Page 2 -
P. 2
AIRES LLORETENCS
Tot
LLORET TÉ «PERIÒDIC»
En veure traduïts a la més falaguera realitat els vostres «Avui estem en el temps de les grans idees i dels grans
cobejats desitjós i nobles aspiracions—fundació d'un periòdic projectes,—segueix el mateix publicista—cal, però, defensar-
i creació d'una Biblioteca—us ho haig de dir ben sincera- se de la mania de les grandeses i obres aparatoses: que no
ment, amics de LA TALIA: 2Vo podíeu produir-me una sempre la llavor més grossa és la que fa l'arbre més cor-
joia més plena ni donar-me una satisfacció més intensa. pulent».
Jo l'estimo la meva Lloret... 3 vosaltres ho haveu encertat en enfocar aquesta vostra
3 avui, com mai no se m'havia aparegut, la veig tota obra de faisó de les coses humils, de les coses, però, que a poc
gran i gentil, la veig com la més abillada donzella, vestida a poc arriben lluny...
de llarg i asseguda majestàticament en el primer rengle, i re-
bent les felicitacions d'homenatge al costat de les altres pobla- «Oh, el petit periòdic,—va seguint Jaume Raventós—
cions de ben remarcable importància... el petit periòdic insinuant i familiar, que entra a casa com
3 és perquè avui, des d'ara, des d'aquest moment tindrà un amic que diu de t u al lector, i compta amb la força d'una
també el seu Periòdic, la seva Biblioteca popular, aquests placèvola conversa!».
vehicles els més formidables i potents de la cultura, com els
grans pobles. «El petit periòdic que s'esmuny i es fica pels recons, com
Enc c\ue breument, parlem-ne del primer, del periòdic, la fura pels caus del caçador, tan bé o millor que l'aparatós
d'aquest vostre periòdic que amb tant d'encert haveu batejat llebrer».
amb aquest nom tan escaient, tan simpàtic i tan suggestiu
<fAIRES LLORETENCS. «El petit periòdic creador, en nàixer, en cada poble d'un
"Magnífic títol i magnífica estructuració! nucli que no sols parla sinó que també treballa, no sols afir-
L'enhorabona! 3 endavant sense defalliment ni te- ma sinó que també es compromet per la bona causa...»
mences! ..
Així, tal com l'haveu enfocat, ben lluny de l'orgull Oh la labor del petit periòdic escampador arreu de be-
malsà i de les palestres i rancúnies corcadores i de les apara- lles iniciatives i ensems recull amatent de gosses palpi-
toses pretensions... tacions!...
Seguint sempre aquesta ruta tan ben fressada que vos-
altres mateixos us haveu traçat, pel llarg del corriol humil, ***
fresc i suau de les petites coses, que, tard o d'hora, condueix
a l'èxit veritat. Bon lloretenc: Aquests joves i novells redactors s'aple-
guen per a una obra humil, però altament profitosa i digna, la
«ÍVo és pas gros el que com a gros es projecta—escri- qual obra et fa certament honor.
gué Jaume Raventós—sinó el que creix i acaba per ésser-ho».
Ynlgues, tu, ara correspondre-hi, acobla-t'hi, fes-te n
subscriptor, fes-los-hi també honor, propaga aquest teu ami-
cal periòdic.
JOAN DE LA FONT
FULLEJANT La Història és ben diferent, tanmateix de la vi-
da. Aquesta ens ofereix un camp visual molt estret;
Per ESTEVE FÀBREGAS I BARRY ve a ésser com un film que se'ns descabdella tan arran
d'ulls que ens fa venir rodeses de cap i no n'arribem
Si voleu saber el que ha de passar, mireu el que a capir gaire bé les imatges. La història, en canvi, és
ha passat, diu l'adagi. I, vertaderament, la història és una vista panoràmica, és el gran paisatge que con-
una de les ciències més alliçonadores. Ens ensenya a templem des de dalt els cims; és un quadre quiet,
amar als que existiren i a apreciar degudament les immutable, és un llibre obert que podem contemplar
belles gestes dels que ens han precedit en el seu pas i estudiar tant com ens plagui.
per aquest món. Les coses dels vells, de vegades,
hom les qualifica de retrògrades, obscurantistes i Ella—la història—ens descobreix les virtuts po-
mancades de perfecció, precisament perquè les des- pulars que coincideixen amb les èpoques d'una ma-
coneix, i amb aquest pas, s>'arriba fàcilment a caure jor esplendor en la vida dels pobles, i els vicis que
en l'envaniment de creure's fill d'una època la més coincideixen amb els temps més relaxats i vergonyo-
perfecta i avançada en tots els ordres. sos; i sabedors ja de quins principis fan fortes les ci-
vilitzacions i quins altres les soscaven i les enrunen,
aprenem a fer que les primeres predominin en la nos-
tra vida i a mantenir-nos ben allunyats dels segons.
Lloret desconeix gairebé la totalitat de la seva
(Continua a la pàgina 4)
