Page 22 -

22 LA MARINA
El Blanes dels Masos al Blanda 19
blanes
D’entre les cinc recerques que d’una aquarel·la de l’any 1965
composen el gruix més impor-
tant de la revista de l’Arxiu Mu-
nicipal, destaca el primer estudi
inèdit fins ara sobre la impor-
tància agrícola de Blanes, entre
els segles XIV i XVII. Signat per
Joan Baltrons i el mateix director cas reivindica la figura d’un per- ble homenatge a Ferran Agulló,
de l’arxiu, Antoni Reyes, s’apro-
xima al territori que s’estenia
més enllà de les muralles de la
vila durant la baixa edat mitjana
i part de l’època moderna, i que
tenia els masos com a nucli vital
central.
En parlar de mas no es refe-
reixen al concepte actual de casa
de camp, sinó a una explotació
agrària que pot tenir terres de
conreu, boscos, pastures i també
una casa.
«El tema central tracta de
la importància agrícola de
Blanes, entre els segles XIV
i XVII»
Per evidenciar la importàn-
cia d’aquest article de recerca,
la portada de Blanda reprodueix
una d’aquestes antigues exten-
sions agràries: Mas Domènech,
avui desaparegut. Ho fa a través
Autors de les recerques, autoritats i personal de l’Arxiu. Foto Yoyo
signada pel pintor blanenc Joan
Padern. Així esdevé un home-
natge pòstum a l’artista que va
morir l’any passat.
Un altre article que en aquest
sonatge històric que l’autor –Ai-
tor Roger, historiador i tècnic de tejar el nom de la Costa Brava des del municipi. Un d’ells és L’As-
l’Arxiu– considera injustament
tractat, inclou una interessant
proposta per esmenar-ho. Es
tracta de crear el Mirador Cam-
Per Sant Josep, verdeja el cep
Ses Vernes Rosat
L’antiga dita popular recorda
que a mitjans de març els ceps
comencen a ensenyar algun
brot.
A la vinya de Ses Vernes de
Blanes tot està preparat per
a rebre aquest anunci de
primavera que són els primers
brots. Després dels treballs
d’hivern i sobretot després de
la poda que aquest any han fet
uns especialistes empordanesos,
un cop recollits i cremats els
prodon-Agulló, un privilegiat
indret situat sobre la badia de
Blanes, en el promontori situat
entre el Jardí Botànic Marimur-
tra i el Convent.
Es tractaria de retre un do-
conegut perquè va ser qui va ba-
de Blanes, i a Francesc Campro-
don, que en canvi no ho és tant.
Camprodon va ser el propietari
de l’emblemàtic Convent, va es-
sarments de l’any passat, (a
Blanes se’n diuen tòries) ara
toca esperar la brotada.
S’ha podat “a dos ulls” o “poda
curta”, deixant dues gemmes
productives a cada “dit”.
Quan la saba de la planta
comenci a apretar, a cada
gemma li sortirà un borró que
serà el nou sarment. Aquest
sarment farà tres menes de
brots: pàmpols, circells i raïms.
criure diverses obres –entre elles dictadura de Francisco Franco.
l’exitosa La tornada del Titó-, va
ser diputat al congrés de Madrid
i va fer la carretera de Blanes a
Arbúcies passant per Hostalric.
La resta d’articles també fan
interessants aportacions sobre
diversos aspectes de la història
sociació de Caps de Família de
Blanes, a càrrec de Pere Reixach,
que tracta sobre els primers indi- del segle XIX: Crema de brou de
cis de participació ciutadana que
Amb aquests raïms, farem el
cava de Ses Vernes i el Blanes
Signature de 2017.
març DE 2017
va haver-hi durant la transició,
un cop tancat el període de la
El també historiador i tècnic
de l’Arxiu, Joaquim Roura, se-
gueix amb la seva sèrie dedicada
a destacar diversos aspectes del
segle XVII al municipi selvatà
parlant en aquest cas de Penúria
i violència a Blanes a principis
del disset. Un altre col·laborador
habitual, Pep Vila, recull tres
receptes de rebosteria blanenca
pa, crema de llet i menjar blanc.
«La portada és una
aquarel·la de Joan Padern
del 1965»
En l’apartat de biografies, Albert
Ros, fa una repàs a les pesques
excepcionals al port blanenc du-
rant els darrers 80 anys, en base
a la seva experiència. Per la seva
banda, Joaquim Ponsdomènech
signa l’altre perfil biogràfic so-
bre la nissaga de Cal Sargento,
una família de pescadors molt
coneguda. Es tracta d’un article
publicat també com homenatge
pòstum, ja que l’autor va morir
l’any passat. yy