Page 21 -

D e la C a r a v a n a la f l a m a

de la Sardana

L'Obra del Ballet Popular, entitat coordinadora del sardanisme cátala, rebé, el 23 de
maig de 1959, en el transcurs de la primera Jornada d'Estudis Sardanistes, celebrada al
Monestir de Montserrat, l'encärrec formal, per part de les diverses entitats representades,
procedents de totes les comarques de Catalunya, d'instaurar, en nom seu, el «DIA UNI-
VERSAL DE LA SARDANA». La conclusió corresponent, redactada peí Secretari d'Actes,
deia estrictament així: «És fixada la data del diumenge anterior a la Diada de la Mare de
Déu de Montserrat, per a la celebració, anual, i amb carácter universal, del Dia de la Sar-
dana. La seva primera edició s'escaurá el diumenge 24 d'abril de 1960».

Paralellament a la instauració de la Diada Universal de la Sardana, fou acordat també,
l'atorgament del títol de Ciutat Pubilla, a una localitat, variable cada any, la qual capita-
lizaría solemnement al món de la Sardana. La primera Ciutat Pubilla, fou Girona, procla-
mada tal com s'havia acordat a Montserrat, el dia 24 d'abril de 1960. La seguiren, Lleida,
Ceret, Manresa, Reus, Banyoles, L'Hospitalet de Llobregat, La Pobla de Segur, Olot, L'Es-
pluga de Francolí. Berga, i enguany, Lloret de Mar, que en será el dia 18 d'abril de 1971.

De primer antuvi, la Diada Universal de la Sardana i la Proclamació de Ciutat Pubilla,
coincidien en la mateixa data. Mes endavant, pero, la importancia que prenien les festes
de Proclamació, aconsellaren de traslladar-les al diumenge anterior, amb la finalitat que
el sardanista d'arreu de Catalunya, pogués congregar-s'hi i afirmar-hi el reconeixement
explícit, public i popular alhora, de la seva capitalitat, i seguir a la vegada, el diumenge
vinent, eis actes de commemoració de la diada Universal de la Sardana.

Si la Diada Universal de la Sardana volia representar l'afirmació de l'existéncia d'un
poblé i d'una cultura, a través de la Solidarität, la Proclamació de Ciutat Pubilla, era l'oca-
sió de projectar-ne el sentit, d'expandir-ne el missatge, d'obtenir-ne el ressó que indis-
cutiblement mereixen totes aqüestes coses.

Mes endavant, encara, l'Obra del Ballet Popular, intuí la possibilitat d'incrementar
l'abast de la seva funció coordinadora i promotora i decidí de crear la Caravana que hauria
de transportar la Flama simbólica de la Sardana per terres i camins de Catalunya, des de
la Ciutat Pubilla que n'havia estat diDositária durant un any, fins a la que havia de ser-ne
proclamada. Aquest any, Lloret de Mar en será receptora al matí del dia 18 d'abril i la
servara fins l'any vinent.

És difícil d'evaluar l'eficácia real que la Caravana ha tingut fins avui en la tasca de
desvetllar consciéncies com també d'enumerar-ne les possibilitats de cara a l'avenir, so-
bretot quan hom no ha tingut l'oportunitat de seguir-ne cap, o bé en desconeix la brillant
trajectória. Potser en el context diguem-ne periodístic, la Caravana no ha rebut l'audiéncia
assolida per la Diada Univeral de la Sardana i per les Festes de Proclamació de Ciutat
Pubilla, pero us podem assegurar sense cap mena de dubte que la seva transcedéncia
avui és tant o mes significativa que la de les altres dues manifestacions.

Unir durant quatre dies, per una ruta de centenars i centenars de quilometres, po-
blacions i viles, ciutats i llogarrets. sota el signe comú de la Solidarität entorn de la ca-
talanitat, ens ha proporcionat sovint, moments d'auténtica vibració patriótica.

La Caravana de la Flama de la Sardana, emparada per l'artifici d'un muntatge publi-
citari, és en realitat una veritable sotragada emociona! que es mou d'una banda a l'altra,
convidant a tothom a veure-hi ciar, a tothom que tingui ulls per a veure i orelles per a
escoltar.

JOAN VIDAL I GAYOLA

Delegat per la Presidencia de l'O.B.P.

a la Comissiö Organitzaclora del Pubillatge de Lloret de Mar