Page 26 -

La Principal d'Olot ja fa una cinquantena llarga d'anys
que porta les seves sardanes a la nostra festa deis Per-
dons, llevat d'aquests dos darrers anys per culpa de les li-
mitacions pandemiques; una mostra del problema general
que ha tingut la cultura a tot el país, tot i que nosaltres el
centrem en el tema sa.rdanista.

Dins els rengles de la cobla garrotxina, hi trobem en
Josep Loredo, tenorista i un deis destacats esp ecialistes
aétuals d'investigació del món de la cobla i els músics deis
nostres dies, i cronista de La Principal d'Olot.

Dins aquesta cronica, trobem que el 29 de juny del

2020, varen actuar a Recasens, a l'Alt Emparda, i s'apunta

que la darrera actuació havia sigut la de la festa lloreten-

ca deis Perdons, el mes de febrer; per tant, quasi quatre

mesos d'inactivitat total, amb tot el que aixo comporta:

sense assajos col-lectius, només cadascú a casa seva man- Si no hi ha entrebancs, sembla que el virus es va con-

tenint-se en forma amb el seu instrument i poca cosa més, trolant i totes les activitats economiques, també les cu1 tu-

i sobretot, la manca de cap ingrés per aquesta activitat i rals, entre elles la sardana, van recuperant-se lentament

" sense aj ut economic de cap mena. del sotrac, tot i que les precaucions encara limiten en gran

e

man era aquestes activitats. Davant del problema, pero, la

manera rnés rapida d'avanc;ar cap a la normalitat desitja-

da, és anar poc a poc.

Aquesta festa major, la prograrnació pe! que fa a la
música i la dansa, sernbla que s'acosta en part a aquella
normalitat desitjacla , recuperant tot el que es pugw pe!
que fa a la Festa Major. Aquesta norrnalitat, pero, porta
o associada una prudencia que durara ternps. Estem a l'ini-
ci, sí, pero difícilrnent tot tornara a ser com abans, han
quedat pel carní massa fets i sobretot gent, i aquests no
és recuperaran .

En arribar al julio!, alguna activitat amb cobla treu el El primer document que tenim ele Santa Cristina, del
cap tírnidament. A Lloret , vuit ele les audicions deis dis- 1354, era una autorització per recaptar almoines per il-
sabtes es duen a terme en format de concert, en lloc tan- lurninar i adornar decentment !'ermita que, pel que sem-
cat. El pati de l'Erol de la parroqwa va ser un lloc ideal, bla, havia patit uns anys clllícils amb rnotiu ele la pesta
amb controls ele temperatura, distancia, neteja ele mans, negra del 1348. Ara, 672 anys després , hem tingut una
etc. Aquestes audicions van ser els únics actes cluts a ter- n ova pesta com aquella , tot i que les conseqüencies no
me, amb totes les precaucions possibles, de la trentena han afectat !'ermita en si, sí que ho ha fet a la seva activitat
d'actes lloretencs on intervé la cobla. i la seva gent.

Com varem comprovar de l'Obreria mateix, vam patir Un conegut va dir que, "era un any per oblidar, pero
l'anul· lació de la Festa Major pe! que fa a la música, passa- que mai oblidarem...", em sernbla un missatge potent i
des, processó, Ball de pla<;a, les Sardanesa !'Alba i, aquest indiscutible que cal tenir en compte. •
2021, també e ls Perdons.

Durant aquests cla rrers dos anys, Lotes les altres activi-
tats Uoretenques han patit ele ple e l problema, les festes a
les Alegries, l'Aplec de la Sarda na del maig, el concurs ele
colles sardanistes i un llarg etc., tots han patit les conse-

qüencies de la pandemia, ren tarcant que a tot e l país, els

tres mil actes amb cobla que aproximadament s'hi cltúen
a terme al llarg de l'any, varen quedar redüits a uns t res-

cents, per tant, el tema ha sigut greu i complex, i !'ha patit
tothom. No cal parlar del teixit productiu. Aquesta crisi

trigara a recuperar-se i la ressaca lamentablement sera
llarga.