Ves al contingut. | Salta a la navegació

Servei d'Arxiu i Gestió Documental

La imatge trobada o l'Origen de l'ermita de Santa Cristina

Llegendes i tradicions

Data

24 de juliol

Fet històric / tradició

Les primeres notícies escrites de l'ermita són de l'any 1354, si bé es tracta d'una autorització per Fundació Sta Cristinaemparar oficialment la recapta d'almoines per reconstruir l'ermita, fet que fa suposar una fundació anterior. Pocs anys més tard, tornem a trobar notícies d'una altra autorització episcopal per part del bisbe Bertran de Montrodon el 1376 amb la mateixa finalitat. 


El temple actual fou construït a finals del segle XVIII. Les obres es desenvolupen entre el 1764 i el 1772 seguint un projecte de Joan Baptista Oliver, mestre de cases. El temple actual es consagrà el 1781. 


Llegenda

Un vailet del Mas Passapera, casa d'aire senyorial que existia prop de la carretera de Blanes, pasturant uns bous a l'indret on avui hi ha situada l'Ermita de Santa Cristina, va trobar entre els arbres i arbusts del bosc una imatge de Santa Cristina. Sorprès, en donà compte al seu amo, i aquest, un cop segur del fet, per ell mateix, anà de seguida a posar-lo en coneixement del senyor rector. Aviat s'escampà la nova i van prendre la troballa per una aparició miraculosa. La clerecia i els veïns del terme traslladaren la imatge trobada a l'església parroquial -que llavors era a les Alegries- en solemne processó i la col·locaren en un lloc adient.

Un dia, tal volta el següent al del trasllat, notaren amb sorpresa que la imatge no es trobava en el seu lloc ni en cap altre de l'església vella, tot i cercar-la, cop a recop, per tots els racons.

No se n'explicaven la desaparició. No es podia pensar en un robatori, perquè la imatge era de fusta i no portava or ni plata ni res de valor que pogués excitar la cobdícia de ningú.
Aviat van sortir de dubtes. Algú va retrobar la imatge, però no pas allà on l'havia portada la devoció dels lloretencs, sinó en el mateix pujol, vora la mar, on s'havia fet trobadissa per primer cop d'una manera tan inexplicable com ara la seva desaparició de l'església vella.

Aquest fet donà a entendre als devots lloretencs el designi diví que santa Cristina volia romandre per sempre i ser venerada en aquell tocom mariner, i allà li fou erigit, al cap de poc, una modesta capella. 
 

Bibliografia

  • URRÉJOLA, Hermenegildo de, La capilla de Santa Cristina de Lloret de Mar. Imprenta de Subirana Hermanos, 1891
  • GALCERAN, Josep, El santuario de Santa Cristina de Lloret de Mar. Bosquejo histórico - descriptivo. Revista de Gerona, XVI, 1892
  • PONS I GURI, Josep Maria, El llibre de Santa Cristina, Obreria Santa Cristina (1977)
  • MARQUÈS, Josep Maria, Ermites i santuaris de la diòcesi de Girona. Diputació de Girona. 2000
  • DOMÈNECH I MONER, Joan, Noves aportacions a la història de Santa Cristina, Butlletí Obreria Santa Cristina 2003, Obreria Santa Cristina, 2003
  • FÀBREGAS, Esteve, Lloret de Mar, La historia marinera. El turlsme. - L'esperit, Biblioteca Selecta, Barcelona, 1959