Page 10 -
P. 10

digui-digui

                                                    ENRIC DOTRAS

                                                    President del Gremi d’Hostaleria
                                                    de Lloret de Mar

                                                    Enric Dotras té 38 anys. Casat i amb dos
                                                    fills va néixer a Calella en una família de
                                                    restauradors. De fet, l’establiment dels
                                                    seus pares va ser el primer restaurant del
                                                    municipi maresmenc: El Far. L’any 1992
                                                    mor el seu pare i ha de triar entre quedar-
                                                    se amb el negoci o fer el salt a Lloret i al
                                                    món de l’hostaleria, d’on prové la seva
                                                    dona. Es decideix per la segona opció
                                                    i entra a gestionar l’hotel Acacias, de
                                                    quatre estrelles on continua i el qual, per
                                                    primera vegada, no tancarà en tot l’any.
                                                    President del gremi des del 2002 diu que
                                                    no té ganes de plegar, però defensa que
                                                    no vol eternitzar-se en el càrrec.

La primera pregunta és obligada. Com            nats, però també és cert que molts s’adre-     ha entès a la perfecció, perquè a Lloret si
ha anat la temporada turística?                 cen a nosaltres només quan hi ha algun         el turisme funciona, darrere funciona tot.
“Doncs malgrat que tothom parla de crisi        problema a resoldre. Però, de fet, això for-   En canvi si el sector decau, és molt difícil
econòmica i de recessió, la temporada a         ma part de la nostra tasca.”                   que la població se’n surti a partir d’un altre
Lloret ha estat molt semblant a la de l’any                                                    motor econòmic.”
passat pel que fa a l’ocupació. Ha anat bé.     Amb una representació tan àmplia,
La gent té necessitat de fer vacances i la      algú podria pensar que es tracta d’una         En altres destinacions turístiques, el
nostra ciutat és un destí assequible. Abans     mena de quart poder en el municipi.            divorci entre ciutadania i hotelers és
se’n ressentiran altres llocs que no pas no-    “Home, no m’agradaria definir-ho així,          evident. Aquí la gent s’estima els em-
saltres. Ara, si parlem d’hàbits, sí que hem    però el cert és que el nostre sector és un     presaris del sector?
notat que els nostres clients s’han decan-      pol de pressió prou important, atès que re-    “Crec que hi ha una mica de tot, però en ge-
tat més per les pensions completes i el         presentem el principal motor econòmic de       neral la població accepta la realitat turística
tot inclòs. Miren molt més la butxaca i, en     la ciutat. No tenim un color polític definit,   del municipi. Sempre hi ha els casos puntu-
aquest cas, potser s’hi han notat més els       som gent provinent de diferents ideologies     als de queixes i crítiques d’alguns veïns da-
comerciants i els restauradors.”                i el que sí que ens uneix és el fet empre-     vant casos concrets d’hotels concrets. Però
                                                sarial i treballar perquè les coses funcionin  no es tracta d’un atac contra el turisme, sinó
Quan va accedir al càrrec?                      a la perfecció. Se’ns escolta força i pro-     d’una resposta contra una situació puntual
“El setembre o octubre del 2002”                diguem la dita: callar i treballar, que és la  que un cop resolta no va més enllà.”
                                                feina de l’empresari. Ah! I mirem perquè
Empès?                                          que no se’ns posin traves.”                    Però tot i això, en els últims anys la
“Podríem dir que les circumstàncies van                                                        imatge de Lloret no ha estat pas la
ser les adequades. Formava part de la           Sembla que en aquesta tasca la figura           d’un municipi turístic tranquil... Ca-
junta anterior que encapçalava Anna Ma-         i la feina de l’alcalde, Xavier Crespo,        sos com el tristament famós segell de
ria Gallart. Ella va entrar en política perquè  ha estat decisiva per donar una em-            turisme de borratxera van néixer a la
va considerar que podia fer més feina des       penta al sector.                               ciutat.
d’aquest nou àmbit i em va proposar ocu-        “És una sort tenir l’alcalde que tenim. La     “Aquell va ser un moment nefast i va ser
par el seu lloc. No m’hi vaig poder negar.”     seva implicació és indiscutible i, a més, és   tractat per alguns mitjans de comunicació
                                                el regidor de Turisme. Ens ha fet costat i     amb excessiu sensacionalisme. A vega-
Són un gremi cohesionat?                        en un municipi com Lloret, que el mateix       des sembla que parlar malament de Lloret
“Tenim pràcticament el 99% dels llits de        alcalde sigui el màxim responsable d’ob-       ajudi a vendre més diaris o a pujar l’au-
Lloret representats. Estem prou cohesio-        tenir recursos pel turisme és una sort. Ens    diència dels mitjans. L’aportació de certes

                                                10
   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14   15