Page 5 -
P. 5
valor afegit
La festa d’en Murphy ➤ Enric Ramionet,
articulista
El sistema econòmic que d’uns anys ençà ens havia conduït al final
feliç de la història fa aigües. Era aquesta la part daurada dels famo-
sos cicles econòmics?
Si tenir algunes nocions sobre els fenòmens meteorològics fantàsticament, tots hem pogut contemplar com aquests darrers
sempre ha estat imprescindible per conrear la vida social, ara anys, a més de les imitacions de faramalla, sovintejaven entre
mateix, sense quatre certeses elementals sobre economia val nosaltres indiscutibles signes d’opulència, però també és cert
més no sortir de casa. No calen coneixements de gran volada, que àmplies capes de la nostra societat en quedaven al marge.
ja que tot i que per parlar del temps o dels mercats internacio- L’accés a l’habitatge era fàcil? Era factible per a tothom? Tots
nals sempre són d’agrair les aportacions acadèmiques, també els sous eren dignes? El consum creixia però no ho feia també
s’accepta la vella i reconeguda malfiança de la saviesa popular. l’índex d’endeutament dels consumidors? No s’havia notat una
Però, en un o altre registre, si en aquests moments no es dis- certa tendència a desmantellar l’estat del benestar? Els serveis
posa de cap frase simple o subordinada per completar el mot públics ens oferien una qualitat de vida proporcional a la drin-
crisi s’està condemnat a l’ostracisme. I tant és que l’àmbit de gadissa dels negocis que ressonaven al nostre voltant? Ja fa
la conversa sigui local com planetari, que el debat es mantingui temps que el famós Murphy va advertir que tot és susceptible
en un ple municipal, en el Parlament català o en el senat nord- d’empitjorar i no seré jo qui ho discuteixi justament en aquests
americà. El sistema econòmic que d’uns anys ençà ens havia moments en què és tan obvi que ho farà, però entendre que
conduït al final feliç de la història fa aigües; i la tendència interna l’ordre de les coses que s’acaba d’espatllar és l’antònim de la
dels mercats, novament, sembla que és la d’autodestruir-se i no crisi no resulta gens tranquil·litzador. Els capitals girant pel pla-
la d’autoregular-se. Es torna a reivindicar l’escalfor de l’estat i neta com un superheroi cobdiciós, les empreses transnacionals
de les lleis keynesianes per apaivagar les arestes més doloroses deslocalitzant factories a la recerca del zero absolut, el territori i
d’un capitalisme desbocat que, ves per on, ara ja no és aquell els recursos naturals tractats com la matèria primera d’una fà-
sistema inevitable, el que s’adiu més a la nostra naturalesa sel- brica de fideus i milers de treballadors del sud, de l’est o l’oest,
vàtica, el que correspon a l’acceptació saberuda i amarga del també deslocalitzats, en algunes ocasions de forma humiliant i
pessimisme darwinià, sinó justament un fràgil castell de cartes en d’altres de forma brutal, per incrementar les plusvàlues i a la
que per mantenir-se dempeus necessita l’imperi de l’optimisme, vegada (aquestes coses en algunes ocasions surten rodones)
la creença ingènua en la multiplicació infinita dels pans i dels pei- estimular en els electors autòctons les incerteses, els temors i
xos. Diuen que s’ha trencat la confiança, que anem malament, les pulsions més mesquines, és a dir les més conservadores. I
que s’ha acabat la festa, però s’afirma sense adonar-se que no ara, per salvar el sistema financer, es proposa destinar-hi 20 ve-
són pocs els que encara s’estan preguntant on es celebrava. gades els recursos que la FAO fixava per salvar els 900 milions
Era aquesta la part daurada dels famosos cicles econòmics? de persones que moren de fam al món. Potser sí que era una
El límit superior de la prosperitat? Ja sé que a molts els ha anat festa, però era una festa impúdicament elitista. g
Els secrets de Lloret Les Alegries. El seu titular ha volgut cedir-lo a l’Arxiu Municipal
de Lloret per tal de garantir-ne la conservació, la custòdia i
Es va fer l’acte públic de la cessió oficial del fons documental perquè rebi el tractament arxivístic adequat. Format per 55
de la família Gruart – Raurell a la Sala d’exposicions de l’Antic pergamins que daten entre 1358 i 1629 i per 99 quaderns
Sindicat. Després es va inaugurar l’exposició: de paper que abasten entre 1643 i 1921, aquest fons docu-
“Els secrets amagats d’un arxiu familiar. El fons documental mental, sobretot, és important per la quantitat d’informació
de Joan Gruart Raurell.” Aquest fons documental és un arxiu històrica que aporta. g celobert
familiar que han anat conservant i engrandint les diverses ge-
neracions de propietaris del Mas Raurell, a tocar de l’ermita de
5
