Page 4 -

celobert
Gener 2009 - Núm. 41
Editor:
Lluís Amat
Telèfon:
639 082 976
Fax:
972 350 685
e-mail:
info@celobert.cat
Patrocinadors:
Establiments anunciants
Col·laboradors:
Alba Lupiáñez i Mateu,
Aitor Roger, Joan Ferrer i Bernat,
Jordi Colomer, Fèlix Rabassa i Martí,
Marc Pérez Giménez, Juli Valdunciel,
Joan Domènech i Moner, Lurdes Artigas,
Mario Ros, Jordi Gaitan, Jordi Pérez,
Marc Coll, Ramon Freixenet,
Jordi Meléndez, Amaranta Gibert
Convidats:
Xavier Crespo i Llobet,
Josep Maria Terricabras
Il·lustracions:
Octavi Intente i Marc Sangrà
Fotos:
Elisabeth Gispert, Arxiu celobert
i Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar
Consell lingüístic:
Anna Camps i Puig
Disseny de continguts:
Lluís Amat
Disseny gràfic:
Lluís Amat i Jordi Sureda
Preu:
NO TENIM PREU
DIPÒSIT LEGAL: GI-1121-2003
CAP PART D’AQUESTA PUBLICACIÓ POT SER
REPRODUÏDA O DIFOSA PER CAP MITJÀ SENSE
PERMÍS DE L’EDITOR.
Marca la diferència. Anuncia’t a celobert
de l’editor
Un president que no ens convé
Els catalans ja hem pogut comprovar reiteradament que el president del govern
espanyol no compleix allò que ens promet. El 2005 es va anunciar a so de
bombo i platerets que l’Estat potenciava l’ús del català a Europa, firmant un
seguit d’acords amb les institucions europees. Així, el president Zapatero
demostrava, teòricament, la voluntat de potenciar la pluralitat de l’Estat i de
reforçar-la en l’àmbit europeu. Aleshores se’l va criticar pel fet de no aplicar les
mateixes directrius a les institucions espanyoles. Avui se’l pot criticar per haver
mentit, en no haver executat cap dels pactes que va signar –amb el Consell de la
Unió Europea, amb el Comitè de les Regions, amb el Comitè Econòmic i Social
Europeu i amb el Defensor del Poble Europeu– un cop ja havia aconseguit la
publicitat que buscava. Si aquesta situació és prou trista, ho és encara més que
la denúncia de l’incompliment l’hagin hagut de fer el 2009 el Cercle d’Estudis
Sobiranistes i el think tank Horitzó Europa, constatant així que ni el govern de la
Generalitat ni els eurodiputats catalans (els espanyols ja són un món a banda)
han complert amb la feina que els pertoca: ser garants de la protecció de la
llengua i la cultura catalanes. Tanmateix, l’incompliment, pel que expliquen des
de les dues entitats, ha col·locat encara el català en una situació pitjor de la que
estava abans del 2005, atès que els acords s’han ampliat a altres llengües amb
molts menys parlants però amb estats que han fet els deures. Fins i tot en el cas
que l’Estat espanyol hagués actuat com s’havia compromès, el català hauria
continuat estant en una situació d’indefensió, perquè la Unió Europea només
accepta relacionar-se en castellà amb els ciutadans d’Espanya. Només el propi
Estat és qui els pot fer canviar, però no en tenen cap ganes. És esperpèntic que
el gaèlic, amb 60.000 parlants, sigui oficial a Europa i el català, que en té deu
milions, no. g
ñ
JOAN ANTONI POCH
Als nostres lectors
La torna, columna d’opinió que acompanyarà la nova secció (pàg. 33) del
menjar... Per què aquest nom? Perquè té relació amb el menjar -entre altres
coses-, per fer saber als més joves què és i per recuperar-ne aquest significat.
Quan els aliments com el pa, per exemple, es venien a pes si no feien el pes, hi
afegien alguna altra peça perquè hi arribés. És a dir, volies un pa de quilo i no el
feia, t’hi afegien un llonguet (o una altra peça petita de pa) per torna. En definitiva,
la torna és una compensació. g
4