Page 25 -

Conversa ami) la pu bìlia

Aquesta vegada, el tradicional canvi d'impressions amb la Pubilla de Lloret es con-
verti en una entrevista col-lectiva que va tenir per protagonistes la senyoreta Maria del
Carme Giralt Jordi, Pubilla Universal de la Sardana i les sèves dames d'honor, senyoretes
M." Àngels Cassasayas, Mireia Leal, Rosa M." Sugranyes i Montserrat Vives. D'aquesta
manera," mes que una entrevista, va ser un diàleg intéressant sobre molts punts centrais
entorn de la sardana i del nostre Lloret. Un diàleg vîu, simpàtic, que ens va fer sentir
molt bé en aquella reunió, tant que fins vam oblidar de pulsar el botonet oportú i per
mes que el magnetofón funcionava, el començament de !a conversa no es va gravar. Mal-
grat tot, la memoria supleix, en aquest cas, Terror comes i aquí tenim el diàleg sencer.

En primer lloc, vam preguntar a la gentil Maria del Carme Giralt:
—7oía vegada que tu ets, albora, Pubilla de Lloret —elegida el passât novembre— i
ara Pubilla Universal de la Sardana, quina de les dues designacions t'agrada mes?
La pregunta tenia el seu ganxo de cara a la'diplomacia. De totes maneres, la M." del
Carme, després de pensar-s'ho una mica, contesta sense embuts:
—Em fa mes ¡Musió ser Pubilla de la Sardana per .''amplitud que té i perqué, agradant-
me molí les sardanes, per a mi té una importancia cabdal.
—Des de quan en bailes?
—Deis 10 anys aproximadament.
—Te n'ha ensenyat algú en especial?
—No. La meva escola ha estât la plaça de l'Ajuntament. Vaig començar a venir a les
audicions de l'estiu aquí, a fixar-m'hi i a aprendre'n.
—Tu ets una noia ¡ove, totalment de I'época actual. Portar aquest nom de Pubilla,
parlar-te de pubillatges, tôt aixô, dit amb franquesa, ho trobes actual o desplaçat? Creus
que es podría dir d'una altra manera?
—No, no. Em sembla perfectament bé. No hi trobo res en contra.
—També ens intéressa saber l'opinió d'una noia moderna réfèrent a la sardana. Creus
que el paper de la dansa té la vitalitat que hauria de tenir? La sentiu vostra la joventut
actual?
—Jo cree que sí. Peí que fa a Lloret, potser hi veig una manca de gent a Ies audi-
cions. Les noies, per exemple, veiem un problema: hi falten nois. Está vist que ells pre-
fereixen divertir-se d'una altra manera, anant a un «dancing» o així, i aleshores, només
ens trobem noies soles...
(Aquí cal fer constar que les dames d'honor, per unanimitat, s'adhereixen totalment
a la Pubilla. Avui dia que l'opinió de la dona pesa —i ja es té en compte en les eleccions
i tot— que quedi ciar que Ies noies de Lloret protesten. Dient-ho elles, amb el seu som-
riure i aquesta recança, no pot ca cu foblit...]

Continuem la conversa. Ens interessem per les activitats, els gustos, les aficions, de
les nostres interlocutores. La Mireia Leal i la Rosa M.a Sugranyes estudien a Barcelona.
La primera, selectiu de cièneies; la segona, secrétariat. Quant a gustos, la Pubilla ens diu
que li agrada molt muntar a cavall i també la natació. També es aficionada al teatre. Ac-
túa a i'Agrupació del Casal. A la Rosa M." Sugranyes li plauen el tenis i l'equitació. La
M.a Àngels Casasayas també prefereix el tenis i, com la Giralt, la natació. Es lamenta de
la manca de zones deportives per anar-hi a practicar. La Mireia confessa ser devota del
teatre modern, del que aporta renovació de formes i de problèmes. També pinto —afe-
geix— a la cera i a l'oli; pintura moderna, és ciar, i no pas précisément detallista. Formo
part del Grup Nou de Teatre de Lloret i ara, dintre breus dies, anem a fer «Mort d'home»
de Ricard Salvat. Com que alguns dels components estudiem fora, assaqem els dies de
festa i a les hores que podem. La Montserrat Vives —una noia molt de casa, segons me
l'ha definida la seva mare— també es manifesta a favor dels déports. Li agrada, a mes,
el bail i llegir. I segons tenim entes, festeja... la quai cosa no deixa de ser una afició.

Com el lector endevinarà, tenim davant un grup intéressant de noies: els hi agrada
la sardana, els hi agrada l'art, els hi agrada l'esport. Recordaran que l'any passât, la nostra
Pubilla de Lloret, la Maria Rosa Doménech Rabassa, també mostrava les sèves preferèn-