Page 12 -

A punt de follar els raïms
La fotografia ens mostra certament una petita part de tot el procès
de la fabricado del vi casóla, l'operació de pesar el raïm transportât dintre dels cups. Haig de dir que el mètode que contenia més
en samáis des de la vinya al celler abans de ser abocat al cup per
ser follai, una de les moites escenes d'un ritus que si bé es repetía
any darrera d'any era espérât com un esdeveniment, com una
festa, com segurament es mante en les zones vitivinícoles actuáis,
que el pas dels temps i d'altres circumstàncies producte de la
vida moderna, han fet que hagi quedat reduïda en el nostre poblé
a algunes mostres testimoniáis i al record d'un passât, en que en
molt dels nostres carrers es respirava la flaire de la brisa que
desprenien els carros que la transportaven, o que s'escapava dels
cellers on es produiria el vi.
El ritus començava amb la verema a començament de la tardor.
Homes i també dones amb el cos vençut vers el ceps, com una
salutació cerimoniosa abans de llevar-los el seu fruit, anaven
emplenant primer els cistells i paners per tot seguii anar a abo-
car el seu contingut a les samáis preparades per ser carregades
en el carros que les transportarien al celler. Com que l'operació
s'allargava, les dones o les filles dels veremadors els portaven,
vers al migdia, una mica de dinar en carmanyoles dintre d'un
cabás, sensé oblidar la bota de vi per reposar el que s'hauria
consumit al llarg de matí per refrescar la gorja que la calor i el
treball l'havien ressecat amb excès.
I el ritus continuava en arribar al celler, d'una manera ben diferent; de la quai, de la seva planta baixa convertida en celler,
ja no seria a pie aire, ara els nostres pulmons ja no respirarien
l'aire frese de la matinada o l'ardent calor a mesura que el sol
guanyava alçada sobre l'horitzó, no, ara la propera part es
desenvoluparia dintre del celler. S'havia de trepitjar, de follar el
Edita: Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar. Redaccio: C. Josep Lluhi, 24,1r Tel. 972 36 84 57. Coordinacio: Joaquim Daban i Massana.
Impressio: Industria Grafica Montserrat. Tlratge: 1000 exemplars.
Autor: J.B. Gallissà. Procedencia: SdAM Gallissà. Donació familia Sala.
raïm, dintre de les pròpies samals que les havien transportât o
encant, més poesia, si voleu, era quan els homes es descalçaven
i amb els peus tal com venien de la vinya s'introduïen dins de les
samals mig plenes i emprenien una mena de dansa, giravoltat
sobre ells mateixos ensems que recorrent tota la superficie que
limitava l'interior de la samal. L'encant de follar en el cup era
quelcom diferent; ja no era un sol home com dintre de la samal,
eren uns quants que es repartien sobre el cup; era com una
representació d'un ballet en que els balladors amb el seu trepig
dels raïms oferien una suau melodia que tindria per acabament
el final més fort quan la brisa es deixava caure al fons del cup.
I de les samals i del cup en sortiria el most que un cop soferta
una primera fermentació, en les tines o en el propi cup, seria
traspassat a les botes on acabaria la definitiva transformació,
que seria el senyal de que el fruit d'aquelles plantes que la
mare Natura ens ha régalât s'havia convertit en aquell nectar,
el vi, que hom diu que és divi perquè del cel ens va venir.
Aquestes escenes que acabem de resumir son també records
de la nostra infantesa, de quan fa ben bé setanta anys anàvem
a tallar raïms a les vinyes que els nostres pares posseïen a Sa
Roca Grossa i a Sa Boadella, raïms que tot seguit eren
transportats a casa de la nostra èvia materna, a Can Querba,
mantenim un bon record del trepitjat dels raïms en les samals
primer i en el cup que més tard el nostre pare va fer construir.
Agusti M. Vilà i Gali