Page 5 -
P. 5
valor afegit ➤ Josep María Terricabras,
catedràtic de filosofia de la UdG
Problemes i solucions
Manifestació a Atenes
F a temps que s’ha posat de moda l’eslògan “Pen- molts més problemes, frustracions i inquietuds, i s’acaben
sa globalment, actua localment”, que afirma, convertint en una bola immensa que rodola descontrolada
amb raó, que una visió àmplia de les coses no i que ningú no sap com desfer. Em sembla que Freud té
és pas contradictòria amb una experiència con- raó quan, a El malestar en la civilització, del 1930, afirma
creta. Però em sembla que sovint no tenim prou en comp- que allò que constitueix el nostre progrés i alhora el nostre
te que les nostres accions concretes han de ser vigilades màxim malestar és la civilització. I amb civilització es refereix
i controlades de prop. I és que el nostre món –tan interre- a la vida en comú, a l’associació amb altres, a l’ampliació
lacionat i obert a tota mena d’influències– sembla que té del petit cercle inicial de la família humana. Aquesta civilitza-
una tendència irrefrenable a fer desbordar els problemes, a ció ens possibilita grans èxits col·lectius, però també molta
fer-los sortir de mare. En tenim exemples constants, però frustració individual, molta repressió personal, perquè hem
només n’assenyalaré dos: de tant en tant, ens arriben dels d’assumir normes, lleis i compromisos que, si visquéssim
EUA notícies d’un enfrontament casual entre algun blanc sols, no acceptaríem en cap cas. Però aquest malestar de
i algun negre (si el blanc és policia, molt pitjor) que aca- la convivència es pot manifestar de moltíssimes maneres i
ba derivant en confrontacions racials de gran abast, que és allò que sempre tenim a punt per adherir-nos a la queixa
ningú no sap com aturar i en què el remei més expeditiu d’un altre, al desengany d’algú més. Així és com sovint se
és el recurs a la Guàrdia Nacional. L’altre exemple és d’ara sumen desenganys i desil·lusions que no coincideixen en
mateix: la mort d’un adolescent grec pel tret d’un policia la queixa, però que expressen un neguit, un malestar, que
ha abocat el país a un conflicte de grandíssimes proporci- són fàcils de compartir, fàcils de sumar, encara que després
ons en què el govern ha arribat a considerar la possibilitat siguin difícils de destriar, de resoldre. Per això és important
de declarar l’estat d’excepció. Si hem d’actuar localment, d’identificar bé els problemes i d’exposar-los en els termes
convé, doncs, que delimitem els problemes que tenim. Si precisos. Altrament, no es poden resoldre, senzillament per-
no ho sabem fer, es barregen amb moltes més coses, amb què no es pot dissoldre la civilització que els origina. g
celobert, opinions solvents!
5
