Page 21 -

AGOST DE 2016
Millores a l’Escola Quatre Vents
BLANES
La Generalitat ha destinat
120.000 euros per construir un
edifici annex on s’ubicarà un as-
censor i per ampliar els serveis
adaptats.
Les obres, que han començat
aquest juliol, està previst que es-
tiguin executades en un termini
de quatre mesos. Després de la
licitació efectuada, l’empresa que
ha obtingut una major puntuació
ha presentat una oferta per un
import total de 96.665,28 euros,
el que ha suposat una rebaixa de
prop de 25.000 euros.
«Es col·loca un ascensor
i es milloren els serveis
adaptats»
L’estructura que s’ha de cons-
truir anirà adossada a la paret
lateral dreta del pati central de
l’escola. Per aquest motiu, en coin-
cidir amb un Casal d’Estiu s’ha
acotat i tancat tota la zona on es
treballa perquè la canalla no hi
accedeixi, i així es pugui treballar
amb seguretat.
Fa dos anys, l’Ajuntament de
Blanes va fer arribar als Serveis
Aquest estiu, refresca‘t amb el nou Cava rosat de Ses Vernes
Blanes Signature
Al segle XVI els europeus van
portar el cep (vitis vitífera) a
Amèrica.
Al cap de tres-cents anys, la
planta s’havia aclimatat al nou
continent variant lleugera-
ment la seves característiques
de forma que havia esdevingut
resistent a l’oidi (un fong de
nom popular “cendrosa”), com
també va resultar insensible a
un insecte americà, inexistent
a Europa: el daktulosphaira viti-
foliae (fil·loxera).
Des de llavors cap aquí hi ha
hagut moltes i greus compli-
cacions per a la vinya a europa.
Tot va començar quan al 1863
Estat de les obres a principis d’agost. Foto Yoyo
Territorials d’Ensenyament de la
Generalitat de Catalunya a Gi-
rona una petició de millora molt
específica relacionada amb l’Es-
cola Quatre Vents. Es demanava
poder dotar el centre escolar amb
un ascensor que comuniqués la
planta baixa amb el primer pis,
així com ampliar el servei de la-
vabo adaptat. Ara, la demanda ha
estat satisfeta.
El regidor d’Educació de
l’Ajuntament de Blanes, Albert
Amèrica i la vinya.Una relació complicada.
es van importar uns ceps
americans. Ho van fer perquè
sabien que no agafaven la
cendrosa. No sabien que amb
els ceps portaven un insecte
de mida insignificant (aprox
1mm) que havia d’arrasar
tota la vinya europea. Havien
importat “la capsa de pando-
ra”: la terrible fil·loxera que va
destruir absolutament tota
la vinya del vell continent. La
fil·loxera afecta les arrels dels
ceps europeus, en canvi als
ceps americans les arrels no en
surten perjudicades.
El nou habitant va escam-
par-se per tota europa, sense
deixar ni un cep productiu.
Durant anys els viticultors
Sanz, s’ha mostrat satisfet amb
l’inici dels treballs: “És molt gra-
tificant que, de tant en tant, els
qui ens relacionem amb el món
educatiu rebem bones notícies
que compartim amb la comu-
nitat. Pot semblar que aquestes
obres no tenen importància, que
són petita cosa, però de ben segur
són un avenç per a tots els usuaris
i usuàries que se’n beneficiaran a
partir d’ara. Per ells no es tracta
de cap petitesa”.
francesos van anar comprant
raïm a les zones encara no
contaminades, que al cap de
poc temps també van ser ata-
cades. Alguns Bordalesos van
comprar o arrendar terres a La
Rioja, quan encara no hi havia
arribat l’insecte. Des de llavors tra problema i és que amb els
que la comarca va adoptar
l’estil de fer vins negres dels
francesos.
Per curar el desastre es va se-
guir el pas lògic, replantar tota
la vinya europea amb ceps
americans. Això es fa agafant
un “peu” (la part baixa del cep
i les arrels) i empeltant-li una
“tòria” de les varietats locals
(xarel·lo, pansa, chardonnay, ull diu, ruixant les vinyes amb
de llebre, garnatxa, etc).
12 de setembre
El proper curs escolar 2016-
17 començarà el 12 de setembre a
Primària i Secundària.
Els cicles formatius de grau
superior, escoles oficials d’idio-
mes i formació d’adults podran
començar el curs fins el dia 19 de
setembre.
Amb caràcter general, l’horari
lectiu dels centres a infantil i pri-
El problema de la fil·loxera es
va resoldre i europa va tornar
a tenir vinyes productives. Avui
es segueix plantant les vinyes
amb “peus” americans.
El remei però portava un al-
ceps americans venia un altre
polissó: el fong plasmopara
vitícola (mildiu) contra el que
els ceps europeus tampoc te-
nien defensa.
Per segona vegada des
d’amèrica venien enemics
mortals per la vinya. Des de
llavors que els viticultors es
defensen com poden del mil-
sulfat de coure.
LA MARINA 21
mària serà de nou del matí a dos
quarts d’una del migdia i de tres
de la tarda a dos quarts de cinc de
la tarda. En els centres que el De-
partament determini, es comple-
tarà l’horari lectiu amb una hora
diària a tots els alumnes, amb
l’objectiu que l’alumnat reforci les
competències bàsiques. Alhora,
els centres públics programaran,
en horari no lectiu, unes hores de
suport personalitzat per aquells
alumnes que ho requereixin i se-
gons els criteris establerts per En-
senyament.
«El curs 2016-17 començarà
el 12 de setembre»
En el marc del calendari els
centres disposaran de 3 dies fes-
tius de lliure disposició que es po-
dran fer repartits en els diferents
trimestres i que no poden coin-
cidir amb els d’inici i final de les
classes ni amb els immediatament
anteriors o posteriors als períodes
de vacances escolars.
Les classes acabaran el 21 de
juny i les vacances de Nadal seran
entre el 23 de desembre i el 8 de
gener, i les de Setmana Santa entre
el 8 i el 17 d’abril. yy