Page 4 -
P. 4

celobert                                           Som-hi!   de l’editor

      Novembre 2008 - Núm. 39                                   Podria ser que un dels silenciats efectes col·laterals de l’escalfament climàtic
                                                                sigui una epidemia de son?
                                             Editor:            Pendent que el Tribunal Constitucional passi el ribot sobre el ribotejat Estatut
                                         Lluís Amat             d’Autonomia, la Generalitat sembla cada cop més una institució resignada a
                                                                assumir la seva condició de franquícia de l’Estat. Això sí, per sublimar el poc
                                           Telèfon:             marge d’acció governamental que té la Generalitat un cop ha pagat els sous dels
                                     639 082 976                funcionaris, ja hi ha una secular retòrica de la inflació teològica: «Som-hi!» és el
                                                                darrer producte hímnic.
                                                Fax:            Que un país que perd pistonada a tots nivells i que quan ha complert amb aquest
                                     972 350 685                oxímoron anomenat «impost solidari» no disposi d’uns polítics que denunciïn
                                                                la situació i plantegin gestions alternatives ja és preocupant. Però també és
                                            e-mail:             preocupant comprovar el grau d’ensopiment de la ciutadania. Algú podria
                                info@celobert.cat               haver pensat que l’incompliment i la posible retallada de la llei de dependencia
                                                                encendria totes les alarmes d’una societat conscient del compromís moral i legal
                                 Patrocinadors:                 que estableixen els polítics amb la ciutadania. Però a banda dels afectats de
                       Establiments anunciants                  manera indirecta, aquesta situació escandalosa va en camí de no convertir-se
                                                                en la basa seriosa que hauria de ser, aleshores tot adopta l’aire d’un teatrí on es
                                Col·laboradors:                 representen mil i un simulacres. J
                         Alba Lupiáñez i Mateu,
            Aitor Roger, Joan Ferrer i Bernat,                  Ara pla!
       Jordi Colomer, Fèlix Rabassa i Martí,
       Marc Pérez Giménez, Juli Valdunciel,                     Potser m’equivoco, però penso que al nostre govern li ha agafat una
 Joan Domènech i Moner, Lurdes Artigas,                         reglamentitis perillosa. Van començar plantant-nos radars («per la nostra
                       Mario Ros, Jordi Gaitan,                 seguretat», és clar) a totes les carreteres, i després ens van fer anar a vuitanta
        Jordi Pérez, Marc Coll, Pol Ginesta,                    per allò del medi ambient. I una setmana després que el govern anunciés que els
          Ramon Freixenet, Jordi Meléndez,                      pares de fills adoptats tindran l’obligació de dir-los-ho en una edat concreta, ara
               Amaranta Gibert i Miquel Essa                    anuncien que el nou codi civil inclourà l’obligació de les parelles de repartir-se les
                                                                feines domèstiques. Des de fa anys peró el govern –tots els governs–
                                       Convidats:               ha estat incapaç de regular un tema tan cafre com la prostitució. Això sí,
                          Xavier Crespo i Llobet,               mentrestant m’han regulat què he de fer al menjador de casa. I no m’estranyaria
              Salvador Cardús i Manuel Cuyàs                    que a darrera hora hi incloguessin unes disposicions addicionals reglamentant-
                                                                nos l’ús de la tapa del vàter. J
                                   Il·lustracions:
                 Octavi Intente i Marc Sangrà                   L’acudit

                                             Fotos:             JOAN ANTONI POCH / El Punt
             Elisabeth Gispert, Arxiu celobert
i Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar                     D’ací i d’allà

                             Consell lingüístic:                 Barack Obama culmina el somni del canvi
                             Anna Camps i Puig                   Els EUA han tornat a demostrar una capacitat de regeneració envejable.
                                                                 Després d’una presidencia nefasta han escollit un president capaç
                     Disseny de continguts:                      d’entusiasmar a dins i a fora del país. El primer de raça negre, l’home que ha
                                         Lluís Amat              sabut recuperar l’esperit de Kennedy i tornar a plantejar reptes de futur.
                                                                 Obama ha triomfat. La majoria de nord-americans i bona part del món
                                 Disseny gràfic:                  respiren tranquils. J
                      Lluís Amat i Jordi Sureda

                                               Preu:
                                NO TENIM PREU

                    DIPÒSIT LEGAL: GI-1121-2003

        CAP PART D’AQUESTA PUBLICACIÓ POT SER
    REPRODUÏDA O DIFOSA PER CAP MITJÀ SENSE

                                           PERMÍS DE L’EDITOR.

Marca la diferència. Anuncia’t a celobert

                                                                4
   1   2   3   4   5   6   7   8   9