Page 14 -
P. 14
~ Félix Rabassa i Martí,
historiador
La memoria histórica
Institut d'Estudis Catalans (1907-2007)
Casa de la con valecencia. S.xvU, en el carrer del Carm e 47 de Barce lona. Amb I'arribada de la dictadura de Primo
de Rivera I'IEC va patir la mar ginació per
En plena efervescencia del cat alanisme M. de Broca. L'IEC s'orqanítza primiqeni- part de l nou reqirn, el qu al li suprimí les
cultu ral i polític , Enric Prat de la Riba, ament en una Secció Hist6ric o-ArqueoI6- subven cions oficials que fins aleshore s li
futur president de la Mancomunitat de gica (1 907), una Secció Filol6gica (1911 ), i havia proporcionat la Manc omu nitat de
Catalunya i president de la L1iga Regio- una Secci ó de Cienc ies (1 9 11). Catalun ya, institució d'autogovern del
nalista , funda !'Institut d' Estudis Cata lans L'any 1922 inqressa a la Unió Acad émica Principat abo lida per la dic tadura. Les do -
(lEC), la gran academia catalana de les ci- Internacional , federa ció d 'aca dem ies ci- nacio ns de particulars, i especialmen t el
encies. Era el 18 de juny de 1907, ara fa entífiques naciona ls d 'ar reu del món, de mecen atge de R. Patxot i Francesc Cam -
cent anys . Catalunya es trobava en plena la q ual avui en segueix esse nt membre de bó supliren la manca d 'ajuts oficials.
renalxenca i calla una institució que, des pie dret. En aqu ells anys és rema rcab le la Amb la fi de la guerra de 1936- 1939 i
del rigor científic i intel-lect ual, fes alló que tasca de la Secci ó Filol6gica a í'hora d'es- I'arribada de Franco al po der, l'Esta t es-
no feia l' Estat espan yol per la nostra cu ltu- tablir les "Norm es Ortoqráfiq ues" de la panyol mostra to ta la seva hostilitat en -
ra: dignificar-la i convertir-la en una cu ltura lIengua catalana, obra de Pom peu Fabra, vers I'IEC. La Diputació es q ueda [a seu
veritablement nac ional, a I'altura de qual - o la ingen t tasca d'Anton i Rubió i L1uch en de l'ln stitut i la Bibliote ca de Catalunya,
sevo l altra, tot promovent la investigació I'es tudi de la histo ria cultural i po lítica de la a la qual c anvia el nom i rebat eja com a
en tots els ca mps de la cienc ia. Catalunya med ieval. Biblio teca Cent ral. Els me mbre s de I'IEC
L'lnstitut, en els seus origens estava for- La primera seu de I'entitat fou al Palau co ntinua ren, pe ro, am b la seva tasca ,
mat per vuit esp ecialistes en diverses dis- de la Generalitat , que lIavors era de la amb I'aju t del mecenatge de particu lars
ciplines: I'historiador Antoni Rubió i L1uch , Diputació de Barce lona , i des del 193 1 a catalans i d 'institucion s c ientífiq ues inter-
el seu primer president, Jos ep Pijoan i la Cas a de Convalescencia, al costat de nacionals, i més end avant d' ent itats co m
So teras, primer secretari de I'entitat, el la Biblioteca de Cata lunya , inaugurada el Omnium Cu ltural, fins a la ca ig uda del
prestigiós arquitec te Josep Puig i Cada- 191 4 a I'antic Hospital de la Santa Creu, reqirn de Franco. L1avors fou recon eg ut
falch , I'historiador de la literatur a catalana i conceb uda oriqin áriarnent per Jaume oficialmen t, li foren retornats els ed ificis
Jaume Massó i Torrents, I'economi sta Pere Massó . En la Bíbüoteca de Catalunya s' hi co nfiscats, que torne n a allotjar !'IEC i la
Co romines, I'escript or i period ista mallor- va reunir un imp ressionant fons bib lioqra - Biblioteca de Catalunya, i va torna r a re-
quí Miq uel de is Sants Oliver, I'historiador fic i documental, ap legat pac ientment pels bre ajuts institu cionals .
Joaquim Miret i Sants i el jurista Guillem seus membres. Per celebrar el seu cent ena ri I'IEC ha or-
ganitzat una serie d'actes que tindran
con tinuit at fins el 14 de desembre, q uan
es porta ra a terme I'ac te acacernic de
c\oenda, am b la participació de l'Escola-
nia de Montserrat i el pres ident de [a Unió
Acad erníca Internacional.
Avui l'lnstitut d' Estudi s Cata lans, que té
com a president el soci61eg Salvador Gi-
ner, té c inc sec cions (Hist6 rico -Arq ueoI6-
gica , Filol6gica, de Cien cies Biol6g iques ,
de Cienci es i Tecnologia, i de Filosofia i
Cienc ies Socials), vint-i-sls societats filials
i cinc seus esca mpades pel territori cata-
la (Barcelo na, Castelló , Perpínya, L1eida i
Alacant), i treballa en múltiples projecte s
(com el recentment pub licat nou "Dicci -
onari de la L1engua Catalan a") d 'investi-
gac ió que han de continuar con tribu int a
I'enriquiment de la cultura ca talana, ara en
pie seg le XXI.
Per a més informació, el web de l'ln stitut
d 'Estudis Catalans , www.lec .cat js
14
