Page 5 -

EL M A R

LA
PLATJA
DE
PENALS

J__^ steve Fàbregas, home de cor i de passió, cordialíssim, erudit PO ESíA
I i preocupat pels problemes lloretmics, es mostra ben taxatiu:
Loa a la
ka d'ésser, no Fanals, sinó Fenals. El noin de la platja no vé
de les caixes amb cares de vidre dins les quals caixes hi ha un llum conquista
a l'abHc del vent, sinó de la planta graniinica, abundant en els in-
drets marítima, anomenada en castellà "cerHllo" o "triguera bor- espanola
de'* i Que, segons el mateix Fabra, s'esc7Íu en català fenal.
Era fuerte como la estirpe de los héroes,
Fenals, doncs, tot i que hagi estat popularitzada una ortografia de sus pechos nacieron gigantescas hazafias,
deficient. L'al.htsió a fanals pot desoHentar. La determinació de la puso el númen guerrero en los riscos indianos
planta, en canvi, és del tot lògica. y corono su frente de laudos y esperanzas.
Tras la lanza y la pica Uevó detrés las cruces,
Des de la banda de terra, F&nals té una bona entrada: un arc las sandalias frailimas siguieron a las lombardas.
que introdueix a un parc. Es un parc que prese^ita un gran benefici: el monje se hizo Cid y el guerrero, Francisco,
el de l'ombra. La produeix&ïi bons arbres: pins-abets, eucaliptuSi bautizando con sangre una raza dorada.
Els arbres fan com un temple de silenci; un teinple concret, descan- Desde el pico a la fragua, desde el mar a la tierxa
sador de les imm-ensitats, descansador de la llum massa ci-ua, sobre- esmalto de valores las estrellas incaicas,
tot a l'estiu, del sol. realizó grandes gestas, tuvo errores amai^os,
y vivlendo de guerras hizo amor la batalla.
Un parc, també a terra, tractat amb molta cura. Tot, net, con. Nadie como ella pudo conquistar continentes,
sortit de la capsa. Un parc, altrament, no pla sitió inflat pel centre. solo gusto su arrojo victorias alejandras:
Al cim del montícul, un hotel. espada y cruz fundieron bronce de campanarios
y los templos nacieron junto a escuelas
Per anar a la platja s'ha de fer, per un camí còmode, una gira-
gonsa. La platja és espaiosa, atrib un tou de sorra ingent. [monàsticas.
Fue la raza escogida por Díos y por los hombres,
De seguida, però, vé una ganyota. La produeix un gran mur, para en las tierras vírgenes cimentar las Espanas
com la paret d'un frontó, del tot llis i rebotador. Es sobre la platja fue acero hecho estandarte bajo azules reílejos
m.ateix, extens, alt, dominador. No significa el restdtat, és clar, d'un y fieros corazones bajo cotas de malla,
caprici: serveix per possibilitar una esplanada als darreres de Fue, en fin, la glòria que acompana al cortejo
l'hotel. Trenca, tanmateix, tota l'iiarmonia del lloc, harmonia feta triunfal de la victorià, que Ruben pregonarà;
de corbes, abarrocades, i del g7'uix de les copes dels arbres, arbres por eso es hoy la meta de nuestros suenos épícos
de població per^iuvnent. y el ideal hispànico que al Quijote guiarà.

Fenah no és un simple descens a l'aigua, una platja tancada, MIGUEL PÉREZ CAPELLA
limitada. Exceptuat el montícul sobre el qual hi lia l'hotel, res no
atura l'esguard. En primer terme, la vegetació. Després, molta pro-
funditat, sense cap teló de fons. L'esguard pot anar lluny no només
en direcció a la mar. També pot projectar-se molt enllà terra en^
dins, alçat arran dels arbres immediats, vol&iant per damunt de la
plana.

Tot, ampli, reculat. Ampli i reculat, també, arran de mar, tant
cap 0, la banda de garbí com a la ba7ida de llevant. A llevant, urna
gran punta, plena de pins. La proporció hi és exacta: proporció
entre el tou de sorra i la dÍ7nensió de la roca. Es com si la punta
determinés la platja: punta alterosa i de granis dimensions, i el
sorral exteiis, groixut, suficient per a la quantitat de gent, enca/ra
que sigui d'un registre alt, que vulgui ajeure-s'hi.

JORDI E L U S

- 5—