Page 10 -
P. 10
Ciutadania
> Neus Llaveras,
periodista
Cap al desbloqueig de
les llistes electorals?
Cata lunya, ara per ara, encara no disposa el que molt sovint ja oste nta el po der, és ter mitges que sap iquen conjugar I'elecció
d 'una lIei electoral propia, i el seu sistema aquell que aconsegueix arribar o mante- directa i el pensa ment po lític de is pa rtits .
de distribuc ió de vots es regeix per les lIeis nir-se da lt de la pir ámide del poder po lític , També ca l te nir en compte les diferencies
espan yoles , on prevalen les Ilistes tanca- encara q ue per altra banda no sigui sem- existents entre eleccions locals, autono-
des amb I'excepció deis municipis que pre el més ben preparat, el més coherent, rniques i estatals, on es barregen fac tors
compten amb me nys de 250 hab itants, el més brillant. i clrc urnstancles diverses i I'elect orat jus-
on I'elec torat vota a través de I'elecció d i- tifica el seu comportament per mo tius
recta de is candidats o candidates. Segons els detractors de les lIistes ober- dispars .
tes, aquest n'és el per ill: el triomf de l popu-
No hem d'oblidar que el sistema de llistes lisme enfro nt de la ideologia - encara q ue Les llistes tancades van ser fonamentals
tancades nom és permet el vot en bloc en el món local sovint la ideo logia compta per consolidar els part its po lítics , pero el
per una única cand idatura, sencera, del poc, i en algun cas té a veure o s'associa temps demana canv is i el sistema elec-
mate ix color. En canvi, les Ilistes obertes amb unes determ inades maneres de fer tora l pot ser millorable . Aq uí entra l'ano-
et permeten compag inar persones i co- po lítica , d'estil. En aq uest sentit, algunes menat desbloqueig de les Ilistes o , sim-
lors polítics d ispars . veus c rítiques afege ixen que un sistema pleme nt, Ilistes parc ialment obertes , que
electora l de lIistes obertes no és més de- tant perm eten votar la lIista sencera com
La tendencia és pensar que les Ilistes rnccr átic, ja que podria afavorir I'intr usis- donar vots preferents a alguns cand idats
obertes són més dernocratiqu es, més jus - me d' interessos econ ómics i es deixa ria ind ividuals d'una mateixa llista. Es tracta
tes, més transparents, reflecteixen millor de banda l'essencia de les form acion s d 'un sistema pro u conegut a Europa i que
el que la c iutadania vol, donen més poder po lítiques . Es cauria en la temptació de introdueix ca nvis substancial s a la fórmula
al ciutada. En l'arnbít local, és proba ble perverti r el sistema de partits . Un exem- vigen t, si bé comporta votar per una so la
que determinats alcaldes i alca ldesses de pie el trobem als Estats Units, on el po- Ilista de partit i no per candidats de dife -
perfil fo rtament marcat, amb tants am ics pu lisme i els interessos eco nornics juguen rents formac ions .
com enemi cs , del tipus "am b mi o sense al mateix equip oA I'hora de la veritat, les
mi", veiessin trontollar la seva pos ició pre- diferencies ideol óqiques entre candidats Aquesta és la proposta fo rm ulada per
domi nant, davant d'una ciutada nia que dem ócrates i republicans s'enco ngeixen i una com issió d'experts per encarrec
mo lt sovint prem ia I'estabilitat , el dialeq i la importancia de la posada en escena, el del Departament de Governació de la
la no co nfro ntac ió. Tot i aix ó, la pop ularitat recolzament de lobbies estrateqics i el fet Generalitat, i lIiurada al Parlament de
d 'un candidat o candidata guanya també d 'haver recaptat més diners en campa- Cata lunya el pas sat 2007 . Caldra veure
en I'efecte contrari: el polític amb més no- nya poden acabar sent determinants. quins partits II donen sup ort i co m s 'a ca-
torie tat , aquell que té una alta presen c ia ba configurant la futura Ilei elec tor al del
als m itjans de comunicac ió, el que s'en - Pero el ce rt és q ue no tot és blanc ni ne- nostre país . •
volta de is sect ors més influents i, per tan t , gre, i la tendencia és bus car solucions in-
10
