Page 3 -
P. 3

Valor afegi  ~ Juli Valdunciel eoll,
                                   ge6graf

             La política és cosa de tots

                            No sóc deis que han tingut conñanca en la política tota la vida ja que el meu esperit sem -
                            pre s'ha mant ingut més comede en l'arnbit de la utopia humana. Tanmateix, ja fa temps
                            que vaig comprendre que el món estava composat per persones i que les persones , per
                            tal de cobrir les seves necess itats i els seus desitjos, havien de posar-se d 'acord, or-
                            ganitzar-se i posar els mitjans per aconseguir-Ios: eus aquí la política com a fet cultural.
                            Pero posar d 'acord tants mapes mentals , formats en tanta diversitat d'ambients naturals
                            i socials per assolir aquests objectius, no ha estat históricament una tasca f ácil, De fet ,
                          la relació entre les persones i els co l·lectius s' ha regulat de diverses maneres al llarg de
                            la histor ia i no sempre ha estat amb la justícia co m a marc de fons. De tots són co negu-
                            des les carac terístiques deis sistemes estamentals o de cabdillatge que avui omp len els
                            nostres manuals d' histo ria, i les seves maldestres practiq ues socia ls, com el dret a cuixa
                            -amb el mas i el castell com a teló de fo ns- , sense més opc ió po lítica que abaixar el cap
                            l apretar els punys.

                            La revolució francesa simbolitza I'ascensió d' un nou ordre soc ial i polític - si més no en el
                            camp de les idees; des d 'aquest mome nt les persones ja no són governades per dret diví
                            sinó que són elles mateixes les que adq uireixen el dret a menar el seu destí. I per fer-ho
                            poss ible, es crea un nou sistema po lític, la democracia, que amb el temps i no poq ues
                            lIuites socia ls que sorqeixen al camp i a les fabr iques i aca ben al carrer, es va polint fins a
                            permetre la lIiure associació per formar partits i el sufragi universal. La democracia és avui
                            una co nquesta que va més enlla d' ideolog ies o partits, és una co nquesta cultural univer-
                          sal. Amb aixó no estic dient que sigui un sistema tancat o estatíc, i, per tant , que no cal-
                            gui seguir rnlllorant-lo , ans al con trari, vull dir que precisament per aixo s'ha de nodrir de
                            les nostres apo rtacio ns personals, i una de les eines principals per fer-ho, que no I'única,
                            és exercir el nostre dret de votar a les eleccions.

                            A casa meva seguiré essent jo qui decideixi si vull posar els peus sobre la cadira, canviar
                            de canal la televisió o sublimar els meus desitjos d'utopia preparan t un viatge a I'Havana,
                            pero quan surti a fora estaré tranquil perq ué tindré la garantia de que el meu carrer estar á
                            net, que hi haura lIum i que en cas de malatia pod ré ser ates per un metge ... i el dia que
                            no sigui així que els polítics es preparin perqué votaré amb co nseqüé ncia!. _

~ rt~pinions solvents!

                                                                                               3
   1   2   3   4   5   6   7   8