Ves al contingut. | Salta a la navegació

Servei d'Arxiu i Gestió Documental

Sou a: Inici / Seccions / Servei d'Arxiu i Gestió Documental / Informació general / Història de l'arxiu / L'arxiu de la universitat de Lloret

L'arxiu de la universitat de Lloret

Lògicament, la formació de la universitat de Lloret també va comportar la creació del seu propi arxiu; perquè aquest incipient òrgan de govern es trobava en la necessitat de conservar la documentació que generava per tal que quedés constància de les decisions preses collectivament: compra - vendes de patrimoni, nomenaments de representants, atorgament de privilegis, sentències judicials...

Cal pensar, en un primer moment, que els jurats devien custodiar la documentació generada per la universitat en el seu domicili particular i que, periòdicament, quan es feia el traspàs de poder als nous jurats (el dia de la Candelera, el 2 de febrer)1, també es devia fer l'entrega als nous representants de la documentació necessària per exercir el bon govern de la comunitat.

HSAMLM02Entre els anys 1509 i 1522 el poble de Lloret va acabar de bastir la nova església parroquial de Sant Romà, construïda a prop de la platja. Però, tal i com es pot constatar a la documentació del fons de la universitat, la nova església no s'utilitzava com a lloc de reunió d'assemblea dels homes de Lloret, sinó que s'aplegaven a la platja2.

Die vigesima quinta mensis iulii anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo quadragesimo, convocata et congregata universitas seu maiore parte hominum ville et termini de Loreto, videlicet in platgia, ubi pro comunibus et similibus actis solita est congregari et convocari ad sonum cornu

Posteriorment, entre 1583 i 1601, la universitat encarrega la construcció de la torre o fortalesa de la vila. Segons es dedueix de la documentació conservada, la universitat va haver de fer diverses vendes de censals per tal de sufragar la despesa d'aquesta construcció3. Però no va ser fins l'any 1593 quan es va produir un gran canvi en el funcionament i organització de la universitat lloretenca. Fou llavors quan es va redactar la constitució de "Lo nou redrés", que fou impulsada pel rector Jaume Felip i Gibert. A partir d'aquesta constitució, el consell general de la universitat delegava el seu poder en els representants escollits periòdicament i s'establia.

Statuim e ordenam que lo concell se haja de tenir de assi enllà en la torre o casa de la vila, y no més a la sorra del mar; ans bé, en dita torre o casa de la vila sia fet lloch comodo y honest pera tenir los concells ayxí ordinaris, com extraordinaris." 4

Per primera vegada, doncs, apareix esmentada la torre o casa de la vila (ubicada a primera línia de mar) com a seu per a les reunions dels representants de la universitat. Però aquest mateix document, que recull un total de 34 constitucions, també estableix algunes determinacions ben interessants per a l'organització de la documentació generada pels representants de la universitat.

17.- Item ordenam que lo contengut en lacte de la concordia feta per los Pabordres ab la vila a set de Abril 1592, y fermat en poder del rector y nott desta vila se guarde inviolablement en aço que es que nos tinga mes concell a la arena, sino a la torra de la vila, que los jurats vajan a senyalats, qu[e] escriguen les determinacions y [...] dels llibres de comptes de la vila, se aporte llibre del regiment della que lo rector nott de la vila si lo scriva del concell ab son competent salari, que lo nuncio haya de cridar lo concell ab trompeta, com les demes crides, que la crida, demanada llicencia al balle, diga ayxí: Per manament de sor Balle, instància dels sors. Jurats, que tots los de concell acodescan a la torra o casa de la vila, quant la campana del castell tocara soto ban de sinch sous. També que de assí enllà no toque mes lo corn, sino la campaneta del castell, y que lo castellar per manament del balle toc, y quant no vulle tocar, se fasse lo que abans se feye, quant no volien sonar lo corn, que es repicar les campanes, en tos lo demes sia dit acte revocat.

18.- Item statuim e ordenam que tot lo determinat no sols per concell, sino tambe per setenas y dozenas, y promens y jurats, se haja de continuar en un llibre gran de Regiment per ma del Rector com a nott y scriva ayxí del terme de lloret, com del concell, lo qual assistesca en los concells que la gent volrà, y quant los jurats y homens de concell vullen que no assistesca en alguna cosa ques tracte dins, ha de fer lloc y despres continuar lo determinat.

19.- Item ordenam que cada any se haja de ternir tres concells ordinaris forçats. Lo primer, lo diumenge abans de la Candelera, per la insiculatió. Lo segon, lo diumenge apres tots sants, per lo predicador dela quaresma. Lo tercer, lo diumenge abans de Sta. Magdalena, per les provisions de la terra, com blat, y arrendament de imposició, fleca y taverna, y altres consells quant als jurats aparra, demanada llicencia al Balle com es costum.

