat de la fe. És imm inent que I'es ser hu ma tendeix a separar-se en
comptes d 'unir-se en un món qu e co rnenca a patir ca n-
John L. Allen Jr. afirm a qu e el discurs de Benedicto XV I a vis als qu e enc ara no sabe m exactament si podrem fer-lis
Ratisbona tenia com a objectiu prin cip al criticar la cre ixen t fron t. El no stre plane ta comenca a ex ter io ritzar sínto-
separació entre raó i fe que viu Occident i rebutja qu e fos mes greus i la població segu eix preocupant -se per mar-
un missatge dirigit estri ctament cap el m ón rnusulm á pero, car diferencies entre els di ferents terr itoris en co mptes
d 'unir-se per a aco nse gu ir manteni r vi u l'indret on v ivim .
tot i aix ó, el
món mu- La rece rca de Deu és tan anti ga com la vida i possiblement
sulm á VIU totes i cadascuna de les religi ons del món 1'hagin tro bat.
un enuig Tan important és e l nom que utilitzem per a defi nir-lo ? Tan
c r e i x ent imp ort ant és la fo rma que hagu em escollit per a rendir-Ji
en co ntra culte? El més imp ortant és cre ure i la for ma més adequada
del Papa per a exalcar qualsevo l re ligió és el respecte i la tolerancia.
B e n ed i c-
