Ves al contingut. | Salta a la navegació

Participació Ciutadana

Presentació

Document de Presentació

L'any 1991 es va posar en marxa a Fano "La ciutat dels infants", una proposta del pedagog Francesco Tonucci que considerava els infants com a mesura ideal de la ciutat. L'objectiu era treballar cap a una nova filosofia del govern de la ciutat, construint una ciutat diversa i millor per a tothom de manera que els infants poguessin viure una experiència com a ciutadans, autònoms i participatius.

L'experiència de Fano s'ha convertit en una conceptualització molt interessant de com podria ser la participació dels infants a la ciutat. Tonucci reivindica la participació dels més petits en la vida pública no només com una manera d'enfortir la democràcia sinó també com la manera per millorar la seva qualitat de vida. Segons Tonucci:

"Ningú no pot representar els infants sense preocupar-se de consultar-los, escoltar-los i fer-los partícips de les decisions. Fer parlar els infants no vol dir, però, demanar-los que resolguin els problemes de la ciutat, perquè els hem creat nosaltres, i no ells; vol dir que hem d'aprendre a tenir en compte les seves idees i les propostes que ens facin" (Tonnuci).

Aquest paràgraf resumeix l'ideari de Tonucci quant a la necessitat de dissenyar espais en què els infants puguin exercir el seu dret a participar, on puguin expressar lliurement el que pensen i aportar propostes per transformar la ciutat. Ara bé, aquests espais han de tenir la condició indispensable que allò que proposin o suggereixin sigui escoltat i tingut en compte per als responsables polítics.

La participació dels infants en els assumptes públics té el seu fonament en la Convenció Internacional dels Drets dels Infants. Aquesta Convenció adoptada per l'Assemblea General de Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 conté diversos articles relacionats amb els drets civils i de participació dels més petits i és el primer que reconeix la ciutadania dels infants. Els articles 12,13 i 15 parlen del dret a la llibertat d'expressió, del dret a ser escoltats i del dret de llibertat d'associació o reunió.

  • Segons la Convenció dels Drets dels Infants adoptada per l'Assemblea General de Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, els infants són persones titulars no únicament de drets civils, socials i culturals sinó també de llibertats públiques i avui dia són ciutadans de ple dret que, en funció de la seva maduresa, poden associar-se i participar.
  • "Els alcaldes i les autoritats locals promoguin la participació dels infants i dels adolescents com a actors del canvi en els processos de presa de decisions a les seves ciutats i en el procés d'execució i avaluació de polítiques públiques". (Sessió especial a favor de la Infància de les Nacions Unides celebrada al maig del 2002).

Pren molt sentit, doncs, parlar de la participació a l'escola i a la comunitat com un dret bàsic i necessari per exercir la plena ciutadania ja que:

  • Dóna visibilitat als infants i a les seves preocupacions.
  • Incorpora en el debat públic les experiències i realitats viscudes pels més petits.
  • Facilita l'adquisició d'hàbits de ciutadania a partir de la participació en espais de debat, discussió i consens, i fomenta que es desenvolupin habilitats com l'empatia, la capacitat de diàleg i el respecte cap a les altres opinions. I és que la participació no deixa de ser un procés educatiu i d'aprenentatge.
  • Fomenta la relació entre els infants i els adults i altres membres de la comunitat.

La participació dels més petits a la vida pública pot ser l'instrument a través del qual els drets anteriors es facin efectius en aquells assumptes municipals que els afectin a ells o altres col·lectius socials, contribuint d'aquesta manera a la construcció de la ciutat.

Experiències com els Consells d'Infants, els Fòrums Joves o d'altres mecanismes o processos participatius endegats a diversos municipis italians, espanyols i catalans demostren la necessitat de tenir en compte la veu dels més petits, apropant-se al seu llenguatge, a la seva manera d'entendre la ciutat i allò que els envolta i els preocupa. Sant Feliu de Llobregat, Sitges o Reus són alguns dels ajuntaments que han tirat endavant iniciatives d'aquesta mena. Alhora des de fa uns anys municipis italians, argentins, espanyols i catalans s'organitzen en una xarxa internacional per promoure la participació dels infants en el disseny de la ciutat ("La ciudad de los niños").