24 de juliol i 26 de juliol

Fet històric / tradició

Aquesta dansa, també anomenada "de les almorratxes", es balla des de temps immemorial. Segurament, ve d'un antic Ball del Ciri, de presa de possessió de nous obrers (administradors).

Tot i que la música sembla un exponent del segle passat o del XVIII com a màxim, la dansa té arrels molt més antigues, amb indubtable ascendència àrab, com es pot comprovar per l'ús d'un gerret de vidre amb quatre galets, anomenat almorratxa, que els balladors porten ple d'aigua perfumada i que l'ofereixen, després, a la respectiva balladora. 

Si bé inicialment era ballat davant la casa del paborde (els representants a Lloret del Capítol de Canonges de la Catedral de Girona) a partir de 1970 es començà a ballar davant de la Casa de la Vila. 

Actualment, la Dansa de les Almorratxes es balla cada any els dies 24 i 26 de juliol. 
Els protagonistes són quatre parelles de balladors. Les noies van de llarg, elegantment vestides -generalment de blanc-, i els nois també surten ben mudats, amb vestits foscos. Les noies són les quatre obreres de Santa Cristina, que són elegides per un any. 

Els obrers, administradors de l'ermita de Santa Cristina, que són elegits per períodes de quatre anys i ja són homes d'una edat superior a les donzelles, es limiten, actualment, a entrar-les de bracet a la plaça, com qui les presenta en societat, i a traspassar-les, tot seguit, als quatre balladors que les mateixes obreres ja han escollit prèviament. 

Durant la primera part de la dansa, de música lenta i cerimoniosa, els components de cada parella ballen agafats de la mà dreta. Posteriorment, les quatre noies, recordant l'episodi de l'àrab i la cristiana, agafen l'almorratxa i la llencen a terra. Es diu que si l'almorratxa es trenca, la noia es casarà durant l'any següent. 

Acaba l'acte amb una música festiva, ben diferent de l'anterior, coneguda amb el nom de "Toquen a córrer".

Llegenda