Page 22 -
P. 22

INTENGió DE L'APOSTOLAT                   teixa solució: vindra el dia de la sega,

   Mes de jebrer.- Els govemants de les          o sia la fi. del món, i les males lierbes,
naciens.                                         que són els homes dolents, seran llan-

  Intenció mlssionera.- Que a Xiaa l'Es-         fades al /o c, { el blat, que són els bons,
glésia sigui allibcrada de perills.              seran portats al g raner, o sia a l'eler-
                                                 na felicitat.

                                                  · Admirem i adorem la Divina pro-
                                                 videncia, peró no abusem de la nostra
                                                 llióertat, perque Déu manifestara en

                                                 no3altres la seva justicia amb !'eterna

                                                 condernnació.

        EVANGELI                                           P regunta

            (S. Mateu, c. Xlll v. 24-30).            Un ella em confessava de COStS, je;
                                                  diria; jorr.a importants, i van posar-
1 ESÚS posa a les turbes aqu~sta pa-              me, com a penitencia, una friolera.
          rabola: cEl regoe deis cels és s~m­     Puc restar tranquil?
          bfant a un home qui setRbra el seu
camp de bona Jlavor. 1 mentrc els homes                    Resposta
dormicn, hi ana l'enemic d'ell i, a sobre,
entre el blat, bi sembra cogula, i fugí. 1 quan       I per que no? Quan Vós heu dit,
el blat pujava i feia fruit, Jlavors sortl aixi   en la confessió, el que us sembla
                                                  que heu de dir, i us heu penedit, tan
mateix la cogula. Els mossos van a l'amo          bé cúm sabeu, deis vostres pecats,
i li diuen: cSenyor, no sembrareu el camp         heu complert Ja vostra obligació, 1
de bona llavor? Dones, d'on ve que bi ha          heu acabat la vostra tasca.
cogula?>. cL'enemic ho ha fet>, els diu el!.
Els mossos que Ji diuen: cVoleu, dones,que           J~tjar de la gravetat de les culpes
hi anem i la triem?> No, diu, no fos que          i de Jes disposicions del penitent; do·
treient la cogula arrenquéssiu blat ·¡ tot.       nar· ne, o ;no, l'absolució; . imposar
Deixeu que creixi tot alhora a punt de sega,      una penitencia convenient i salúda·
i al temps de collir diré als seg2dors: Colliu    ble, són coses.-aquestes, que, no a
primer la cogula i lligueu-la a garbes pel        Vós, sinó al confessor, pertoquen.
foc, i el blat aplegueu-lo en el meu ~raner       Per tant, no us en preocupeu, i que-
                                                  deu tranquil,' després d'haver fet el
              La providenCia                      que a Vós tocava.

   Per qu¿ permet Déu que lzi hagi                   Ara, us direm. Perque us posaren
homes dolents sobre la terra? Per que             una penitencia lleu, Vós [creieu que
ordinariament no els castiga en aquest            el confessor ·no va entendre cosa de
món? Són aquests dos fets de mal                  gravetat. 1 aixo no conclou.
compendre i que han jet pensar en tot            . _La penitencia ha d 'ésser, més que
temps els homes reflexius. Dos jets,              convenient, saludable. Volem¡dir, més
pero, que demostren d'una manera                  que proporcionada als pecats, útil al
evident que /'home té llibe1 tat, i que           penitent. Sí, dones, el confessor ~
hi ha d'haver un judici i una altra
vida; perque Déu és just, i ni els bons
ni els dolents, obtenen en aquest món
el premi o castig que meteixen l/urs
obres. En el Salm 72, el salmista es
proposa a si matelx aquestes dues
qüestlons, i no troba enlloc més la so-
lució que tn la txistencia del judici,
i d'una altra vida. jesús en la para-
.bola de l'Evangeli d'avui dóna la ma-
   17   18   19   20   21   22   23   24   25   26   27