Ves al contingut. | Salta a la navegació

Servei d'Arxiu i Gestió Documental

Sou a: Inici / Seccions / Servei d'Arxiu i Gestió Documental / La carpeta de l'Arxiu / Llegendes i tradicions / El crucifix d'alabastre del capità Josep Domènech

El crucifix d'alabastre del capità Josep Domènech

Data

1776-1777

Fet històric / tradició

La llegenda gira a l’entorn d’un crucifix d’alabastre del segle XVIII propietat dels Domènech, una extensa nissaga de mariners lloretencs que van fer fortuna amb la navegació cap a Ultramar. El vaixell protagonista, el Purísima Concepción y Santa Rosa, va ser la primera nau de les nostres drassanes en arribar a Amèrica.  

Llegenda

Entre la llegenda i la història diuen que l’any 1776 hi havia tres missioners franciscans que vivien en una cabana situada en un indret salvatge i gairebé deshabitat de l’interior de l’illa de Cuba. Expliquen que un dels tres missioners va sortir de la cabana per anar a caçar als boscos tropicals dels voltants de l’indret on vivien. Al final del dia i havent caçat una bona colla de peces el missioner va tornar a la cabana. Allí s’hi va trobar un espectacle dantesc. Els seus dos companys eren morts. Tots dos havien estat assassinats a coltellades. El pobre frare no sabia qui devia haver comès aquell terrible assassinat: bandits, pirates... qui ho sabia? Mapa_Cuba_XIX

El frare va enterrar els seus dos germans franciscans i, fondament trasbalsat, va passar tota una nit en vetlla, resant, pietosament agenollat, per l’ànima dels seus pobres germans assassinats.

D’aquesta faisó el frare franciscà va fer el seu viatge, tot captant l’almoina de les poques persones que es trobava pel camí, sota un sol de justícia que, amb ben poca protecció, li cremava la pell.L’endemà, tot compungit i amb el deure de tornar a la civilització per comunicar a les autoritats el terrible crim que s’havia comès, el frare va emprendre un viatge a peu fins a l’Havana. El franciscà va agafar una grossa canya de sucre que li servia d’improvisat gaiato i que a la vegada anava rosegant i així se n’alimentava.


Així, esgotat, amb la pell ben cremada, assedegat i afamat, el pobre franciscà arribà fins a la capital de Cuba. Després d’explicar a les autoritats qui era i l’assassinat que s’havia esdevingut a la cabana el frare va cercar menjar i allotjament. Tanmateix molta gent, en veure’l amb la mirada perduda, amb la roba espellifada, brut i enfebrat, li va negar l’acolliment. El prenien per boig i creien que la follia que es pensaven que s’havia ensenyorit d’ell el duria a cometre algun acte violent.

Aleshores el frare anà al port i començà a cercar algun vaixell que el volgués dur a Roma. Cap dels capitans de vaixell als quals va demanar d’embarcar-se el van voler a bord. El frare no duia ni un cèntim per pagar-se el passatge i, a més, tampoc estava en prou bones condicions físiques per fer de mariner en el vaixell i així pagar-se el passatge tot fent feina, fins que finalment la providència el va dur fins a en Josep Domènech, un lloretenc que era capità de la fragata Purísima Concepción y Santa Rosa.

-Bon dia, senyor capità –féu el frare-. Que partiu cap a Europa? No em voldríeu pas fer el gran favor de permetre’m d’embarcar-me en el vostre vaixell? Vull anar a Roma a veure el Sant Pare!

-A Roma a veure el Sant Pare? –exclamà del tot sorprès en Josep Domènech-.

-Així és, amic meu. Vull explicar-li tot el que m’ha passat –i aleshores el frare va contar al capità Domènech la trista història de l’assassinat dels seus dos germans franciscans-.

-Quina història més trista –es lamentà el capità Domènech-. No passeu ànsia, jo us portaré fins a Catalunya i d’allí anirem fins a Roma i mirarem d’aconseguir audiència amb el Sant Pare. Diuen que Pius VI és tot un sant; de ben segur que ens voldrà rebre.