Tot i que no hi ha cap constitució que ho esmenti amb claredat, cal suposar que a la Torre o Casa de la Vila es devia custodiar el llibre que anomena "de Regiment", juntament amb altre documentació produïda i rebuda per la universitat o els seus representants.

Però, alguns anys després d'haver-se redactat la constitució, el mateix Jaume Felip i Gibert ens informa, en un altre document, que a causa d'un fort temporal ocorregut durant l'any 1607 es va produir l'esfondrament d'aquesta torre i, en conseqüència, va desaparèixer una part de la documentació de la universitat:

"la torre de la vila (que era una de les belles fortalezes hi agués en estes parts marítimes) feu moviment i molt poch aprés se badà per lo mig com una magrana, de tal manera, que de la una part anà la meytat en vers mar ab los assentos dels Jurats, quant tenen Consell, dins lo qual escont, y dins les caixes dell tenien scriptures, y casi cent lliures de la Vila, que tot se es perdut, restant encara en peu la altre part de dita torre, en vers la vila, aont estan los torrions y barbacana de pedre picada, y la campaneta del consell, y de rebato dels moros, y de les guardies, ab les pesses de artilleria conservades" .5

Tot i la notícia apuntada pel rector Felip i Gibert, cal pensar que aquest temporal només devia emportar-se part de la documentació conservada a la torre6, atès que actualment al Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar - SAMLM - encara es conserva força documentació de la universitat de Lloret anterior a l'any 1607. És possible, doncs, que a la Torre únicament es guardés la documentació que afectava als afers més recents.

D'altra banda, de la lectura de diferents documents del fons de la universitat, hom pot suposar que els desperfectes ocasionats a la Torre no degueren comportar l'esfondrament total de l'edifici, atès que en un document posterior, de l'any 1610 (tres anys més tard del temporal), ja s'indicava que es va fer reunió dels prohoms de la universitat a la mateixa Torre de la vila

omnes singulares et habitatores de consilio maximo dicte ville, parochie et termini convocati et congregati ad consilium generale et maximum dicte ville et termini, intus turrim dicte ville ubi alias pro negociis dicte universitatis convocari et congregari universitas eiusdem ville solita est, de licencia et permissu honorabili Petri Gibert baiulus dicte iurisdictionis inferioris dicte ville, termini et castri pro dicto illustri et admodum reverendo domino eorundem, ad sonum squille eiusdem turris universitatem eiusdem ville et termini tanquam maior et sanior pars singularium dicti consilii facientes celebrantes et representantes more solito et iamdiu in presenti villa recepto et approbato.
[..]
Actum est hoc intus turrim ville de Loreto diocesis Gerundensis, die secunda mensis maii anno a nativitate Domini millesimo sexcentesimo decimo.7

Trenta anys més tard, els jurats, síndics i procuradors de la universitat de Lloret acorden la venda d'un censal amb la finalitat d'obtenir diners per a la fortificació de la Torre8: Fou llavors quan, probablement, es degué reedificar i reparar els elements estructurals més danyats a causa del temporal de 1607.

"lo honorable Consell de la universitat de la vila, castell o terme de Lloret ajunctat y congregat dins la torre o fortalesa de dita vila en la forma acostumada, de llicencia y permès del honorable Joan Bernich balle de la juridiccio inferior dels dits vila, castell y terme de Lloret, ha determinat de que per fortificacio de la torre o fortalesa y de altres fortaleses de dita vila y per comprar municions y provisions de guerra per la deffensa de dites fortaleses y vila, los honorables lo present any jurats y sindichs de dita universitat puguen manllevar y manlleven al molt illustre capitol de la Seu de Gerona e o al molt illustre y reverent senyor Francesch de Meya sotsdiaca de la Selva, canoge y pabordre de la pabordria del mes de novembre dita de Lloret de la dita Seu de Gerona com ha pabordre predit e o a qualsevol altres capitols, universitats, communitats y singulars persones dos centes lliures a for de censal ab les clausules, renunciacions, submissions, obligacions y jurament en lo acte de sindicat que per dita universitat y singulars del consell de aquella i los es estat fet y firmat lo die de la Purifficació de Nostra Senyora proxim passat posades y mencionades tant solament y no ab altres ni altrament"

Finalment, als encapçalaments dels acords presos pel consell de la universitat durant el s. XVIII i principis del XX, i que figuren recollits en el llibre d'actes de la universitat9 també consta la torre de la vila com el lloc de reunió habitual de les sessions del consell.

