Page 13 -
P. 13

Miquel Calc;ada                                                                 Dibuix de Narcís Balmanya
i .Olivella ,
"Mikimoto"

~ Marc Pérez, periodista

Reconec que la meva adhesió personal vers Mikimoto és to-                 professionals corn Mikimoto just perqué no diuen el que ells
tal, tant pel que fa a I'esfera professional i empresarial corn a         voldrien, reforca la qualitat d'aquests programes.
la política. Crec que fan falta més precursors rr'eciatics que,           El sabadellenc Miquel Cakada i OIivella, popularment cone-
sense por i sense pels a la Ilengua, exposin les seves idees              gut com "Mikimoto", va ser, amb norn és 18 anys, la prime-
obertament i desacomplexadament. I Mikimoto és d'aquelles                 ra veu de Catalunya Radio, la que va obrir les emissions el
persones que van fent, al seu ritme, i no s'estressa quan li              1983; havia col·laborat en d'altres mitjans locals, pero no va
plouen xatecs deis sectors més radicals de la dreta. L'últim              ser fins aleshores que va comencar a consolidar una carrera
exemple el tenim en la crítica del diputat del PP al Parlament            periodística meteórica i el personatge que va crear va quallar
estela, Santi Rodríguez, que s'ha exaltat perqué diu que el               rapidarnent entre el jovent de l'epoca a partir de programes
programa "Afers Exteriors" de lV3 és "simplista, parcial i par-           com "Mikimoto Club", "Mikimoto Clip" o "Ohl Bongonia"; pos-
tidista, i lIanc;;a missatges subliminals i directes que no respo-        teriorment amb "Persones Humanes" va saber treure el bo i
nen a la realitat ni a la pluralitat de Catalunya ni deis catalans".      milor de l'hurnor catalá i va obrir la porta a d'altres programes
És d'agrair que un diputat del PP es preocupi per l'anrna deis            de íormat similar. Mai no ha amagat la seva ideologia inde-
catalans i que faci referencia a allo que eufemísticament els             pendentista, és m és, en un programa sobre la sevavida que
periodistes denornnem "I'opinió pública" que s'ha de salva-               presentava Joaquim Maria Puyal va arribar a dir que li encan-
guardar de postures extremistes i radicals. Pero, sentint-ho              taria ser presentador d'un informatiu i ser el primer en dir la
rnolt, senyor Rodríguez, l'audiencia catalana és la que és i              notícia que s'ha proclarnat la independencia de Catalunya.
crec que som prou madurs tots plegats com per apel·lar que                Latasca informativa la va desenvolupar en un programa noc-
un angel de la guarda ens eviti fer caure en temptadores vel-             turn on s'analitzava I'actualitat de rnanera desenfadada pero
lenats polítiques esbiaixades.                                            seriosa. Després d'aquestes experiencies, va encetar la seva
El cert és que "AfersExteriors" arrasa a les pantalles i els co-          faceta d'empresari, juntament arnb Caries Cuní, amb la ca-
                                                                          dena musical Flaix FM, que també ha aconseguit un gran exit
mentaris aclds, ironics i cínics de Mikimoto són agralts per              d'audiencia a partir de la filosofia que al jove se li ha d'oferir
                                                                          una mica de tot, música diversa (també en catale) i informació
part de la majoria de telespectadors. És evident que el pre-              cidactica.
sentador fa girs i referencies directes o indirectes a la nació           Actualrnent, arnb el programa "Afers Exteriors" ha rebut críti-
catalana, pero estern parlant d'un programad'entreteniment,               ques diverses (que si entre tots li paguem les vacances, que
no d'un informatiu (ara em vénen a la memoria aquells Te-                 si viu rnolt bé, etc), pero el cert és que els bons resultats d'au-
lediarios de l'Urdaci que feien passar informació per opinió              diencia i el taranná personal que el caracteritza i que no ha
dictada des del partit).                                                  aconseguit ningú rnés, són un segell de qualitat innegable.
No és la primera vegada que Miquel Calcada té problemes                   Reconeguem-ho: Mikimoto és una personalitat amb grans
arnb I'emissió d'un programa: el 1994, quan conduia un deis               dots de comunicació que amb aquell posat entre tímid i tra-
primers "late show" que es van fer a l'Estat (on justament es             pellaarrossega un club de fans heterogeni que el fa despuntar
va donar a coneixer Andreu Buenafuente), va "gosar" parlar                en sllóque es proposa. I ara, una vegada m és, ha aconseguit
de la infanta Elena d'una manera amena, diguem-ho així. El                fer emprenyar els radicals de dreta i fer aflorar somriures a la
rebot de la casa reial va generar un cúmul de desproposits en             resta amb les seves reflexions bistriooiques. Si a Catalunya
forma d'opinions i atacs per part deis columnistesde sempre,              hi ha algun "enfant terrible" autenüc, aquest és sens dubte
que parlaven des de la víscera i sense haver vist el progra-              Mikimoto. •
ma en qüestió, i tot plegat va fer que fins i tot el president
de la Generalitat d'aleshores, Jordi Pujol, hagués de derna-                                            http :/ /marc sbrain .blog spot.com
nar "disculpes". Crec que la crítica és sana i necessaría, pero
que determinats personatges posin en entredit la tasca de

-                                                                     --  - --  - - - - ---

Pesa les opinions, no les comptisl celobert

                          13
   8   9   10   11   12   13   14   15   16   17   18