Page 7 -
P. 7
>- Xavier Crespo i Llobet,
Oiputat al Parlament de Catalunya
País Des del
La consellera Carme Capdevila Parlament
presideix I'acte commemoratiu
deis Special Olympics Loret El financ;ament deis
municipis turístics:
La co nsellera d' Acció Soc ial i Ciutadania, Carme Capdevila, va una qüestió indefinida
presidir I'act e co mmemoratlu d'agra:lment als patrocinadors, vo- en temps i forma.
luntaris I co l·laboradors deis Jocs Special Olymp ics de Uoret de
Mar 2006 . L:esdeveniment es va celebrar a ['Au ditori de CaixaFo- Recentment valg defensar en la comissió parlamentaria
rum de Barcelona. Capdevila va voler agrair el treball de tots per d 'afers instltu cion als una proposta de resolució vers el
ajudar als discapacitats a fer espo rt i a superar-se . ñnancarnent deis mu nicipis turístics. En aq uesta proposta
D'altra ba nda, Francesc Martínez de Foix, president d'Special el grup parlamentari de Convergencia i Unió instavem al
Olympics Catalunya, de la Federació AC ELL i del Comité Orga - Govern de la Gen eralitat a revisar els criteris de distribuc ió
nltzador deis jocs , va reconeixer que els de Lloret han esta t els en els tributs de la Gen eralitat i de I'estat , així com a revisar
millors jocs fins ara i va do nar les qracies a la vila. la definic ió de mun icipis turístics , ja que actua lment, s' han
l.'alcalde de Uoret de Mar i President deis Jocs, Xavier Crespo, va de complir uns criterisque a banda de ser quasi lnaccessi-
destacar I'equ ip huma i I'abocament de la vila sencera en I'esde- bies són difíc ilment mes urab les.
veniment, els quals han convertit l.loret en un punt de referencia.
Al seu torn , Enrie Blesa, president d'Special Olympics España, va Alxí mateix so l-llcitavem que als mun icip is declarats com a
reconeixe r I'esport deis spec ials al capdava nt de I'estat i va agrair tu rístics , se'ls dotés de noves elnes I instruments que aiu-
la co l·laboració de tot ho m. dessin a planificar i ñnancar noves infraestructures així com
Per la seva ba nda, Ca ries Macian , director del Co nsell Cata la de que es creés un programa d 'inversions pe r a m unicipis
I'Sport de la Generalitat de Catalunya va tenir un reco neixement turíst ics que inclogués la creació de nou s serveis públics
d'aqrairnen t per als vo luntaris, de is quals molts eren a la festa. I equipaments que ajudessin a man ten ir els nivells de
celobert . qualitat que ens facin més competitius davant de I'elevada
oferta turística existent.
Boadella diu adéu a Catalunya
Ni arg ume nts com que el tu risme suposa el 11,5% de l PIB
Albert Boadella, director de la companyia de teatre "Els jog lars" , de I'economia cata lana ni com la lectura text ual del pla
ha anunc iat que no to rnara a treballar a Cata lunya. La decisió ha estrateqic de turisme de Catalunya, redactat per I'actual
estat presa després d 'haver patlt el que ell ha ano me nat un boi - govern de la Genera litat, que diu "les desti nacions turís-
cot co ntra les seves produccions teatrals, bo ico t que atribueix al tiques ten en una despesa to tal per hab itant que quasi
nacion alism e catala així co m a I'actu al gove rn de la Ge neralltat duplica la de les des tinacions no turístiques del seu mateix
i al PSC. Hi ha q ui diu que les obres de teatre de Boadella fa tram de població de dre t" van servir per que el govern
te mps que no interessen nlngú I que el director marxa prenen t la de la Generalitat agafés un comprimís en ferm per tal de
postura de l m ártir abans d 'acceptar el tracas, celobe rt • solucionar la situació.
Estudi a la Costa Brava per Diguem que la resposta va ser passar de puntetes aHegant
determinar-ne el nivell de que el Pla de Turism e de Catalunyaestab leix que el finan-
contaminaciá cament es revísl, d 'acord amb el nou financament de la
Genera litat i amb la necessarla reforma de la L1ei regu -
Un estudi a 14 punts dlferents de la Costa Brava fará un mapa ladora d 'hise ndes locals. El pla de turisme és de 2005 a
acústic per dete rminar-ne el nivell de contam lnació i els efectes 2010, per tan t, em costa de creure que un pla que ha estat
que aix ósup osa pels cetacis que hi vluen. Aquesta sera la principal quasi tres anys per redactar-se només en tres més donara
actuació al litoral cata la del projecte "La Caixa a favor del mar", de resposta a tots aquests problemes .
l'Obra Social de "La Caixa". L'estudi el duran a terme un equip de
científics a bord del veler "rbero" que durant do s anys estud iara el Un cop més, el financament deis mu nicipis turístics queda
litoral espa nyol, les Canárles i les Balears. També taran feines de allunyat de I'agenda po lítica i la seva solució es posposa
recerca i de rescat d' especles en perill d 'extlncló. de forma indefinida en temps i forma. •
Fa uns dies el veler loero va ser presentat a Palamós i desenvolu-
para diverses actuacions la Mrditerranl centrades en dues línies:
I'inici d' una campanya educativa i diversos projectes de recerc a en
els ecosisteme s marins de la costa catalana.
Entre els 27 punts que s'estud iaran per determlnar-ne el nlvell de
contamlnació hi ha Blanes i Lloret de Mar. celobert .
7