"Convocat i congregat l'honorable concell de la universitat de la vila de Lloret... ...dins la torre de dita vila..."Tot plegat, doncs, permet deduir que la Torre o Casa de la Vila, a més de ser la seu permanent per a les reunions dels representants de la universitat de Lloret, també degué tenir la funció d'arxiu de la documentació generada per la pròpia universitat o pels seus representants.Però, a més del fort temporal, la documentació vinculada amb Lloret també va patir les conseqüències de guerres i revoltes populars. Una de les situacions més complicades fou provocada pels aldarulls i la sublevació popular que es va produir l'any 1788 en la coneguda "revolta dels joseps". Aquesta insurrecció, ben descrita i recollida en diferents documents de l'arxiu municipal, va comportar que un grup de lloretencs es neguessin a pagar el delma del peix i es revoltessin contra els representants de la pabordia del mes de novembre, els van interpellar, els van amenaçar i els van agafar i destruir la seva documentació. Alguns testimonis dels fets, expliquen:

HSAMLM03"20.- No contentas estas mugeres, niños y niñas con los sardans de los gorros vermejos, pidieron se les entregase los papeles gordos" ... "24.- ...empezaron a levantar el mugeril ahullido y vajido pueril al horror de las repentina acción de apuntar [...] un hombre una pistola, que no tuvo otro efecto que el acriminado destrozo de unos papeles sino inútiles en nada necesarios"10

"Pasaje 10.- Entró el pueblo con la nueva solicitud pretendiendo se les diesen los papeles, conoció el subdelegado pedian los autos, pensó libertarlos y los puso en un cofre en lo mas retirado de su casa

Pasaje 11.- Arremetieron al escrivano Joseph Font que tenia en la mano la nota de los patrones y demás que havian concurrido y verificado el pago, y arrebatando el arriero Joseph Coll alie Rabasa, (la nota) la dividió en varios pedazos saliendo a la calle con ellos, mostrandolos a todos como trofeo de su azana"

Pasaje 12. El escribano Buenaventura Català se fue por falsa puerta de la casa del Subdelegado y acometieron apedreandole con gruesasa piedras y naranjas, pidiendole los aut[os] que resultó sangrarse y visitarle el [me]dico para evitar los fatales resultados." 11

Tot i la referència a la destrucció de determinada documentació, el plet judicial no acaba de descriure i identificar quin era el contingut d'aquests "papers". No obstant això, sí que podem afirmar que aquesta documentació destruïda no devia pertànyer a la universitat lloretenca ni als seus representants; sinó que molt probablement devia pertànyer als representants de la pabordia del mes de novembre.12

Ves a la història de l'Arxiu

Continua a: Formació i evolució dels primers municipis constitucionals


1 SAMLM - Fons Universitat de Lloret. Lo Nou Redreç "Originale constitutionum nuper ... per honora[bili] concilium universitatis de Loreto super quandam reformationem sive novum redres regiminis hujus republicae" 1593 -ST 86.31.18 En un dels capítols d'aquesta constitució, redactada pel rector Jaume Felip i Gibert, s'especifica "la extractio dels honorables jurats y officials principals, y la nominació de promens y syndichs se fassa en la Iglesia com ses acostumat sempre lo die de la Purificació de Ntra. Sra. ques dita la Candelera a 2 de febrer, ab intervenció y presencia de tot lo poble, y no altre dia"

2 SAMLM - Fons Universitat de Lloret. Assemblea de la Universitat. Lloret, 1540 juliol 25. S.T. 91.56. Vegeu, també PONS i ESPÓ, Margot El fons municipal en pergamí... p. 153 - 154

3SAMLM - Fons Universitat de Lloret. Es poden consultar diferents documents: Censal mort. Lloret, 1583, juliol, 10. S.T. 91.165; Censal mort. Lloret, 1583, agost, 19. S.T. 91.173; Censal mort. Lloret, 1586, juny, 16. S.T. 91.59; Censal mort. Lloret, 1598, març, 25. S.T. 91.62; Àpoca. Lloret, 1601, juny, 22. S.T. 91.22. També vegeu PONS i ESPÓ, Margot El fons municipal en pergamí... p. 189 - 208.

4SAMLM - Fons Universitat de Lloret. Lo Nou Redreç "Originale constitutionum nuper ... per honora[bili] concilium universitatis de Loreto super quandam reformationem sive novum redres regiminis hujus republicae" 1593 -ST 86.31.18. L'original d'aquest document, tal i com s'especifica a PONS i GURI, Josep Mª El llibre de Santa Cristina de Lloret. Barcelona, Obreria de Santa Cristina, 1977, p. 32. s'havia extraviat "en les disbauxes de l'estiu de 1936"; però, afortunadament, es va poder recuperar el mes de maig de l'any 2007.

