Page 3 -
P. 3
Valor afegit ~ Josep Gifreu,
Cetedrétic d'Universitat
TV-tres i el model colonial
Siguem francs: durant vint anys, el millor que hem sabut d'imposició del domini de la nació co lonial. I co m que
obten ir del sistema co lonial de la televisió a I'estat espa - la televisió és una arma tem ible de doble tall, els poders
nyol és la concessió de les 1V-tres. 1V3 fou un invent a fact ics proc uren te nir-Ia ben co llada, es dig ui pública o
la cata lana. Fou un triomf i un fracas. Pod ia haver estat privada, es digui analógica o dig ital.
diferent: per exemple, podia ser la 1VC1 , la televisió
de Catalunya 1. Pero no, els polítics cata lans de qua- . Oavant el que pot ser el final de la tolerancia de l'estat
tre províncies pactaran un "tercer canal", i no un canal i el tancament deis últims canals de recepció de 1V3 al
nacional. El logo 1V3 fa ben patent encara I'estigma de País Valencia - el mate ix destí pot tocar a les IlIes-, s'han
la submissió. Centra lisme franquista? No, en televisió , desfermat les alarmes en els sectors ciutadans més
colo nialisme genuí. sensibles. La mobilització de la societat civil organitza-
da, sobretot qrac ies a la Federació L1ull (Acció Cultural ,
1V3 naixia (1984) amb greus malformacions. Naixia des - Ómniurn i obra Cultura l), ha posat novament de manifest
tinada no sois a ser "la tercera " (darrere 1VE1 i 1VE2), les greus contrad iccions i limitacions que aquest model
sinó a jugar una lIiga únicament regional. La lIei deis "ter- po lític d 'estructuració de la televisió a I'estat comporta.
cers canals " imposava la subordinació i fragmentació. En realitat, la con tinuada transformació del sistema
Condemnava els projectes de televisió pública en catala televisiu ha esta aprofitada en cada ocasió pels go -
a la cobertura regional i al fluctuant joc de les correlaci- verns de Madrid per laminar o frustrar les expectatives
ons de forces po lítiques a cada comunitat. El model es de millora de I'espai audiovisua l del catala . La primera
va copiar poc després al País Valencia (Canal 9, 1989), i privatització neqa tota possibil itat de cana l 1V en catala.
només des de fa dos anys a les Illes Balears (IB3). Amb Han passat qu inze anys sense 1V privada en catala,
aquest model, els enginyers de I'estat de dret espa nyol mentre les espanyoles feien I'agost impunement. La pri-
aconsegu ien mo lts cops mo rtals d'un sol tret. Iguala- mera digitalització per satel-lit deixafora tota opció d'una
ven per baix 1V3 amb tots els altres "tercers canals" oferta competitiva en cata la. La recent implantació de la
de qualsevol altra comunitat aut ónoma (la FORTA n'és TOT esta provocant efectes potencia lment devastadors
el resultat). Oesactivaven la carreqa de la diferencia lin- en diferents amb its: dues noves cade nes en obert i en
güística (1V3 era un tercer canal més, Canal 9 i IB3 són espanyol competeixen contra els "tercers canals" i els
bilingües). Ootaven cada comunitat de I'espai del catala futu rs canals auto nornics privats; i les concessions de la
d 'armes potents per a la lIuita fratricida entre elles (com, TOT local i autonómica han beneit la irrupció deis grups
de fet , esta passant per raons de corre lació po lítica i de espanyols en un arnbit fins ara de proximitat i d 'alta
subordinació a la política de Madrid). Impedien de dret lIeialtat lingüística .
i de fet, com s'ha demostrat, la cooperació i I'intercanvi
entre els "tercers canals" de I'espai del catala, En suma, amics lectors, fins quan el poder co lonial
abusara de la paciencia deis seus súbdits teleespecta-
Podem sentir-nos satisfets? Oesprés de mig segle dors de I'espai del catala? És massa evident que aquest
d 'experiencia televisiva a Europa, coneixem la resposta: model de televisió atempta contra els drets audiovisu-
sense televisió, no hi pot haver normalització de cap als més elementals d'una part molt considerable de la
mena, ni po lítica, ni cultural, ni lingüística. Sense cana ls ciutadania. Per que, en un entorn d'accés a centenars
de 1V no hi pot haver cap projecte d 'intercomunicació de canals de 1V, no podem veure catalans, valencians
soste nible i eficient entre les diferents co munitats i els i balearios, els nostres canals ni que siguin bilingües?
territoris d 'una mateixa lIengua i cultura. I co neixem la Nom és hi ha una raó, i és la raó d' un estat co lonial: im-
inversa: amb un bo n disseny i control del sistema tele- pedir I'articulació comu nicativa, narrativa i simbó lica de
visiu, I'estat pot garantir pacíficament un eficac procés la nació cata lana. Fins quan? _
-
celobert, opinions solvents!
3
