Page 12 -
P. 12

A punt de follar els raïms                                              Autor: J.B. Gallissà. Procedencia: SdAM  Gallissà. Donació familia Sala.

La fotografia ens mostra certament una petita part de tot el procès     raïm, dintre de les pròpies samals que les havien transportât o
de la fabricado del vi casóla, l'operació de pesar el raïm transportât  dintre dels cups. Haig de dir que el mètode que contenia més
en samáis des de la vinya al celler abans de ser abocat al cup per      encant, més poesia, si voleu, era quan els homes es descalçaven
ser follai, una de les moites escenes d'un ritus que si bé es repetía   i amb els peus tal com venien de la vinya s'introduïen dins de les
any darrera d'any era espérât com un esdeveniment, com una              samals mig plenes i emprenien una mena de dansa, giravoltat
festa, com segurament es mante en les zones vitivinícoles actuáis,      sobre ells mateixos ensems que recorrent tota la superficie que
que el pas dels temps i d'altres circumstàncies producte de la          limitava l'interior de la samal. L'encant de follar en el cup era
vida moderna, han fet que hagi quedat reduïda en el nostre poblé        quelcom diferent; ja no era un sol home com dintre de la samal,
a algunes mostres testimoniáis i al record d'un passât, en que en       eren uns quants que es repartien sobre el cup; era com una
molt dels nostres carrers es respirava la flaire de la brisa que        representació d'un ballet en que els balladors amb el seu trepig
desprenien els carros que la transportaven, o que s'escapava dels       dels raïms oferien una suau melodia que tindria per acabament
cellers on es produiria el vi.                                          el final més fort quan la brisa es deixava caure al fons del cup.

El ritus començava amb la verema a començament de la tardor.            I de les samals i del cup en sortiria el most que un cop soferta
Homes i també dones amb el cos vençut vers el ceps, com una             una primera fermentació, en les tines o en el propi cup, seria
salutació cerimoniosa abans de llevar-los el seu fruit, anaven          traspassat a les botes on acabaria la definitiva transformació,
emplenant primer els cistells i paners per tot seguii anar a abo-       que seria el senyal de que el fruit d'aquelles plantes que la
car el seu contingut a les samáis preparades per ser carregades         mare Natura ens ha régalât s'havia convertit en aquell nectar,
en el carros que les transportarien al celler. Com que l'operació       el vi, que hom diu que és divi perquè del cel ens va venir.
s'allargava, les dones o les filles dels veremadors els portaven,
vers al migdia, una mica de dinar en carmanyoles dintre d'un            Aquestes escenes que acabem de resumir son també records
cabás, sensé oblidar la bota de vi per reposar el que s'hauria          de la nostra infantesa, de quan fa ben bé setanta anys anàvem
consumit al llarg de matí per refrescar la gorja que la calor i el      a tallar raïms a les vinyes que els nostres pares posseïen a Sa
treball l'havien ressecat amb excès.                                    Roca Grossa i a Sa Boadella, raïms que tot seguit eren
                                                                        transportats a casa de la nostra èvia materna, a Can Querba,
I el ritus continuava en arribar al celler, d'una manera ben diferent;  de la quai, de la seva planta baixa convertida en celler,
ja no seria a pie aire, ara els nostres pulmons ja no respirarien       mantenim un bon record del trepitjat dels raïms en les samals
l'aire frese de la matinada o l'ardent calor a mesura que el sol        primer i en el cup que més tard el nostre pare va fer construir.
guanyava alçada sobre l'horitzó, no, ara la propera part es
desenvoluparia dintre del celler. S'havia de trepitjar, de follar el                                                            Agusti M. Vilà i Gali

Edita: Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar. Redaccio: C. Josep Lluhi, 24,1r Tel. 972 36 84 57. Coordinacio: Joaquim Daban i Massana.
Impressio: Industria Grafica Montserrat. Tlratge: 1000 exemplars.
   7   8   9   10   11   12