5SAMLM - Memòria escrita pel rector Jaume Felip i Gibert sobre els danys ocorreguts pel temporal de 1607-1608. ST 83.31.18. Igual que pel cas de Lo Nou Redreç, l'original d'aquest document també s'havia extraviat a causa de les disbauxes ocorregudes a l'inici de la guerra civil de l'any 1936; però, juntament amb l'anterior document, també s'ha recuperat aquesta memòria. Com a curiositat, cal dir que sobre aquest text es conserven diferents transcripcions, i la més antiga es pot consultar a SAMLM. Fons Conill - donació família Fàbregas i Davi - S.T. 37.132.13. Es tracta d'una transcripció feta per Francesc Conill a l'any 1836.

6L'any 1999 es va poder recuperar l'antic fons de la Universitat de Lloret que, des de finals de la dècada dels anys trenta del segle XX, el custodiava la família Coll al seu domicili particular de Barcelona. Aquest fons, de gran interès per entendre la història medieval de Lloret, conté documentació en suport pergamí que abraça un període cronològic prou ampli: del 1346 al 1640. Per a més informació consulteu DABAN i MASSANA, Joaquim "El fons de la universitat de Lloret i els documents entregats pel Sr. Josep M. Coll i Robert", A Sesmond. Nº 2, Lloret de Mar, SAMLM, pp. 6 - 9. També cal tenir present l'article publicat el 13 d'octubre de 1977 a la revista "Lloret Gaceta" on un escrit anònim indicava: "Però l'arxiu municipal ja havia sofert altres pèrdues, car es permeté la sortida de molta documentació per a que un senyor de Barcelona la pogués estudiar i, al cap d'uns 45 anys, encara no s'ha retornat; és molt possible que ni aquell senyor ni els seus nets hagin fet l'estudi ni l'arribin a fer mai, perquè l'Ajuntament de Lloret no ha recobrat els llibres i documents, ni se li ha donat compte dels resultats de la "investigació".

7SAMLM - Fons Universitat de Lloret - Amortització de domini directe. Lloret, 1610 maig 2. S.T. 91.64. Vegeu, també PONS i ESPÓ, Margot El fons municipal en pergamí... p. 220 - 224

8SAMLM - Fons Universitat de Lloret - Censal mort. Joan Fradera i Pere Curús, juntament amb Bernat Pujol, jurats, síndics i procuradors de la universitat dels homes de Lloret, per tal d'obtenir diners per la fortificació de la vila i adquirir munició per la seva defensa, venen a Eloi Campdarà i Jacint Vernet, obrers i administradors de l'Obra de l'Hospital de Pobres de dita vila, un censal mort de 40 sous de pensió anual per un preu de 40 lliures barceloneses. Lloret, 1640 novembre 30. S.T. 91.69. Vegeu, també PONS i ESPÓ, Margot El fons municipal en pergamí... p. 241 - 247

9SAMLM - Fons Universitat de Lloret - Llibre del regiment y determinacions del Concell de la Universitat de la Vila de Lloret (1708 - 1807) S.T. 45.1

10xSAMLM - Fons de la Universitat - Requeriment del Gremi de Pescadors al Ministre de Marina del Districte Marítim de Mataró ST. 37.2.21. Vegeu també: Defensa de l' advocat Pere Serra a favor dels pescadors lloretencs. ST. 37.3.2; i Plet entre els pescadors de Lloret i capítol de canonges de la Seu de Girona / Revolta dels Joseps. ST. 37.109.1. Pel que fa a publicacions, podeu consultar MAS i MARQUÈS, Francesca La revolta dels joseps . Club Marina Casinet. Lloret de Mar 1988, pàg 58.

11SAMLM - Fons Universitat de Lloret - Revolta dels Joseps : Descripció dels passatges 1 a 14. ST. 37.2.22

12Tot i que en el llibre d'actes de la universitat de Lloret es constata que han estat arrencades unes fulles d'acords municipals entre el 4 de febrer de 1787 i el 26 de gener de 1803, no es pot establir una vinculació amb els fets esmentats; perquè, en tot cas, només haurien de faltar les actes del 1787 i 1788. SAMLM - Fons Universitat de Lloret - Llibre del regiment y determinacions del Concell de la Universitat de la Vila de Lloret (1708 - 1807) S.T. 45.1