Page 10 -

Fons documentals
El fons patrimonial de
l’Agustí M. Vilà i Galí
Joaquim Daban i Massana
Cap del Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar
El compromís per la recuperació i protecció
dels fons documentals privats
L’Agustí M. Vilà provenia d’una antiga nissaga marinera que va
generar i conservar un ric patrimoni documental i que ell custodiava
curosament al seu domicili particular (correspondència, quaderns
de bitàcola, escriptures notarials, llibres de comptes...). Sens dubte, conservar al seu domicili particular determinada documentació
aquesta circumstància degué estimular la seva curiositat fins al
punt que, un cop arribada l’edat de jubilació, va voler investigar
sobre l’origen i la història dels seus avantpassats; i és per això que
es va dedicar a netejar, llegir, ordenar, numerar i classificar tots i
cadascun dels documents que guardava en diferents carpetes: els
transcrivia, n’extreia la informació més interessant, els relacionava,
els digitalitzava... Però, un cop estudiada al detall la seva història
familiar, també va voler fer-ne una anàlisi molt més àmplia que li
permetés contextualitzar la vida social, política i econòmica dels
seus avantpassats per poder conèixer molt millor la història del
seu poble i del seu país. Fou llavors quan va iniciar-se en el món
de la investigació històrica que el portà a visitar un munt d’arxius
públics i privats.
Sens dubte, el contacte assidu amb la documentació històrica el
va sensibilitzar envers la protecció i recuperació de patrimonis
documentals privats que es podien conservar a la nostra població.
En aquest sentit, l’Agustí M. Vilà va ser un gran col·laborador
d’aquest Servei d’Arxiu Municipal perquè va promoure l’ingrés de
diferents fons documentals: el fons Tomàs i Maig, el fons Conill,
el fons Sardà-Forest, el fons Coll (que incloïa el valuós fons de
pergamins de l’antiga universitat de Lloret de Mar)...També, essent
president de la Confraria de Sant Elm, va gestionar la digitalització
i microfilmació dels llibres sagramentals de la parròquia. Llavors,
l’any 2000 va fer possible un acord a tres bandes entre la parròquia,
la confraria de Sant Elm i l’Arxiu Municipal, en què la Parròquia
permetia que el personal de l’Arxiu seleccionés i descrivís els
llibres sagramentals que havien de ser digitalitzats i la Confraria
assumia les despeses de tot aquest projecte. Com a contrapartida,
s’entregava una còpia de la microfilmació i la digitalització a la
Parròquia, a l’Arxiu Municipal i a la pròpia Confraria de Sant Elm.
A partir d’aquest projecte es posava a l’abast dels ciutadans tota
la informació recollida als llibres sagramentals lloretencs del segle
XVI al XIX, i alhora, s’aconseguia protegir aquests llibres de la
manipulació d’usuaris i investigadors.
Però l’Agustí M. Vilà, que es preocupava per la protecció i
recuperació del patrimoni documental lloretenc, també va
ser conscient que no podia quedar-ne al marge i que, per tant,
també havia de procurar la bona conservació del seu patrimoni
documental familiar. Així, a finals dels anys noranta va començar
a plantejar-se quin havia de ser el destí del seu fons familiar, i fou
llavors quan inicià un seguit d’ingressos documentals a l’Arxiu.
Al principi van ser petites aportacions: una col·lecció de cartells
i prospectes dels anys cinquanta i seixanta, un plànol original de
l’església parroquial de l’any 1876, una documentació digitalitzada
vinculada al capità AntoniVilà i Balmanya..., fins que l’any 2004 va
cedir formalment bona part del seu fons documental familiar dels
segles XVIII i XIX, juntament amb tota la documentació que havia
Acte de cessió del fons documental per part del Sr. Agustí M. Vilà i Galí.
Data: 26 de novembre de 2004.
Procedència: SAMLM (M. Assumpció Comas)
anat recollint a diferents arxius de Catalunya i que havia utilitzat
per a l’elaboració dels seus estudis històrics. Tot i això, va voler
que tenia en gran estima: la correspondència del seu pare, les actes
notarials de principis del segle XX, la biblioteca eclesiàstica del
seu oncle i els quaderns de bitàcola de les diferents embarcacions
en què havien participat els seus avantpassats. Gradualment, però,
també va anar ingressant aquesta documentació i, com us podeu
imaginar, aquestes darreres aportacions les vivia com un comiat.
Però, no obstant això, ell va ser plenament conscient de la seva edat
i del seu delicat estat de salut, i per aquest motiu va voler assegurar
una adequada conservació de tot el seu fons familiar.
La classificació general del fons Vilà
El volum global del fons patrimonial que va dipositar l’Agustí
M. Vilà abraça un període cronològic ben ampli: des del 1683
(el protocol notarial de compravenda d’una peça de terra “en
lo lloc dit Boadella”) fins al 2014 (amb articles que va deixar
inèdits). Tota aquesta documentació es conserva, actualment,
en 63 capses normalitzades d’arxiu (que ocupen 6,3 metres
lineals de prestatgeria). Encara que bona part d’aquest fons
documental estigui en suport paper, cal destacar que una gran
part de la documentació històrica (des del s. XVII a principis del
XX) va digitalitzar-la personalment i ens en va entregar els fitxers
corresponents a través de tres discos òptics.
Entre els principals productors documentals del fons familiar caldria
destacar-ne els següents: el capità Agustí Conill i Sala (1792-1855),
el capità Antoni Vilà i Balmanya (1835-1880), el capità Agustí Vilà
i Conill (1865-1900), el capità Antoni Vilà i Conill (1870-1873),
la família Saragossa (1683-1869), les famílies Comes, Capdevila i
Serra (1760-1887), la família Conill (1713-1879), la família Pujol
i Galí (1854), i la documentació generada pel mateix Agustí M.
Vilà i Galí (1955-2014).
L’Agustí M.Vilà va ordenar, classificar i descriure la major part de la
documentació històrica, i va elaborar un inventari molt exhaustiu.
Des del SAMLM vam voler respectar els paràmetres generals de la
seva classificació i vam procurar adaptar-la a l’estructura arxivística
que s’utilitza en el nostre Servei d’Arxiu (fent unes mínimes
modificacions en el sistema de classificació i localització).
La documentació va arribar en molt bon estat de conservació i no va
ser necessari aplicar cap mena de tractament per a la desinsectació,
ni cap procediment especial de neteja dels documents.
10 A b r i l 2 0 1 6