Page 3 -

nascur Reí deis jueus ; informats que era a Betlem prosseguiren el cami ser-
\'inl·lo3 de guia l'estrella; havent-lo trovat amb Maria, se postraren i )'ado -

raren oferint-Ji or, encens i mirra; l 'or coma Reí; l'encens coma Déu, i Id

rnirra coma home mortal. Aixis rambé'l crsitia en aques t dí a deu oferir a Je-
sús l'or de sa fé, creient -lo i confesant- lo com a l~ei immor!al deis sigles, i

frll de Déu semblant a Ell en tot; l 'encens de la seva oració com a Déu om-

nipotenl i Fill de l'Etern Pare; i la mirra de la morrificació creienf-lo home
rnortal com .nosallres.

Aquestos lres afortunats Reis després d ' haver cumplert amb la ::eva
devoció, avisals per un Angel se'n tornaren al seu país per un camí difereot
del qu'havien vingut, pera sostraure a jesús de la v enjanca d'Herodes.

La ciencia de la vida

Deis angels

102.-Exislencia deis á11ge/s.- Es de fe qu'existeix en uns sers ~spm­

luals i nobilissims, anomenats ~an gels. Parlen de la seva existencia les Sa-

gradesE scriptures i els Sants Pares; an ells se refereix el símbol Nice-Cons ·

tanfinopolita quan diu Déu es «Criador del ce/ i de la /erra, de les coses

Visibles i invisibles,» i de manera explícita que no deixa lloc a dubte, diu el

Concili de L etran: Déu cria del no-res, amb Ja seva virlut omnipoten/, les

criatures espirituafs i corpora/s, aixo es, els angels i el man i després

l'home.

105.-Nalurafesa deis angels. - Son criatures purament espiriluals i
immorlals, aixb es, completament deslligades de la m ateri a en sa naturale-

sa i en ses operacions. Per aixb son els sers més semblants a Déu, qui en

les .Sagrades Escriptures els anomena sos fills, per aquesta especial raó

de semblanca. '

104.-S' han aparegut molles v egades en form J humana, com ens

consta perla Sagrada Escriplura. Aixís s'aparegue a Abraam, a Tobías, a

les Maríes en el San! Sepulcre, als Apóstols en la A scensió de jesucrist.

ere., efe. Mes aquell cos huma amb que s'apareixien, no era un cos real i

verdader, sino un cos aparent, veníen a esser com un vel amb que s' apa-

reixren per a fer-se visibles al home.

També se'ls pinta amb tormes humanes, mes aixo, com se comprén,

lle fa pera ajudar a la imaginació i en virtu1 de les nJrracions de la Sagrada

Escriptura; se' ls pinta amh cares de noi o jove hermosíssim, pera desig-

nar Ja seva innocencia i ererna joven1ut; amb ales, pcr a sig nificar la seva

agilitar i presresa en cumplir la vo'unrat de Déu; amb arpes o alrres insfru-

ments a les mons, pera expresar qu'a1aben a Déu canlant 5cs glories; amb

cap sense cos per a indicai que son sers espirituals i inteJ·Jigents.

Cant del día de festa

Día d'alegria, día del Senyorl El diumenge fem memoria
que )'iglesia s'ompli tola de claror!
deis pobrets que al món hi h.a;
Oirn Missa recullida,
que Jesús es al aliar! el qui vulg ui entra a la gloria
si la Missa es ben oida qlle ' s portci xi amb ells el pa.
el Bon Déu hi sol parlar.
Díu d'alegria, día del Senyort
que t'l g lesia s ' om;:>li tota de

[claror!

Que'I repbs que Déu ens mana JosEP11 Pi\íll\DEDJ\, P vre.

siga bo de disfrutat

que als treballs de la setmana

Déu hi posi avui la mal