Page 4 -

celobert
Octubre 2008 - Núm. 38
Editor:
Lluís Amat
Telèfon:
639 082 976
Fax:
972 350 685
e-mail:
info@celobert.cat
Patrocinadors:
Establiments anunciants
Col·laboradors:
Alba Lupiáñez i Mateu,
Aitor Roger, Joan Ferrer i Bernat,
Jordi Colomer, Fèlix Rabassa i Martí,
Marc Pérez Giménez, Juli Valdunciel,
Joan Domènech i Moner, Lurdes Artigas,
Èric Bertran, Miquel Pujadas, Mario Ros,
Jordi Gaitan, Marc Coll, Pol Ginesta,
Jordi Meléndez i Lluís Pellicer
Convidats:
Xavier Crespo i Llobet,
Salvador Cot i Enric Ramionet
Il·lustracions:
Octavi Intente i Marc Sangrà
Fotos:
Elisabeth Gispert, Arxiu celobert
i Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar
Consell lingüístic:
Anna Camps i Puig
Disseny de continguts:
Lluís Amat
Disseny gràfic:
Lluís Amat i Jordi Sureda
Preu:
NO TENIM PREU
DIPÒSIT LEGAL: GI-1121-2003
CAP PART D’AQUESTA PUBLICACIÓ POT SER
REPRODUÏDA O DIFOSA PER CAP MITJÀ SENSE
PERMÍS DE L’EDITOR.
Marca la diferència. Anuncia’t a celobert
de l’editor
El seny de la Comissió Europea
El representant de la Comissió Europea pel Multilingüisme, senyor
Leonard Orban, va fer un informe que diu que NO hi ha cap
discriminació del castellà a Catalunya i que la convivència pacífica
de castellà i català és magnífica. Moltes gràcies, senyor Orban, per
dir una evidència, que ens és útil, perquè el soroll mediàtic que fan
els espanyolistes és tan irracional com insultant. El que m’ha cridat
l’atenció és que tots aquests furibunds guardians del castellà no
han denunciat mai la, segons ells, terrible situació del castellà
a Catalunya. Brussel·les no ha rebut ni una denúncia. Allò de la
imposició nazi-feixista, allò d’igual que Franco però a l’inrevés
(sí senyor: ben a l’inrevés) no ha estat mai denunciat per ningú a
Brussel·les. Sabeu per què? És fàcil d’entendre: perquè Catalunya
compleix escrupolosament la llei. I no sols la llei pròpia (¿n’hi ha,
de llei pròpia?), sinó la controlada i votada pel Parlament espanyol.
Que el català és la llengua pròpia de Catalunya ho diu l’Estatut, i el
Parlament espanyol ho va aprovar amb una enorme majoria. Una
altra cosa és que el comissari vegi aquesta “pax” lingüística com
un fet meravellós. La pau es produeix perquè els catalanoparlants
passem al castellà abans i tot que ens ho demanin. Som els
catalans els qui ens hem cregut allò que el català és una llengua
prescindible, simpàtica i prou. El mateix Orban es fa creus de la
facilitat amb què canviem de llengua. Vull dir que la famosa “pau”
és deguda a la feblesa del català i a l’excessiva bona educació
dels catalanoparlants. I d’això, quan una llengua està ferida de
mort, jo no en diria pau: en diria retrocés i senyal d’extinció. Que
és molt diferent.. g
L’acudit
JOAN ANTONI POCH / El Punt
4