Page 3 -

Valor afegit
La traIció deis intel.lectuals
11 11927 , el soci óleq trances Julien Benda va publica r
una de les ob res més significatives de la historia del
pe nsa ment co ntemporani. La trahision des e/ercs
esde venia un assaig on criticava co m la inte l-liqencia
d' un país es prostttuia facllrnent als interesos de par-
tit, deis d iners , o ' de la como ditat i, tot renunciant a la indepen -
dencia, defugie n la seva respon sabilitat de defe nsar la veritat , la
dign itat , la democracia o la just icia soc ial. No de ixava d 'ésser
una reacció co ntra alguns intel·lectuals del seu temps qu e aca-
baven posant el seu talent al servei d'interesos foscos.
Result a d ifícil no evoc ar Benda en el moment en que els op ina-
dors oficials de l país, molts amb prestigi i reco neixements diver-
sos, semblen haver-se conj urat per ernp enyer vers el cadafalc
I'escola púb lica i la seva tradic ió democr ática. Mentre que al
lIarg de I'esti u de 2007 el co nseller d'educació , Ernest Mara-
gall, va encomanar a un select e nucli de fide ls la redacció d 'una
extensa lIei d 'educació, conclosa, com a rnáxlm, a principis de
novembre, pres entat un document d 'intencions - les bases- a
finals del mateix mes, de bon principi tertulians, articulistes, opi -
nadors de to t pe latge co incidien sospitosament en la idea qu e
calia im plant ar tecniqu es organitzatives pr ópies de l marketing i
management a una esco la basad a, des de is inicis de la Transi-
ció, en la transparencia, democracia i la participació de la cornu-
nitat edu ca tiva. Un cor de veus ca tastro fistes atiaven prejud icis
vers la imatge t ópica del docent indolent i escaq uejad or i es-
campaven I'estran ya creenca sobre la pressumpta superioritat
de la gestió privada enf ront a I'object ivitat, garantisme i equi tat
d 'un a escola púb lica cada cop més qü estionad a.
L'hi storiador Pere Gabr iel, un deis pe nsadors més brillants i de-
cents que he tractat , m 'havia expressat en una oc asió la seva
animadversió per les tertúlies rad iof óniques, fins i to t per ac ue-
lIes amb apare nya de so fisticació. Anteriorment, jo havia 1I0at
alguns tertulians que sovint llencaven provo cacions intel·lect uals
d 'aqu elles q ue fan pe nsa r. "No es pot co nst ruir la realitat de s de una id ea nacional restrictiva, i contempla sovin t , les escoles
la superfície, ni des de la te mptació de pon tificar", em va venir a
dir. Aq uests da rrers dies he recordat aqueste s paraul es de pura
saviesa . Persones intel-líqents han enviat mis satges esbiaixats i
pervertit s. O han fet servit les ctassiques estrateqies brutes de
matar el missatger -és un conflicte entre e/s sindicats i la mo-
demitat -, sostenien. En altres casos, a mitge s entre la ignoran -
cia , la sup erbia i la mala fe, han tractat a desenes de milers de
les pe rsones més preparades del país, d 'igno rants, aprofitats,
cov ards, ancorats en el passat, o altres cos es pitjo rs .. . per opo-
sar-se a que el merca t s'aprop ñ de les sesves escoles, deis seus
alum nes, i del seu futuro
En co nec , pers onalment , algu ns deis intel·lec tuals que han cai -
gut en el para ny de deixar-se impregnar deis prejudicis neoli-
berals tan propis de Sala-Martín. En alguns casos , en el pas-
sato ells mateixos havien fet de professors, i en una nova etap a
_..... .~ -..F~J~bert, opinions solventsl
~ Xavier Diez,
escríp tor
d 'o pinadors professionalitzats , co l·laboradors de is mitjans de
co m unicació, no sempre es resistien a la temptació de l senti-
me nt de superioritat típica de is qu i se sab en lIegit s o escoltats
per cente nars de milers de recep tors. Algu ns , en la intim itat,
arribave n a admetre qu e, des que viuen del que escriuen , han
perd ut la seva ind ependencia, i, malgrat q ue sovi nt s'enga nyen
a sí mateixo s, segueixen les linies ed itorials de is qui els paguen ,
deis qu i els Ilogu en , o d' aque lls que els hi prom eten prem is ,
reconeixements o car rec s pú blic s de difíc il justificació . AIguns
d'ells, prof ess ionals de I'expressió, han tingut greus dificu ltats
per explicar-me les seves func ions a fundacions, sub direccio ns
generals o xiringuitos diversos ad hoc . Nom és aixo explica tanta
co inc idenc ia, en ta n breu tem ps , i amb un lexic apres d'alg uns
manuals d 'escola de negocis.
Hi ha altres Iactors , per suposat, que reforcen aquest senti-
ment de superioritat respecte d 'aquells d iplomats, lIicenciats,
doctors , escriptors i ps lc óleqs qu e malden dia a dia per tal qu e
sorgeixin milers de Najat EI-Hac him i. Aquesta noia de Vic, de s-
em barcada a una escola pública on va aprendre a exp lica r-nos
en la nos tra lIeng ua literaria la seva po liédrica i complexa rea-
litat , és deis nostres, perqu é desenes de docents, i centena rs
de co mpanys I' han ajuda da a constr uir la seva propia identitat ,
en el co nfo rta ble es pa i d'una escola on hi quep tot hom , i a qu i
no es preg unta d 'o n vé ns ni perqu é has vingut, on nom és im -
porta present i futu roTertu lians de ca n Bassas, periodistes de
TV3, o artic ulistes de is princ ipa ls diaris, en canv i, malden per
afixar a cada escola un ca rt ell que dig ui; Es ven. En molt bo-
nes condicions, amb inquil·lins. Moltes possibilitats. Ideal inver-
sors. Molts d 'aqu ests op inad or s, han passat per una ano malia
histó rica. En un país pro fund amen t divid it per classe s socials ,
s'han ed ucat maio rit árlarnent a unes escoles religioses , on
l'endoqa rnia de classe result a evident i genera un esperit de
corps q ue fa no ente nd re aq uells altres centres, am b professo -
rat co mpetent, on hi ha ca da vegada més alum nes de classe
ba ixa en un país amb d iferenci es cada cop mé s etnificad es .
Aqu esta ge nt, sovint de la ba nda alta de la Diago nal, de les
bandes altes de les d iagonals de is pobles i c iut ats de l país, t é
públiqu es com a una amena ce p er al seu imaginari, com a una
possible com pe ten c ia, i que les Najat s d 'aquí pocs anys els
desplac in de is mlcr ótons i les tribunes.
En aq uest sentit, i si m irem els noms que sorgeixen a les co lurn-
nes d 'opinió , i resseguim els cog noms d 'aquells que posseeixen
mícr ótons, no és difíci l percebre una falta de co mpromís amb
valors q ue sem pre havien ca racteritzat la histo ria social de l pa ís;
la lIibertat d 'exp ress ió, la independ encia intel-lectual, la justic ia
social, i la igu altat. Gens estrany que aq uells que creuen que
Catalun ya hauria d 'é sser més justa, més equ itat iva, sovint ens
sentim co m a dissident s, em pesos vers la perif eria d 'un país
ca da vegada més pr ivat , selecte i restrict iu. •
_"