I així, pocs dies després, van partir del port de l’Havana amb el nostre frare a bord. Després d’unes quantes setmanes de travessia i d’haver deixat enrere un fort temporal que va estar a punt d’enfonsar el Purísima Concepción y Santa Rosa, el vaixell del capità Domènech va atènyer les tranquil·les aigües de la Mediterrània. Poc després arribaven a Lloret per descarregar les mercaderies que el vaixell duia en el seu viatge de tornada del Nou Món.

Uns dies més tard, i després que el capità Domènech convencés els seus mariners de tornar-se a embarcar, tot i que aquesta vegada cap a una destinació molt més propera que no pas el continent americà, el Purísima Concepción y Santa Rosa va salpar devers les costes del Laci, a la península itàlica.

Després d’haver fet port a la ciutat costanera d’Ostia, el mes de gener de 1777, el nostre frare, acompanyat del capità Josep Domènech i d’una colla de mariners lloretencs, es va encaminar cap a la Ciutat Eterna.

L’endemà els protagonistes de la nostra història ja eren a la capital dels Estats Pontificis, un reialme que s’estenia pel centre d’Itàlia el sobirà del qual era el Sant Pare. Un cop a Roma els nostres amics es van dirigir cap a Sant Pere del Vaticà. Allí van veure la Guàrdia Suïssa, un cos militar format per soldats suïssos que feien de guàrdia personal del Papa, amb les seves robes virolades, els seus cascos lluents i les seves llargues alabardes.

Després de parlar amb un funcionari que va quedar fondament impressionat per la història del frare, un majordom els féu cridar a tots plegats i els conduí per un llarg passadís flanquejat per tots d’escultures clàssiques i quadres meravellosos dels millors pintors italians.

Finalment la colla va arribar fins a una gran sala el sostre de la qual era tot pintat.

-El Sant Pare us rebrà aquí, a la Capella Sixtina –digué el majordom-.

Imatge_crucifix_alabastre Uns instants després es va obrir una porta i va aparèixer el Sant Pare, Pius VI, amb el seu secretari i acompanyat de sis guàrdies suïssos i d’una corrua de capellans. D’entre tots ells Pius VI s’avançà i es dirigí en primer lloc al nostre frare, el qual, després de besar la sandàlia al Papa, va explicar-li de primera mà la terrible història que s’havia esdevingut en aquella cabana de la selva a l’illa de Cuba. El Sant Pare, pregonament impressionat pel relat del frare, el va beneir i pronuncià aquestes paraules:

-En veritat us dic –afirmà Pius VI adreçant-se al frare- que la vostra salvació és un miracle. I vós, capità Domènech, sou un home pietós, teniu el cor ple de caritat cristiana, en un món on, malauradament, aquesta virtut és cada cop més escassa. A vós i als vostres mariners també us beneeixo. Com que aquest frare no us ha pogut pagar el passatge del viatge ho faré jo mateix en el seu nom –i aleshores el Sant Pare cridà el seu secretari, el qual va sortir de la capella i tornà poca estona després tot portant un bellíssim crucifix, que el Papa va entregar al capità Domènech, dient el següent:- Aquest crucifix que us entrego té concedida la indulgència plenària o remissió de tots els pecats per a vós i la vostra família d’ara en endavant i durant les properes deu generacions, si és que a l’hora de la mort els seus beneficiaris s’han confessat i han rebut la Santa Comunió.

El crucifix era una valuosíssima obra d’art italià. Tenia uns seixanta centímetres d’alçada, tallada en una sola peça d’alabastre blanc. Cadascun dels braços de la creu eren decorats amb un cap d’àngel i als peus del Senyor hi havia representat un pelicà amb les ales esteses, símbol de l’eucaristia. Al pedestal de la creu hi havia cisellats els instruments de la Passió.

Uns dies després el vaixell del capità Domènech salpava cap a Lloret, però sense el frare, el qual va restar a Roma, al costat del Sant Pare, que el va acollir al seu costat.

Bibliografia
  • FÀBREGAS, Esteve; REBOLLO, Carme. La cultura tradicional i el parlar de Lloret, 1989
  • FÀBREGAS, Esteve. Lloret de Mar. La historia marinera, el turismo, el espíritu, 1966
  • VILÀ, Agustí Maria. Les nostres veles, 1984
  • Apunts inèdits sobre la llegenda del Crucifix d’alabastre. Fons Fàbregas-Barri. Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar. CID: 524.001.170_031.137.013

Recursos del SAMLM