Page 12 -
P. 12
Fons documentals
Pergamins vinculats segle XII (un del 21 de març de 1152) fins al segle XVII (el més
a Lloret a la Biblioteca modern, un de l’1 de desembre de 1632). A part de l’esmentat
de Catalunya pergamí del segle XII, n’hi ha tres del segle XIV, nou del segle XV,
onze del segle XVI i cinc del segle XVII.
El fons del marquès de Saudín i la col·lecció
Pel que fa al contingut d’aquests documents, sis d’ells corresponen
de Joaquim Miret i Sans a la venda de trossos o peces de terra, camins, vinyes o drets sobre
un terreny; quatre corresponen a vendes de censals morts; quatre
Joan Domènech Moner més a reduccions de tasques, delmes o censos; dos a establiments
de terres; dos més a divisions de propietats; i també hi ha dues
Des d’aquestes pàgines de la revista Sesmond, els diversos àpoques, o sigui rebuts: una del dot de casament que aporta la
investigadors ens anem esforçant a fer aportacions de nova dona i una altra del pagament de 10.000 sous a un senyor feudal;
documentació –de la qual, al seu torn, es poden treure noves una sentència arbitral referent a una querella sobre propietats
dades– i a anar descobrint i divulgant on hi ha fons per treballar entre gent de Lloret i de Blanes; una definició de propietats; una
i ampliar la nostra petita història. És així com, per comentaris recepció de censos; una renúncia; una venda a carta de gràcia;
d’amics com ara Mario Zucchitello, que hi fa la seva recerca uns capítols matrimonials; una actuació sobre el delme; i un
referida a Tossa, i amb la col·laboració de l’eficient gent de la reconeixement de pagament de censal mort.
casa, especialment de la Sra. Reis Fontanals, ens hem adonat
que a la Biblioteca de Catalunya, institució que no necessita ser És evident que l’estudi dels diversos documents –fins aquí només
presentada tant pel seu prestigi com per la quantitat de fons de ens hem basat en el regest– permetrà conèixer amb més detall
tota mena que salvaguarda, existeix una notable col·lecció de protagonistes, situacions, àmbits d’actuació, notaris, etc., i deduir
pergamins que parlen d’una manera o altra de Lloret, una part causes dels diversos actes: vendes per tal de fer diners o superar
dels quals tenen digitalitzada, de manera que el document es endeutaments, reduccions d’imposicions per manca de capacitat
pot consultar directament via Internet, del qual hi ha un regest de poder pagar –per tant, terres ermes o afectades per males
o resum del contingut que l’acompanya, i que es pot transcriure, collites–, establiments per part dels senyors directes per tal que els
traduir, estudiar i buscar-hi tots aquells elements que ens poden que seran senyors útils facin rendir les terres, i un llarg etcètera.
il·lustrar sobre els temps pretèrits del nostre terme municipal.
Manejant aquesta documentació hom es familiaritza amb la
La Biblioteca de Catalunya disposa d’uns tres milions de volums terminologia de l’època. Hem vist com es parla de censos o
en diversos suports (llibres, revistes, diaris, microfitxes, gravats, imposicions; censals o préstecs encoberts, que rebien el nom de
mapes,enregistraments sonors,vídeos,documents antics...).L’any censals morts quan tenien un interès assignat a perpetuïtat fins
1991 la catalogació es va informatitzar, cosa que fa més còmoda que s’hagués retornat tot el diner; de delmes i tasques, o sigui
la consulta. Pel que fa als pergamins, se’n van digitalitzar 14.748, cobraments sobre les collites (una dècima i una onzena part,
i n’hi ha més de catalogats que encara no estan digitalitzats, tot respectivament); de pagaments a carta de gràcia o sigui amb dret
i que no signifiquen una quantitat gaire elevada. D’altra banda, del venedor de tornar a adquirir el que venia; d’establiments o
encara tenen alguns pergamins, uns 500, que no han estat ni cessions efectuades per un senyor a un inferior a canvi d’un cens
catalogats, atès que encara s’han d’aplanar i restaurar prèviament, i, a vegades, un dret d’entrada; de capítols matrimonials, una de
i les retallades pressupostàries no ho fan fàcil. Aquests pergamins les institucions més característiques del dret civil català, que eren
per catalogar provenen bàsicament del fons de l’antic Hospital acords entre famílies quan es concertava un matrimoni deixant
de la Santa Creu –edifici on es troba ubicada la biblioteca– i lligades les relacions jurídiques per les quals es regiria la parella,
del marquesat de Moja. Tot i que la procedència, a vegades, és etcètera.
desconeguda, el fons de pergamins de la Biblioteca procedeix
bàsicament, com hem dit, de l’antic Hospital esmentat (més de S’endevina que més d’un pergamí ha fet el camí junt amb algun
5.000 pergamins), del fons del marquès de Saudin (uns 3.500), altre –per tant provenen del mateix lot– com podem suposar en
del marquesat de Moja (uns 2.500), de la donació de Joaquim el cas del pergamí del 25 d’agost de 1598 en què es concerten
Miret i Sans (uns 2.500) i del comtat de Solterra (uns 1.600). els capítols matrimonials entre Marc Alemany i Maria Anna
Oliva en virtut dels quals el pare d’aquesta aporta com a dot
Els que hem detectat referits a Lloret provenen del fons del 500 lliures i dues caixes “de monja” i el pergamí o àpoca firmada
marquesat de Saudin i de la col·lecció de Joaquim Miret i Sans. per Marc Alemany, mercader de Blanes, resident a Lloret, al seu
Aquest personatge,sigui dit de pas,era una persona molt entregada sogre Miquel Oliva pel dot rebut, que porta la mateixa data. O
al món dels arxius. Va néixer i morir a Barcelona (1858-1919) i els pergamins de 20 de juny de 1461, de 7 de setembre de 1461
fou el 1892 quan començà a investigar els arxius del nostre país. i dos del 7 de maig de 1482, referits a la família Bisbe, la majoria
Fou membre fundador de l’Institut d’Estudis Catalans i un dels ferrers, de Blanes, que comporten la venda d’un camí, la reducció
principals organitzadors del I Congrés d’Història de la Corona de tasca per part del prior del monestir de Sant Salvador de Breda
d’Aragó. Fou el descobridor, l’any 1904, del text més antic escrit sobre aquelles terres, i la posterior divisió del terreny en dues
en català, les Homilies d’Organyà. Va deixar una vastíssima peces entre els fills i la concòrdia corresponent per evitar plets
bibliografia i, del seu recorregut pel món dels documents, aplegà futurs.
els 2.500 que avui figuren cedits a la Biblioteca de Catalunya,
com hem comentat. Aquests documents darrers són els que hem treballat de forma
especial per raó de la ubicació del terreny a l’entorn de Santa
Com un primer tast, i a reserva d’aprofundir en el tema i ampliar- Cristina, dita llavors també Vallarnau, a fi de poder fer alguna
ne la informació, podem dir que a la part digitalitzada veiem aportació publicable en el butlletí de l’Obreria, que té cura de
pergamins referits a Lloret que cronològicament abracen des del l’ermita de Santa Cristina.En tot cas,aquí podem dir que,pendents
encara que es pugui fixar amb major exactitud la situació d’acord
amb les afrontacions de les peces que els documents descriuen en
12 M a r ç 2 0 1 3
